Un rinoceront al cim

Al recent informe anual del Banc d’Espanya, es va dur a terme una radiografia completíssima del problema de la vivenda a Espanya: "El més baix dinamisme de l’oferta de vivenda en el període recent, en comparació amb la robustesa de la demanda, ha suposat un important suport al creixement dels preus de compravenda i de lloguer de vivenda". En xifres: cada any es generen unes 275.000 noves llars a Espanya quan es construeixen poc més de 100.000 vivendes noves. Així estem fa 15 anys. L’estoc del 2008 s’ha convertit en escassetat. I ha traslladat aquesta demanda al mercat de lloguer, que s’ha anat progressivament tensionant.

Malgrat un cert deteriorament motivat per la recent pujada de tipus, els problemes financers dels propietaris no són rellevants en termes afegits, cosa que no exclou l’existència d’algunes famílies vulnerables. Les hipoteques dels últims anys, les més sensibles a les pujades dels tipus d’interès, han sigut fonamentalment fixes.

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

Mercat de lloguer.

El problema d’accessibilitat de l’habitatge es concentra en el mercat de lloguer. Estem pitjor que la mitjana europea en el percentatge de famílies que dediquen més d’un 40% de la renda al lloguer. Un recent informe del BCE també apunta cap a aquí, ja que mostra que en el quintil d’ingressos més baix, més del 60% de les llars estan sobrecarregades, especialment els que lloguen. I això té conseqüències per a les seves decisions de consum, formació, inversió i natalitat. Informes i experts opinen que la magnitud del problema fa difícil entreveure actuacions aïllades de curt termini efectives i que es necessita una política consistent a llarg termini. Alhora, es mostra la regulació de preus com una política d’efectivitat limitada a curt termini i amb efectes indesitjats per a l’oferta en el mitjà i llarg. Es necessita més oferta (social, però també privada) principalment de lloguer, més i millors incentius a la demanda i a l’oferta i una tributació a la vivenda similar a la de la UE, que dediqui la recaptació a la política de vivenda pública. Si ens creiem que la vivenda és el tercer pilar de l’Estat del benestar, s’ha de demostrar amb recursos, no amb paraules: hi dediquem un terç del que hi dedica en mitjana la UE. I acompanyar amb mesures en altres mercats relacionats, com en el mercat de treball. Polítiques que no són un brindis al sol. Que costen diners. Avalades per la ciència econòmica. Polítiques que no es quedin en un eco buit, sinó que ens permetin fer baixar el rinoceront del cim..