Albert López reconeix el crim de la Urbana per aconseguir permisos

L’Audiència no se’ls va creure

Des del 2017, López i Peral, que va ser condemnada a 25 anys de presó per assassinat, continuen ingressats a la presó. Tant en les seves múltiples declaracions com en les que van realitzar en el judici van negar ser els autors del crim i es van acusar mútuament. L’Audiència de Barcelona no es va creure cap dels dos i els va imposar una pena per assassinat, que després va ser confirmada pel Tribunal Suprem.

Ara el condemnat canvia el que al seu dia va declarar als jutges i assumeix els esdeveniments recollits en la sentència. D’aquesta manera, amb el reconeixement de la seva participació, demana accedir als cursos penitenciaris per delictes violents, una de les condicions per aconseguir permisos i poder sortir de presó uns dies en el marc del seu procés de reinserció. Ara, la junta de tractament l’hi haurà d’autoritzar.

Un altre dels paràmetres que ha de tenir en compte aquest organisme és la reparació del mal. Juntament amb la pena de presó, el jutge de l’Audiència de Barcelona, recollint el veredicte del jurat, va condemnar Peral i López a indemnitzar amb uns 880.000 euros els familiars de la víctima per la seva pèrdua. Fa uns mesos, un document del tribunal que els va condemnar assenyalava que ella havia pagat 1.655 euros, mentre que ell va abonar únicament 20 euros.

Des que l’agost de l’any passat Peral va complir una quarta part de la condemna imposada, l’exagent de la Guàrdia Urbana ha demanat sortir de la presó de permís de cap de setmana. Ho ha sol·licitat cada tres mesos, segons ha explicat a EL PERIÓDICO la seva advocada. No obstant, la petició sempre ha sigut rebutjada perquè mai ha assumit els fets que relata la sentència. La seva condemna acaba el 2042.

El Juzgat d’Instrucció número 5 de Tarragona té oberta una investigació contra la condemnada i el seu pare, Francisco Peral, per un delicte d’ocultació de béns. Els familiars de la víctima van denunciar que la dona havia transferit al seu progenitor el seu cotxe i el 50% de la seva vivenda, que té a mitges amb el seu exmarit, per evitar afrontar la indemnització imposada per l’Audiència de Barcelona.

Peral ho va negar en la seva declaració i va assegurar que havia realitzat la cessió al no poder atendre els pagaments de la hipoteca. A més, va recordar que únicament és propietària del 50% de l’immoble. El jutjat de Tarragona ha practicat diverses diligències, com demanar informes a entitats bancàries, en la investigació d’aquesta causa.

La sentència de l’Audiència de Barcelona establia que, en cas de no tenir els diners per fer front a una indemnització de 880.000 euros, s’embargarien les propietats als dos condemnats. La família de Pedro Rodríguez afirma que Peral va transferir part del seu patrimoni al seu progenitor just dies abans de la seva condemna ferma per l’assassinat, amb la intenció d’evitar així complir els pagaments establerts pel tribunal.

"No és tot cert"

A finals de l’any passat, Peral va publicar un relat escrit des de la seva cel·la en el qual tornava a reiterar la seva innocència i, de nou, responsabilitzava López de l’assassinat. "El meu nom és Rosa Peral. Molts em coneixereu per la quantitat de barbaritats que s’han arribat a dir sobre la meva persona, tot i que en realitat no em coneixeu… La majoria ha donat per fet el que la premsa i les parts interessades en culpar-me han dit, però no és, ni de bon tros, tot cert", comença l’escrit publicat en el llibre Condenados relatos (Más mala vida), d’Alrevés Editorial, un compendi d’històries criminals recopilades pel periodista Carlos Quílez.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En la seva reflexió, Peral afegia: "¡Soc innocent! Innocent d’ordir cap pla amb l’impresentable de l’assassí (Albert) de la meva parella (Pedro). Innocent de col·laborar en aquesta atrocitat. Innocent, fins i tot de desitjar-li tal cosa, ni tan sols al meu pitjor enemic, molt menys al Pedro, l’home que va apostar per mi, igual com jo per ell, tot i que la seva família s’hi oposés".

"Soc un cap de turc d’un psicòpata i de la policia, perquè no van saber sortir de l’efecte túnel que els tenia encegats amb mi", va escriure la condemnada pel crim de la Guàrdia Urbana. També vaticinava els permisos penitenciaris a què podria accedir López abans que ella: "I jo, mentrestant, continuaré envellint sola a la presó. Li ha sortit bé la jugada. Sabia que sent a la presó no seria de ningú més". Peral seguia: "Tot el que ha passat no em fa pensar en res positiu. De fet, no crec que surti viva de presó. Només vull dormir. Ni em dutxo, ni em canvio de roba. Visc sense esperança, esperant la mort".