Desaparició inevitable

Les últimes roses de Sant Jordi catalanes

La competència sud-americana i la floració avançada han donat el cop de gràcia als cultivadors

Joaquim Pons és un dels propietaris de Flors Pons, l’única productora de roses que queda a Catalunya, situada a Santa Susanna (Maresme). I no té previst plantar més rosers. «La rosa no és econòmicament factible», lamenta Pons.

Les últimes roses  de Sant Jordi catalanes

GISELA MACEDO

2
Es llegeix en minuts
Gisela Macedo
Gisela Macedo

Periodista

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A pocs dies del dia de Sant Jordi, Joaquim Pons i els seus treballadors tenen feina a dojo. Ell és un dels propietaris de Flors Pons, l’única productora de roses que queda a tot Catalunya. "Comencem al matí ben d’hora i a les nou del vespre encara estem gestionant encàrrecs", explica a aquest diari. Les seves són les últimes roses de cultiu local que es podran trobar en floristeries i paradetes el pròxim 23 d’abril.

Els hivernacles de Flors Pons estan ubicats a Santa Susanna (Maresme). "Abans érem unes 12 o 15 empreses les que veníem roses, entre Vilassar de Mar i Santa Susanna. Ara no queda ningú més, només nosaltres", explica Pons en una entrevista amb EL PERIÓDICO. Per això, en l’actualitat veure una rosa catalana per Sant Jordi és una raresa –la majoria procedeixen de Colòmbia i l’Equador. D’aquí poc ja no en quedarà cap perquè ni tan sols els Pons tenen previst plantar-ne més. I és que, malgrat no tenir cap competidor "del país", asseguren que no els surt rendible.

"La rosa no és econòmicament factible", lamenta Pons, una situació que atribueix a diversos motius. En primer lloc, a les restriccions existents a Espanya respecte als tractaments fitosanitaris. "Hi ha plagues que no sabem com combatre i ens minven la qualitat de la rosa, mentre que a Sud-amèrica no tenen aquestes restriccions, per la qual cosa hi ha una situació de desigualtat". A més, també resulta complicat competir per cost: "Les que arriben de fora tenen uns preus molt baixos. Antigament, amb els aranzels s’acabaven igualant els preus amb les d’aquí. Ara ja no, i amb això no podem competir", explica.

A més, la crisi climàtica i la floració avançada per culpa de les elevades temperatures són un obstacle afegit: "El canvi climàtic també afecta. Fa anys havíem de posar la calefacció perquè les roses arribessin a Sant Jordi, però aquest any ens han florit més ràpid perquè ha fet molta calor i han arribat una setmana abans del previst", explica Pons. Això sí, en aquesta ocasió no tem per la seva qualitat. "A la cambra frigorífica i amb conservants aguanten perfectament", assegura.

Aquests últims anys, aquesta empresa familiar ha continuat subsistint gràcies a no haver posat tots els ous al mateix cistell: "Hem anat aguantant perquè hem diversificat els cultius per no dependre només d’un, però arriba un punt en què no val la pena aguantar la rosa. És una llàstima", declara.

40.000 aquest any

Notícies relacionades

Amb tot, Flors Pons ha decidit que deixarà de dedicar-se al cultiu de roses. Si l’any passat en van treure 50.000, aquest Sant Jordi tenen previsió de tenir-ne unes 40.000, i l’any que ve "moltes menys". Ja no plantaran més rosers i els pròxims exemplars que recullin seran dels rosers que ja van sembrar. Així fins que s’acabin.

Això sí, aquesta empresa familiar continuarà dedicant-se al cultiu de flors, però d’altres varietats. "No tancarem. Tenim altres tipus de flor que ja cultivem i la producció de les quals augmentarem", acaba.