Els altres 364 dies
Un dels meus records d’infantesa més vius se situa al mercat del Ram de Vic. Deuria tenir 9 o 10 anys. Com tots els osonencs, amb els meus pares hi anàvem cada any a barrejar-nos amb la gentada. Caminàvem amb passes curtes per admirar els tractors lluents, les segadores enormes com animals prehistòrics (en dèiem cossetxadores), el bestiar viu –vaques, porcs, ovelles, cavalls, que ens miraven amb una desconfiança que avui em fa pensar en Rebel·lió a la granja, la novel·la de George Orwell–. Jo suportava aquell tràngol perquè en algunes parades et donaven caramels i sabia que tard o d’hora els meus pares em comprarien cotó de sucre filat, però odiava tota aquella gernació. El dia que ara recordo, a la zona on s’exposaven cotxes i autocaravanes, vaig entrar en una rulot i allà dins, tot sol en aquella casa en miniatura, em vaig sentir protegit i em van agafar ganes de tancar-m’hi fins que tothom hagués marxat. El meu pare em va trobar i li vaig dir: "¿Per què hem vingut? Hi ha massa gent". La seva resposta va ser contundent: "Hi venim perquè sí, perquè hi ve tothom. Va, anem a veure els ponis".
Hi ha un consol evident a fer el que fa tothom, una mena d’inèrcia que et connecta amb els amics, amb el món, i de passada et regala la sensació del deure acomplert. Per això dimarts que ve, per Sant Jordi, encara que potser ens facin por les aglomeracions, sortirem al carrer a comprar llibres i roses; ens barrejarem amb desconeguts; farem cua per aconseguir una dedicatòria; ens deixarem aconsellar pels llibreters; triarem llibres pel títol, per la coberta, per la primera frase o perquè algú ens n’ha parlat amb entusiasme.
En el meu cas, aquest any em toca estar a l’altre cantó de la taula, trobant-me amb els lectors per signar llibres –i potser en algun moment em sentiré com aquell bestiar del mercat del Ram de Vic, però tant li fa–. Quan vegi algú cansat i aclaparat, l’animaré recordant-li que ho fem perquè ens agrada, sí, però la sort és que –a diferència de les fires i mercats– els altres 364 dies de l’any també pots entrar en una llibreria i fer el mateix, sense nervis ni presses, tot un privilegi.
