«El pitjor va ser que em van fer fora a mi de l’escola Sant Ignasi»

Els jesuïtes, que ja sabien des de 1968 que Tó era un depredador sexual, van incomplir la condemna. Van acomiadar el capellà amb una festa i, el 1992, el van enviar a Bolívia, on va seguir al món educatiu: ensenyant i dirigint.

El cas d’aquella nena de 8 anys, que va desaparèixer de l’escola després d’una denúncia insòlita per una època acostumada a abaixar la mirada davant els abusos del clergat, es va convertir en una cosa semblant a una llegenda al Sant Ignasi. Una cosa que els alumnes comentaven de generació en generació, que fins i tot va inspirar cançons sobre Tó que sonaven al menjador escolar, sense que ningú sabés ben bé quanta veritat hi havia en aquell episodi.

EL PERIÓDICO, en una investigació que prossegueix el treball de revelació d’abusos sexuals encoberts en escoles religioses que va començar el 2016 i en què es basa el documental La Fugida, que està coproduït amb 3Cat, ha localitzat la nena 32 anys més tard. Es diu Alessandra Martín. Actualment és periodista, és mare de dos fills i viu a Miami. I ha decidit explicar en aquest documental la seva versió dels fets ocorreguts.

L’Alessandra explica que ha callat fins ara perquè no volia que aquesta història la definís. «No volia ser la víctima de Tó», raona. Però ara, que té 40 anys, vol parlar. «Ja no em sento bruta», remarca.

«La part bona de tota aquesta història van ser els meus pares: que em van creure i que van fer tot el que van poder per evitar que Tó continués abusant de menors al Sant Ignasi», assenyala. «I la pitjor part va ser que em van fer fora a mi del Sant Ignasi, i a mi m’agradava la meva escola».

El pare de l’Alessandra explica a aquest diari que quan la seva filla els va explicar que Tó abusava d’ella en les sessions de catequesi que feia per preparar la comunió, que l’asseia a la seva falda, que la besava, que li tocava els genitals i que, en definitiva, la utilitzava com un objecte per excitar-se, ell va trucar de seguida a la policia perquè hi intervingués. Però remarca que no pensava seguir endavant amb la via judicial. «El que volíem era només que apartessin Tó», aclareix. La direcció de l’escola no hi va estar d’acord.

«Tothom ens van donar l’esquena», lamenta la Carmen, la mare de l’Alessandra. Després de la denúncia, Tó va continuar en el mateix càrrec –responsable religiós de primària– i va ser la seva filla la que va haver de quedar-se a casa per evitar qualsevol contacte amb el seu agressor. Fins que els jesuïtes la van convidar a marxar.

«No entenia per què no podia anar a classe», recorda l’Alessandra. «A l’abril vam haver de buscar una escola molt de pressa perquè pogués acabar el curs de tercer d’EGB», recorda la mare, que remarca que ningú es va posar mai en contacte amb ells per acompanyar-los. «Ningú», insisteix.

Les calúmnies

Notícies relacionades

Pintades al cotxe de l’avi que va admetre haver abusat de la neta durant anys a Pals: "Violador"

Brussel·les aconsella proveir-se de queviures per a una emergència

Els pares de l’Alessandra, al veure que Tó seguia de professor, van contactar amb un advocat. Van contractar Francesc Jufresa, que no ha oblidat el que va passar quan va decidir acceptar el cas i acusar el pare Tó, una tasca que va portar a terme junt amb l’advocada Olga Tubau. L’estratègia de la defensa de Tó, recorda, va excedir tots els límits.

Les argúcies contra l’Alessandra, firmades per psiquiatres pagats i per mestres a sou, van resultar inútils, perquè l’acusació de Jufresa i Tubau va comptar amb dues exalumnes del Sant Ignasi que havien patit abusos per part de Tó en anys anteriors. Tó va ser condemnat l’octubre de 1992. A Bolívia, però, va seguir en contacte amb menors fins a la seva mort, l’11 d’abril del 2017. «Al final, tot el que van fer els meus pares, no va servir per evitar que continués abusant», afegeix l’Alessandra.