El turisme i els seus límits tornen a l’agenda canària

Canàries té un límit. Aquest va ser el lema de les manifestacions que dissabte passat van congregar milers de persones a les principals ciutats de l’arxipèlag. Un lema transversal per a una mobilització amb diferents reivindicacions i amb el turisme a l’ull de l’huracà i que ha servit per retornar al primer pla una sèrie de problemes, dubtes i demandes pendents de resoldre.

Una de les quatre grans reivindicacions dels que es van mobilitzar dissabte a les principals ciutats canàries és l’ecotaxa. Ecotaxa o taxa turística, que no són exactament el mateix però que a falta de consens s’han pres com a sinònims. Sigui com sigui, i més enllà de la fórmula exacta, aquest tipus d’impost es paga per l’estada en establiments turístics: hotels, apartaments, vivendes de vacances, càmpings. Els socialistes illencs fins i tot han registrat una proposició no de llei (PNL) per a la posada en pràctica de la taxa turística. Un gir que obeeix, justifiquen, que el turisme ja s’ha recuperat de la crisi de la covid. El fet que hi hagi gairebé tants models d’ecotaxes com destinacions turístiques –funciona en diferents ciutats i/o regions de 21 dels 30 països europeus– dificulta calcular quant recaptaria la Hisenda canària per aquesta via.

Una altra de les reivindicacions dels manifestants, molt relacionada amb l’ecotaxa, és una cura i un control més grans dels espais o enclavaments naturals de les Illes, que els caps de setmana, quan més coincideixen els turistes amb els residents, es presenten massificats i amb els cotxes amuntegats als vorals de les carreteres d’accés. De fet, i tot i que a primera vista pugui passar desapercebut, aquesta és una demanda que entronca amb els problemes de mobilitat que pateix l’arxipèlag.

La vivenda

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

La qüestió de la carestia de vivenda també és sobre la taula i ningú discuteix l’existència del problema. La controvèrsia aquí resideix en la culpabilitat, o no, del turisme. Entre els manifestants s’ha posat èmfasi en les compres de cases per estrangers, que a les illes suposen més del 30% del total de transaccions immobiliàries, i en el boom del lloguer de vacances. Però si bé és veritat que els dos fenòmens agreugen el problema, sobretot les desenes de milers de pisos en arrendament turístic, no és menys cert que no són l’arrel de la carestia. A les Canàries, senzillament, no hi ha oferta; i, alhora, la demanda no deixa de créixer d’acord amb la població.

L’Administració pública, la regional i la local, es va adormir sobre els llorers, fins al punt que es compten per desenes les cases de protecció oficial alçades a la Comunitat Autònoma en els últims quatre anys. Al voltant de 14.000 en les dues últimes dècades, una xifra irrisòria.