La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

La cervesa, el vi i el pa tenen un denominador comú: la coneguda com a llevat de cervesa o fong de llevat Saccharomyces cerevisiae. Un element àmpliament utilitzat en la indústria alimentària i un suplement dietètic popular gràcies als seus possibles beneficis per a la salut. A més, alguns estudis recents assenyalen que podria jugar un paper clau en el procés d’envelliment cel·lular.

El fong de llevat Saccharomyces cerevisiae és un microorganisme unicel·lular que es fa servir habitualment per produir la cervesa, el vi i el pa a causa de la seva capacitat de generar diòxid de carboni i etanol durant el procés de fermentació. A més, per la seva estructura i genoma, és una de les cèl·lules eucariotes més estudiades i fetes servir com a model de laboratori per a experiments de diversa índole.

Beneficis per a la salut

El llevat de cervesa és una rica font de proteïnes, vitamines i minerals, incloent vitamines del complex B, seleni, crom i zinc. Es considera que aquests nutrients tenen una sèrie de beneficis per a la salut, incloent la millora de la funció immunològica, la salut digestiva i la salut de la pell.

A més de les seves propietats nutricionals, el llevat de cervesa també pot ajudar a reduir els nivells de colesterol a la sang i millorar la salut cardiovascular. Així mateix, també s’ha demostrat que té propietats antioxidants i antiinflamatòries.

Això sí, és important tenir en compte que algunes persones poden experimentar reaccions al·lèrgiques al llevat de cervesa, especialment si són sensibles als fongs. A més, a causa del seu alt contingut de purines, les persones amb problemes de gota han d’evitar consumir-la en grans quantitats.

¿El camí cap a la longevitat?

A més de les propietats anteriors, el llevat de cervesa podria tenir efectes beneficiosos en l’envelliment cel·lular i la longevitat. A això apunta una investigació recent de la Universitat de San Diego (Califòrnia, EUA), que ha aconseguit prolongar un 82% la vida útil d’unes cèl·lules de llevat, utilitzades com a model de les humanes.

L’estudi, publicat a la revista ‘Science’, representa una prova de concepte de l’ús de la biologia sintètica –a cavall de la biologia i l’enginyeria– per reprogramar el procés d’envelliment cel·lular.

L’esperança de vida humana està relacionada amb l’envelliment de les nostres cèl·lules individuals. Fa tres anys, el mateix grup d’investigadors de la Universitat de Califòrnia a San Diego (EUA) va identificar dues direccions diferents que segueixen les cèl·lules durant l’envelliment i van manipular genèticament aquests processos per prolongar la seva vida útil.

Notícies relacionades

¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu

Magistrades i lletrades qüestionen la sentència

Ara, aquest equip ha ampliat la seva investigació utilitzant la biologia sintètica per dissenyar una solució que impedeix que les cèl·lules arribin als nivells normals de deteriorament vinculats a l’envelliment.

A diferència dels nombrosos intents químics i genètics de forçar les cèl·lules a estats artificials de «joventut», la nova investigació aporta proves que és possible alentir «el tic-tac del rellotge» de l’envelliment impedint activament que les cèl·lules es comprometin amb una trajectòria predestinada de declivi i mort, resumeix un comunicat de la universitat.