Mohamed Dari: "El meu germà s’esforça més en els estudis al veure els meus resultats"

Tot i que les dades indiquen que l’ascensor social sembla haver-se alentit, en el cas de Mohamed Dari (2004) ha funcionat a velocitat supersònica. Els seus pares van migrar del Marroc i es van instal·lar a Vic, on van néixer ell i els seus quatre germans. Malgrat ser un estudiant brillant –la seva mitjana de batxillerat va ser de 9,91–, el seu futur era lluny de la universitat a causa de la impossibilitat que la seva família n’afrontés els costos. Fins que li van concedir una beca de grau de la Fundació La Caixa que, entre altres aspectes, cobreix la matrícula universitària i brinda una ajuda econòmica mensual. La nova convocatòria està oberta fins a finals de maig.

Estudia el primer curs del grau d’Enginyeria Informàtica a la UPC. ¿Com ha sigut el camí per arribar fins aquí?

No ha sigut fàcil, per començar perquè havia estudiat el batxillerat social i vaig optar en un primer moment per estudiar el grau de Filosofia, Política i Economia. Tenia dubtes sobre què m’agradava més i vaig optar per aquest títol perquè tenia una mica de tot, però aviat em vaig adonar que no era per a mi. Així que vaig decidir començar de nou i matricular-me en una cosa totalment diferent: Enginyeria Informàtica.

Passar de lletres a ciències no és gens senzill.

Em vaig preparar pel meu propi compte les assignatures de Matemàtiques i Física per tornar a realitzar les proves de selectivitat i accedir a aquest grau. I si bé al principi em va costar una mica adquirir tota la base matemàtica i científica, ara ja hi estic adaptat i m’agrada molt, especialment tot el que està relacionat amb la resolució de problemes.

A part dels dubtes, també va topar amb l’obstacle econòmic. ¿Com va sorgir la possibilitat d’acudir a la universitat?

Fins i tot en la meva última etapa a l’institut continuava pensant que hauria d’optar per fer un cicle formatiu o bé posar-me a treballar. Però com que treia molt bones notes, els professors m’animaven a seguir estudiant. I els meus amics m’insistien constantment que m’informés d’alguna beca, tot i que no els feia massa cas. Fins que un dia em vaig posar a buscar des de casa i em vaig trobar les bases de la beca de la Fundació La Caixa i em vaig quedar molt sorprès, perquè era molt completa. Vaig decidir intentar-ho i em van acceptar, cosa que em va fer molt feliç.

¿Sent una mica de pressió per mantenir els bons resultats?

M’agrada tenir aquesta motivació, una ambició per donar el millor de mi mateix. És veritat que al principi de curs estava una mica frustrat, perquè van abaixar les notes i vaig arribar a pensar que no servia per cursar una enginyeria. Però he intentat mantenir una mentalitat positiva, esforçar-me i seguir el ritme, i ara ja estic més còmode. Quan les coses no surten bé sorgeixen emocions que són difícils de gestionar, però de tot se n’aprèn.

¿En què s’especialitzarà?

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El que més m’interessa de moment és la programació i la ciberseguretat. M’agradaria crear alguna cosa des de zero, un programa que pogués resultar útil per a la societat.

¿Sent que s’ha convertit en un referent per al seu entorn?

Una cosa que m’ha fet molt feliç és que el meu germà petit s’hagi animat també a centrar-se en els estudis al veure els meus resultats. Jo no vaig tenir referents acadèmics, tot i que el meu exemple sempre ha sigut el meu pare, que va treballar molt en la construcció i sempre s’ha esforçat molt perquè tots estiguéssim ben cuidats.