Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Explicarem la celebració del Dia del Llibre, Sant Jordi, amb magnificència. I no hi havia millor manera per començar que amb la magnífica entrevista que li ha fet Inés Martín Rodrigo, un dels puntals del suplement abril, a Salman Rushdie, l’escriptor que potser millor encarna en l’actualitat la lluita per la llibertat d’expressió que es troba en la base d’aquest Dia del Llibre. Aquesta lluita mai ha sigut fàcil, però el llibre va ser decisiu en la derrota d’allò que Paolo Flores d’Arcais va anomenar l’obscurantisme i no va ser més que una victòria de la raó. El segle XX ens va ensenyar que la racionalitat portada fins a les últimes conseqüències podia ser una altra forma d’irracionalitat. I aquí som, entaulant ara noves batalles a favor de la llibertat d’expressió en les quals la censura va a càrrec dels de sempre, però també dels algoritmes emancipadors i esclavitzants.

Poc abans de Sant Jordi s’han complert dos anys de la posada en marxa del suplement literari abril, que dirigeix Álex Sàlmon i que des d’aquesta setmana distribuirem els dissabtes. Abril expressa a la perfecció de quin costat estem en aquesta lluita, del costat de la llibertat i del costat de la responsabilitat editorial. No és fàcil transitar per aquest camí quan les amenaces a la llibertat d’expressió es multipliquen, començant per la desinformació, que hi ha estat tota la vida, però que ara ha abaixat els costos, seguint pel fanatisme, també un clàssic des de les fàtues fins a la Inquisició, i passant pel populisme, el pensament únic i l’anomenada guerra cultural que no és més que una guerra pel poder. I tot, novament, embolicat en una batalla per la tecnologia, abans per la impremta i ara pels algoritmes. No li donem més voltes, l’assumpte és la condició humana que es resumeix de manera insuperable en l’entrevista a Rushdie: la seva força creadora, l’enuig dels poderosos presumptament oprimits i la seva generositat a descartar la resposta de l’odi, una cosa que mai aprendrà una màquina.