Va aixecar el cap
Qui no té una història secreta amb la mentida. És difícil viure tot el temps donant-li l’esquena. En el seu moment, va implicar en certa manera una existència equivocada, en el sentit que no dir la veritat era un error: aquesta història acabava malament. Però com viure sense extraviar-se. Menties i descendies ben a baix. Però la mentida no es va deprimir i molt lentament va aixecar el cap. Va creure en si mateixa. Gràcies al relativisme, amb el temps va esdevenir una entremaliadura, un assumpte que tenia entre mans gent enredaire, però sagaç. Valia més això que res. Et deien mentider i ja no abaixaves la mirada. Pitjor seria que fessis pipí a la piscina. De fet, també feies pipí. Hi havia un punt d’atractiu en el fet d’enganyar-te a tu mateix i pensar que, amb les teves mentides, anaves a contracorrent, com un rebel. ¿Tan dolent era això? Passem, lentament, a un altre estadi, en el qual la mentida era un esdeveniment convenientment disfressat, o camuflat amb l’entorn en el qual s’abocava, com un camaleó.
Però el món avançava ràpid, es tornava més complex, i sobretot més confús, i el pas següent va ser que la mentida ja no s’havia d’esforçar a dissimular, i a alguns ulls passava per veritat. De sobte, aquest era un treball ímprobe, i en alguna mesura, ja innecessari. No valia la pena. Així que, després de la vergonya, quedava treure’s la careta. La mentida ja no era mentida, o en tot cas no es revestia de connotacions negatives. S’acabava de trobar una fórmula nova, no exempta de risc, que fins i tot podia rebre el nom de veritat alternativa, per exemple. El sistema havia arribat gairebé a la perfecció.
El mentider ja ha arribat a la part alta de l’escala, i presumeix. El primer que pensa és que no menteix, tot i que tothom ho adverteixi. I, en tot cas, és un mentider sui generis amb alts tocs ètics. No és, diguem, dels que s’amaga, i menteix d’esquitllentes. És un especialista en solucions, i a aquestes s’hi arriba dient la veritat o mentint. La mentida és una alternativa com qualsevol altra. I si hi creus, no hi ha ja ni un però que posar-li.
