La fiscalia admet que no ha provat la premeditació de Daniel Sancho

El cas de Daniel Sancho corre cap al seu colofó amb rumb inesperat. Des que una immigrant birmana va trobar els trossos del cadàver d’Edwin Arrieta en un abocador de Koh Phangan (Tailàndia) l’agost passat, es donava per descomptat l’assassinat agreujat, la pena de mort o cadena perpètua en els inquietants presidis de Bangkok, un horitzó tètric per al presumpte xef i esforçat youtuber. La premeditació, no obstant, s’esvaeix en aquestes últimes hores, descartada per la defensa i complicada de provar per a la fiscalia. Dificultat que aquesta va admetre ahir, després de superar Sancho l’etapa més punxeguda, en un interrogatori que pretenia fer aflorar les seves flagrants contradiccions.

L’acusat va comparèixer ahir sota la xafogor tropical al Tribunal Provincial de Koh Samui per respondre a les preguntes de la fiscalia i la coacusació. Van dedicar més de tres hores a destruir la seva estratègia legítima. Va ser, segons fonts de la sala, un interrogatori meticulós i incisiu, del qual no hi ha informacions sòlides sobre com es va escapolir Sancho perquè sobre el procés pesa una estricta llei del silenci.

La seva última versió

L’acusat va repetir la seva última versió sobre el que va passar en aquell hotel del litoral septentrional de Koh Phangan: va clavar un cop de puny a Arrieta per defensar-se d’una violació i el cirurgià colombià es va desnucar contra el rentamans. En declaracions anteriors, desdenyades per la defensa per desajustos en la traducció, havia estampat el cap d’Arrieta amb les seves mans contra el terra repetidament.

A la tarda van comparèixer els testimonis de la defensa. Tant rellevants són els que van pujar a l’estrada com els descartats pel tribunal. Entre els primers, el forense Manuel Carrillo va insistir en la ferida a l’occipital revelada per l’autòpsia. És compatible amb una caiguda accidental en un forcejament, va exposar. El pes i l’alçada de la víctima explicarien la seva gravetat i l’"efecte antifaç" que provoca l’enfonsament a les conques dels ulls pel vaivé de la massa encefàlica, va continuar.

Al psicòleg Pedro Mateo li va correspondre raonar per què un individu, davant un cadàver, prefereix trossejar-lo a trucar a la policia. És l’estat dissociatiu, una nebulosa de l’entesa que separa la ment del cos, i que la casuística judicial espanyola ha contemplat com a atenuant o eximent completa. No van comparèixer, en canvi, un testimoni protegit que presumptament va patir agressions sexuals d’Arrieta, ni Iván Velasco, l’as de bastos que esgrimia la defensa per acreditar la personalitat conflictiva de la víctima. Velasco, peruà, havia volat des de Chicago i mastegava ahir la seva frustració als voltants del tribunal. A Arrieta, assenyalava, l’ha tingut la seva organització "sota el radar" durant anys pels seus nombrosos antecedents violents.

Déu, el bé i el mal

El tribunal va esgrimir que els dos testimonis al·ludien a casos pretèrits i el seu interès comença i acaba en Arrieta. És, al cap i a la fi, la bretxa entre els dos ordenaments jurídics i cultures. A Tailàndia només importa com va morir la víctima i molt poc el seu tast moral i els seus precedents.

La jornada d’ahir va deixar un episodi excèntric per als estàndards occidentals: aquell en què la fiscalia va preguntar a Sancho si creia en Déu i, després de la seva negativa, li va demanar que expliqués com distingia el bé del mal.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La defensa de Sancho transpira una confiança que, a diferència dels primers dies, no sembla ja fruit del deliri. Només ha necessitat una dotzena dels 28 testimonis previstos per apuntalar el seu optimisme. Del la llista van caure Ramón Chipirrás i Carmen Balfagón, representants a Espanya de la família de l’acusat, i el pare de l’acusat, l’actor Rodolfo Sancho, a l’entendre les seves declaracions com a redundants. Juan Gonzalo Ospina, encarregat de la coacusació, no ha atès cap de les trucades d’aquest diari durant la setmana.

Avui conclou el procés, un dia abans del previst. Declararà un xef tailandès que defensarà que Sancho pretenia seccionar cocos per fabricar bols amb aquella serra que va comprar en la vigília de l’arribada d’Arrieta a Tailàndia. El seguirà després l’al·legat final de Daniel Sancho, sense límit de temps, en el qual el noi assaonarà amb gotes emotives el resum dels seus arguments, segons avança la defensa. Serà el seu últim cartutx abans d’una sentència que els juristes locals consultats per aquest diari preveuen molt allunyada dels feliços pronòstics de la defensa.