La utopia de Sant Jordi

És una oda a la massificació. Un esdeveniment més comercial que cultural, ho sabem. Sovint, les grans cues les provoquen autors que poc tenen a veure amb la literatura. Mediàtics, influencers diversos, cuiners, esportistes o gurus del moment atrauen un públic que tant busca un llibre com una foto amb el seu ídol. Al costat del famós de moda, l’escriptor sense glòria (comercial) espera l’arribada d’algun conegut. Almenys, no sentir-se el mico trist de la fira. Sant Jordi és un aparador preciós, també aclaparador, esgotador, el pànic dels introvertits. Una pantomima, se’n lamenten tants. Una farsa en la qual una multitud viu per un dia –només per un dia– l’encanteri de la literatura. La Ventafocs accedint al ball. Les fotos queden fantàstiques: els carrers atapeïts de gent, amb llibres i flors en primer pla i els escriptors acaparant els focus. Inevitablement, aflora l’orgull de sentir-se una societat culta, amant dels llibres i considerada amb els seus autors. Un miratge, és clar. Un verger imaginat entre les àrides dunes de la cultura. ¿Un somni hipòcrita i vanitós?

Sens dubte, Sant Jordi té molt de somieig, però també hem de reconèixer que no és la pitjor al·lucinació del món. Posats a viure una autosuggestió col·lectiva, millor és dedicar-la als llibres que no a tirar-nos els trastos pel cap. ¿Que és un esdeveniment gegant comercial? Sens dubte. ¿Una mena de Black Friday engalanat de cultura? Pot ser. Però l’entusiasme popular no acompanyaria la cita si no respongués a una aspiració compartida. I això, en si mateix, ja és tot un esdeveniment. I, per què no, una oportunitat.

Notícies relacionades

Anna Marbà: "Si no volen reduir el nivell en ciències, que no retallin hores

Juan Jesús Donaire: "Ens arriben alumnes que no saben sumar fraccions, una cosa impensable fa anys"

Si a una multitud li agrada mirar-se al mirall amb un llibre a la mà, és que se sent bé amb el reflex que percep. És possible que aquest llibre rondi unes setmanes per la casa, esperant el moment de ser obert, competint amb sèries i xarxes socials, mirant de cridar la nostra atenció. També és possible que acabi oblidat. Però, almenys, haurà complert una funció: convertir-nos, per unes hores, en la reina del ball. I, qui sap, potser aconsegueix guanyar algun assidu. Perquè l’orgull també és un poderós esperó, ¿a qui no li agrada convertir-se en la seva millor versió? Llavors, Sant Jordi haurà complert la seva missió performativa, una ficció capaç d’actuar sobre la realitat.

Sant Jordi és el dia en què les llibreries s’engalanen i es converteixen en els establiments més estimats. En què moltes editorials aconsegueixen quadrar els seus números. I quan, fins i tot, s’obra algun miracle. Perquè aquest autor que, entre trist i avorrit, només aconsegueix estampar un grapat de firmes podrà publicar el seu pròxim llibre gràcies a la cua entusiasta que genera el seu company de taula: el guru del mindfulness. També, per descomptat, és el dia en què pots acostar-te als teus autors admirats i emportar-te aquesta firma que tant té de fetitxe. Sant Jordi ens permet viure, per unes hores, la utopia de ser una societat que vibra amb els llibres. Alegre, pacífica i culta. I no se m’acut una utopia millor.