Sant Adrià demana el trasllat de la incineradora de Tersa

El suggeriment trenca el mutisme amb què l’ajuntament de la petita ciutat enganxada a la capital ha acceptat des del 1973 acollir la incineradora de Tersa, la que més residus calcina a Catalunya, investigada per la suposada dispersió de partícules contaminants per sobre del permès. El 2023, van cremar 342.827 tones a la planta. De mitjana, van ser unes 939 tones al dia.

Amb l’activitat de l’empresa de titularitat pública sota escrutini de la fiscalia des del 2018 i un jutjat des del 2022, el consistori ja no es resigna que Tersa es perpetuï al seu territori. En una demanda inèdita en mig segle, la població de 37.906 habitants planteja que es clausuri i abandoni la desembocadura del riu Besòs. No exigeix que sigui immediat: vol que desaparegui en algun moment dels pròxims 26 anys. "Aquesta és la nostra intenció. La idea seria llavors estudiar una o dues possibles ubicacions, no sé si per a tot el complex o dividit. S’hauria d’estudiar", emplaça Gras.

La central és propietat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’ajuntament de la capital. Sant Adrià mai els havia qüestionat abans la ubicació, l’avenir ni, fins i tot, la mera existència de la planta. Almenys, no ho havia expressat d’una manera tan explícita.

La localitat del Besòs ha destapat el seu rebuig mentre es tramita el pròxim Pla Director Urbanístic Metropolità, que prefigura canvis d’usos de terrenys, infraestructures per mantenir i reformes per abordar a la capital i el seu entorn d’aquí al 2050. El consistori al·lega contra el full de ruta de l’AMB que consagra la incineradora i les fàbriques de cicle combinat d’Endesa i Naturgy que la flanquegen com a "equipaments estructurants". És a dir, instal·lacions estratègiques per a la metròpolis.

"El que el pla planteja és la consolidació de l’equipament. Hi estem en contra", esgrimeix Gras, diàfan respecte al que pretén Sant Adrià replicant al planejament de la Gran Barcelona de les pròximes dècades: "Per primera vegada, i impulsat per l’equip de govern, l’ajuntament ha presentat al·legacions per demanar el cessament i el tancament de l’activitat de Tersa i el desmantellament de la infraestructura". El regidor infereix que, si la reclamació prospera, s’hauran d’estudiar localitzacions on traslladar la instal·lació dins de l’àrea metropolitana. "És un tema difícil, perquè cap dels altres 35 municipis voldrà rebre una infraestructura com aquesta", admet. En tot cas, Gras no concep una rèplica exacta de l’actual incineradora a cap altre enclavament metropolità: "No és qüestió de pensar que el 2050 la necessitarem tal com és ara però en un altre lloc. Hem de ser valents i innovadors".

El regidor defensa que ha arribat el moment que el debat sobre Tersa "es plantegi des de la resta de municipis i l’AMB". "Apel·lem a la solidaritat metropolitana", insta. "Es cremen tones diàries d’escombraries de tota l’àrea metropolitana en un municipi de menys de quatre quilòmetres quadrats, amb la tensió i la pressió d’infraestructures que té, en una zona clara de sacrifici. Si parlem de la metròpolis del 2050 d’ara endavant, com a mínim hem d’asseure’ns i replantejar com es gestionaran els residus en el futur, com generem energia i on hauríem de posar aquesta infraestructura", enumera.

"Sensible i complex"

El gir de Sant Adrià amb Tersa obre un desafiament sobre com la capital i la seva conurbació administren els seus residus. També obliga l’AMB a posicionar-se sobre la incineradora. "Hem posat sobre la taula un tema que és sensible i, sobretot, complex", observa Gras. Per ara, l’ens metropolità s’escuda que té pendent resoldre les al·legacions per evitar pronunciar-se. En tot cas, assenyala que la qüestió "requereix un debat el el govern metropolità". Cal remarcar que darrere el futur de la central no s’hi amaga una disputa entre rivals polítics. El PSC compta amb majoria absoluta al municipi i també en l’AMB, en què els socialistes són la força hegemònica del govern que comparteix amb Junts, ERC i En Comú Podem.

"Creiem en la col·laboració entre administracions i esperem que les nostres al·legacions no siguin desestimades, almenys en la seva totalitat", confia Gras. "Si no s’accepten, no ens quedarem de braços plegats. La via del contenciós, per ara, no la contemplo. Si s’estimen, haurem de començar a estudiar tots junts des de ja, amb vista a cessar l’activitat i desmantellar la infraestructura el més aviat possible", manifesta.

De tota manera, el tinent remarca que no vol generar "falses expectatives" a Sant Adrià. En aquest sentit, deixa clar que el consistori no sol·licita una clausura immediata. "No és que vulguem que tanqui ara. És una infraestructura necessària, ens agradi o no", expressa Gras, que augura que un eventual desmantellament com el que l’ajuntament demana fixar com a horitzó no es produirà "a curt termini ni segurament a mitjà". "El que passa és que una planta així s’ha de posar allunyada o a una distància prudent de nuclis urbans, especialment de zones residencials o equipaments d’activitat econòmica que no siguin industrials", sosté el regidor. "Quan es va donar la llicència el 1971, estava en una zona allunyada de tot, però avui no és així", recorda.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Un barri nou

La petició de tancament no és aliena al fet que Sant Adrià aspira a arrencar-se l’etiqueta de municipi subaltern. Entreveu la construcció d’un barri de 1.783 habitatges i un pol d’empreses audiovisuals que es pretén capdavanter al voltant de les Tres Xemeneies, així com un augment de població i l’obertura d’hotels. "El Pla Director Urbanístic posa uns criteris que no són coherents amb l’existència actual de Tersa, tenint en compte la realitat construïda i la que es construirà en el futur. Estem defensant l’interès general. És difícil, però algú havia de fer el pas", brandeix Gras.