El TC avala castigar les coaccions a les clíniques abortives

El ple del Tribunal Constitucional ha avalat la reforma del Codi Penal que va castigar a partir del 2022 amb penes de presó l’assetjament de les dones que acudien a clíniques abortives per interrompre el seu embaràs. La sentència va tirar endavant amb la mateixa majoria amb què l’òrgan de garanties acaba resolent els assumptes amb més càrrega ideològica a què s’enfronta, és a dir, per set vots a quatre, el mateix suport que va obtenir la sentència que va recolzar la llei de l’avortament aprovada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

L’alt tribunal va informar que el ple ha fet seva la proposta de la magistrada María Luisa Balaguer, partidària de rebutjar el recurs que van presentar els diputats de Vox contra l’article únic de la llei orgànica amb què es va modificar el Codi Penal per castigar com un delicte de coaccions l’assetjament que pateixen les dones que acudeixen a avortar a les clíniques específiques. Els magistrats Concepción Espejel, César Tolosa, Ricardo Enríquez i Enrique Arnaldo, partidaris de donar la raó al partit ultradretà, van anunciar la redacció d’un vot particular.

La reforma, que va tirar endavant al Congrés amb els vots en contra dels diputats del PP i de Vox, va incloure penes de presó de tres mesos a un any per a qui cometi "actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius" que "menyscabin la llibertat de les dones". Els tribunals, a més, poden imposar la prohibició d’anar a determinats llocs per uns períodes d’entre sis mesos i tres anys.

La sentència, que compta amb el suport dels set magistrats que constitueixen la majoria progressista, considera que ensenyar fotografies de nens, insultar les dones i manifestar-se a les portes de les clíniques suposa una coacció encaminada a fer que qui, per les raons que siguin, hagi decidit avortar, es replantegi la seva determinació; per això castigar aquestes conductes és plenament constitucional i el recurs del partit ultradretà hauria de ser rebutjat.

La resolució va tirar endavant amb el suport del president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido; la vicepresidenta, Inmaculada Montalbán, i els magistrats Ramón Sáez, María Luisa Balaguer, María Luisa Segoviano, Juan Carlos Campo i Laura Díez Bueso.

Interès públic

El ple rebutja totes les al·legacions presentades per Vox, que sostenia que les previsions del nou article 172 quater del Codi Penal no eren prou taxatives, cosa que impedia identificar les conductes penalment perseguibles. També considerava que tipificar aquests comportaments suposava limitar la llibertat ideològica i d’expressió, així com religiosa, i els drets de reunió, manifestació i igualtat dels contraris a l’avortament.

A més, al·legava vulneració del dret a la intimitat de les víctimes del delicte, argument que el Constitucional nega, perquè, tot i que "la persecució d’ofici d’aquest comportament pugui incidir en la intimitat de la víctima que ha decidit no denunciar" per no exposar aquesta dada públicament, "aquest sacrifici es justifica per l’interès públic propi de la investigació del delicte i perquè el lliure exercici del dret a la interrupció voluntària de l’embaràs té una projecció general relacionada amb la garantia a l’igual gaudi, entre homes i dones, del dret a la salut sexual i reproductiva, en un context social en el qual l’exercici d’aquest dret per les dones encara experimenta dificultats estructurals".

El tribunal tampoc comparteix que els termes de l’article siguin vagues i, per tant, resulti "imprevisible" saber si has comès el delicte perseguit. "La referència a la realització d’actes molestos i ofensius no pot considerar-se mancada de la necessària precisió exigida pel principi de taxativitat, ni imposa una interpretació exclusivament subjectiva que impossibiliti una concreció objectiva de la conductes per sancionar", afirma la resolució.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El més important de la conducta que se sanciona "no és l’execució, entre d’altres, d’actes molestos o ofensius, sinó l’acció d’assetjar i la conducta d’assetjament" que "apareix en diferents preceptes del Codi Penal i ha sigut profusament desenvolupada per la jurisprudència, de manera que els riscos d’aplicació del precepte impugnat a conductes com mers suggeriments o comentaris contraris a l’avortament no formen part d’una normal comprensió de l’àmbit d’aplicació" de l’article en qüestió.

El delicte d’assetjament per obstaculitzar l’exercici del dret a la interrupció voluntària de l’embaràs "pretén la protecció d’un interès amb cobertura constitucional suficient, com és la garantia de la llibertat de les dones per interrompre de forma voluntària el seu embaràs, i a més està connectat amb l’exercici de drets fonamentals per part de les persones identificades com a subjectes passius del delicte", afegeix.