Tones de deixalles en una zona protegida del Besòs

La crescuda deixa una capa de brossa en un sorral del tram final del riu reservat per a la nidificació d’aus amenaçades.

Tones de deixalles en una zona protegida del Besòs

Jordi Ribalaygue

3
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La crescuda del Besòs pel temporal de pluja del cap de setmana passat i dilluns –el més intens dels últims temps enmig de la persistent sequera– té un revers ingrat, encara visible a la desembocadura del riu. Un embull d’escombraries enredades amb branques i canyes ha inundat la part final del delta, just en un sorral d’accés prohibit a Sant Adrià de Besòs perquè espècies d’aus amenaçades i protegides puguin nidificar. L’ajuntament de la localitat barcelonina ha contactat amb administracions superiors i ha pregat que s’actuï immediatament per netejar el tram.

Durant els forts xàfecs de dilluns, el Besòs es va desbordar i va envair parterres i camins del parc fluvial que s’estén des de Montcada i Reixac fins a Sant Adrià, per la qual cosa les entrades es van tancar per evitar accidents. El cabal del riu es va doblar en poques hores i la força de l’aigua va arrossegar el que va trobar per davant. Va arramblar rodes, una infinitat de llaunes, deixalles de tot tipus i, fins i tot, carretons de comprar. Tot aquest magma d’esccombraries continuava amuntegat ahir a la part baixa del riu, entre la reserva acordonada per a aus i l’espigó de la platja del Fòrum.

Tres voluntaris del grup ecologista local La Marea Verda van acudir dimecres per apartar una part de la multitud de runa acumulada i impedir que el mar s’ho empassés. "Amb prou feines vam tenir temps per organitzar-ho. Hem retirat el més gros: pneumàtics, ampolles grans, dos sacs de llaunes... Hi havia de tot", afirma Laura González, membre de l’entitat.

L’esplanada on s’han amuntegat els residus és una "zona de descans, alimentació i nidificació d’espècies d’ocells migradors protegits, algunes d’elles amenaçades d’extinció", aclareix un cartell penjat al paratge. "Aquí fan aturada ocells aquàtics en les seves migracions entre les zones de cria i d’hivernada, algunes de tan llunyanes com l’Àrtic siberià i les costes africanes de l’hemisferi sud", precisa. La gavina corsa és una de les espècies en perill de desaparició que s’hi aturen.

González manifesta que la magnitud de la destrossa va superar la capacitat dels voluntaris per arreglar el lloc: "Ha sigut demolidor. Hem recollit en silenci i amb ganes de plorar. Les aus estaven buscant entre les escombraries, era desesperant. Sortim amb la impotència que gairebé no hem pogut fer res, però també satisfets per visualitzar el problema. Si hem pogut treure 120 llaunes, són 120 que ja no acabaran al mar".

Més enllà de les tasques dels voluntaris, ¿a qui correspon desembarassar el sorral de brutícia? L’Ajuntament de Sant Adrià contesta que no té competències per netejar la desembocadura del riu. El consistori va contactar ahir amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Diputació "perquè se solucioni la situació", comenta.

Competències

El govern municipal s’ha ofert a "l’administració pertinent per si pot col·laborar" en les tasques de desenrunament. En qualsevol cas, ha apuntat que es requereix intervenir "de manera imminent".

Notícies relacionades

L’AMB s’encarrega del manteniment de les platges. De tota manera, la institució indica que el tram afectat correspon a la desembocadura, que "no és competència de l’AMB ja que no és, tècnicament, una platja metropolitana", distingeix. L’ens afegeix que, a priori, la neteja entre esculleres "correspondria a l’ACA", que depèn de la Generalitat.

Al seu torn, l’ajuntament ha instat l’AMB a desbrossar la platja del Fòrum, també castigada per la crescuda sobtada del Besòs. "Està plena de canyes i no tant de brutícia, tot i que també n’hi ha", assenyala el consistori. L’executiu municipal informa que operaris de l’AMB començaran a treballar a la platja demà. Puntualitza que, en temporada baixa, el protocol obliga a esperar uns dies, per deixar que el riu acabi d’abocar tot el que l’aigua empeny després de la tempesta.