Cristóbal Cobo: "Una mica de desobediència tecnològica fa bé"

Cristóbal Cobo (Santiago de Xile, 1976) va obrir ahir l’última jornada de l’EdTech Congress Barcelona 2024, celebrat al Campus de la Ciutadella de la UPF, on, després de la seva aplaudida ponència Ni eufòrIA ni histèrIA, va reconèixer que "val la pena assumir que som en un experiment" .

Com a punt de partida fa certa por.

L’educació en general té una virtut doble. Mira cap al futur, però ve del passat. Implica una enorme tradició cultural i de pensament, però alhora posa el focus a formar persones que es mouran en un món molt diferent de l’actual. Hi ha una natural tensió. Alguns volen que es mogui més ràpid, i d’altres no volen que es desfaci del passat del qual ve. Amb la irrupció de la IA es produeix un desajust en aquesta tensió. I evidentment l’educació no és només la quantitat de contingut a què accedeix un estudiant, sinó que són molts altres aspectes d’ordre relacional: amb qui aprenc, com aprenc, els nivells d’afecte... La IA és una variable més que no tenim clar com hi pot incidir, especialment amb aquesta mirada a llarg termini. No tenim prou evidència ni la perspectiva històrica per saber com navegarà això; i això és una veu d’alerta, no d’immobilitat. No podem dir: ‘No, fins que no tinguem evidència no fem res’. No ens podem permetre aquest luxe.

És impossible perquè és aquí, ha entrat a l’aula a la butxaca dels estudiants.

Exacte. El que hem de fer és navegar amb certa cautela. Donar orientacions i, si alguna cosa no funciona, treure’l sobre la marxa.

A Catalunya s’han prohibit els mòbils als instituts. ¿Què li sembla?

Aquesta discussió sol ser molt pendular. Aquest cicle l’hem viscut en altres moments, i la prohibició no acostuma a tenir bons resultats a llarg termini. Algú ha d’ensenyar aquesta generació a administrar l’autoregulació i, si no ho fa l’escola, ¿qui ho farà? Si ho fa la família, fantàstic, però això genera una inequitat. L’alumne que creixi en un context d’afecte, d’orientació, de capital social cultural, meravellós; no tindrà problema. Però ¿i el que no?

En aquest congrés s’ha defensat que la IA és una oportunitat per reduir aquesta bretxa. ¿Vostè ho creu així?

Podem beure de l’entusiasme o de l’escepticisme. Si bevem de l’entusiasme, podem dir que aquestes eines són fantàstiques perquè amplifiquen capacitats, perquè donen nous accessos, perquè hi ha els que diuen que pot ser una eina per aprendre de manera més personalitzada.

¿I si bevem de l’escepticisme?

Aquesta altra mirada ens planteja que és molt perillós deixar els joves a mercè d’aquests algoritmes que no sabem on es construeixen, i tampoc sabem on s’utilitzaran les dades d’aquests nois... Hem de tenir les dues perspectives.

Sobre aquesta educació més personalitzada, punt fort de la visió entusiasta, ¿és ja possible? ¿S’està donant?

Bé, s’està donant en alguns llocs, no en tots. Però en els últims anys ha crescut l’accés a eines que ofereixen un alt nivell de personalització, ja sigui amb software que té preprogramades diferents rutes d’aprenentatge i, segons el teu perfil de ruta, et dona diferents opcions; o ja sigui eines més avançades d’intel·ligència generativa que realment customitzen partint del teu procés. Però crec que la paraula personalització no és la ideal. Que hi hagi un software que pugui customitzar algunes coses és una cosa boníssima, però no l’anomenaria personalització. No es tracta exactament del mateix.

En absolut.

El gran repte que té un docent és que té 30 estudiants; en països de baixos ingressos, més. Llavors es fa molt difícil mirar de respondre a estudiants que van més avançats i a aquells que van amb més endarreriment. Mirar de donar opcions que s’adaptin al seu estil d’aprenentatge. Això ve a ajudar, però no podem esperar que els docents estiguin al dia de cada novetat tecnològica, perquè si no, llavors esperem que el docent sigui allà per la seva tasca de tecnòleg i el docent té una tasca que és molt més rica, que és la de formar ciutadans per a un món complex, on la tecnologia és important, però també el medi ambient o l’equitat de gènere. Que aquesta novetat no obnubili les altres qüestions. Jo soc un entusiasta d’això, però un entusiasta crític. Em pregunto a qui ha de demanar ajuda un docent, o quines ajudes li dona el sistema. Ha de rebre una formació permanent.

I vostè que té una mirada àmplia... ¿Això passa en algun país?

En general tots els països estan enfrontant reptes de dèficit de docents, de preparació i de motivació. La tasca docent ha sigut molt colpejada, i en pandèmia més, encara. El que és més interessant, més que en un país puntual, es troba en la mesura que la mateixa comunitat docent ha construït una xarxa en la qual entre iguals es poden ajudar.

Es parla de les oportunitats de la IA per millorar l’orientació i reduir l’abandonament escolar primerenc, un dels grans reptes a Catalunya. ¿Creu que la tecnologia pot ajudar-hi?

L’acadèmia està dividida en això. Hi ha els que diuen que avui dia tenim més dades que mai i que amb aquestes dades podem prendre decisions més informades, i hi ha qui planteja que hi ha coses que són difícils de parametritzar amb dades. Les emocions són difícils de parametritzar. Si un estudiant té certs comportaments en una plataforma i cada vegada que és en aquesta plataforma té acompliments mediocres, però aquest mateix estudiant en el seu temps lliure escriu en una llibreta tot el temps, aquests talents que es desenvolupen en paper no queden recollits a les dades. Sota la mirada de les dades és un pèssim estudiant. Si el nostre oracle només són les dades, cal tenir molt present que hi ha un costat b d’aquesta lluna que no tenim registrat.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Per sort, hi ha encara informació sobre nosaltres que s’escapa al radar de les big tech.

Al meu llibre Acepto las condiciones plantejava que hi ha una situació que és com de senyors feudals i vassalls. Els senyors feudals escriuen el codi, donen les plataformes, i en canvi, els vassalls només utilitzen les estructures que d’altres van crear, però no tenen accés al que generen aquestes dades. Hi ha una asimetria que no hem resolt, i la IA l’amplia. A més d’avançar en la regulació s’ha de desenvolupar en els estudiants una alfabetització sobre les dades. Aprendre a navegar, entendre que una miqueta de desobediència tecnològica fa bé.