Barcelona reordena el padró sense domicili fix al multiplicar-se per 10

La decisió de reorganitzar el padró social –destinat a persones que no tenen domicili o que viuen en habitacions rellogades– es va prendre fa mesos, després d’un any de revisions sobre com la capital catalana empadrona els més vulnerables i arran de l’evidència que molts d’ells són en realitat residents de municipis que no garanteixen aquest tipus de padró com l’Hospitalet de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet.

Les entitats socials lamenten la decisió del consistori, que les deixa fora del circuit del padró, i consideren que és una restricció de drets fonamentals. Els tècnics municipals, en canvi, insisteixen a posar ordre davant una realitat que s’ha disparat: les persones empadronades a la ciutat sense domicili fix s’han multiplicat per deu en set anys: de 4.815 persones el 2016 s’ha passat a les 46.492 el gener del 2024.

L’arribada d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona va consolidar l’empadronament per a aquelles persones en situacions de més vulnerabilitat que no poden demostrar amb documents el lloc en el qual viuen, però que resideixen a Barcelona. Són persones que dormen al carrer, en barraques, naus industrials però sobretot famílies que viuen en habitacions sotsarrendades. No tenen contracte de lloguer i ni els propietaris ni els inquilins volen donar fe que viuen allà. En cas de fer-ho, en molts casos, perden ajudes socials o s’exposen a sancions per sobreocupació.

Cinc mesos d’espera

El padró sense domicili fix és una figura legal reconeguda, necessària perquè aquestes persones puguin accedir als drets més bàsics, però que molts municipis a Catalunya, especialment a l’àrea metropolitana, es neguen a aplicar. D’aquí les queixes de les entitats o els síndics de greuges a Catalunya en almenys 50 municipis.

A Barcelona, pràcticament l’única ciutat que té un circuit per a aquest tipus de casos, cada mes es registren 3.000 sol·licituds. D’aquestes, només en un 35% els tècnics municipals aconsegueixen verificar que els sol·licitants viuen en algun lloc de Barcelona i procedeixen per tant a tramitar l’Informe de Coneixement de Residència. Aquest document garanteix el padró de forma instantània. "Aquesta allau de sol·licituds ens ha provocat un tap de cinc mesos per poder fer aquestes comprovacions", admeten des del consistori.

Abans de les eleccions municipals, quan els Comuns encara governaven, el secretari municipal va alertar d’aquesta situació. "El padró general es mantenia estable mentre que el de sense domicili fix no feia més que créixer. Si seguíem així calia ampliar el plenari, entre altres serveis", explica Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social. Va ser llavors quan es va obrir un grup de treball per analitzar què estava passant.

Marc Serra, llavors regidor de Ciutadania dels morats, ho confirma. "Vam fer un estudi amb la UAB, però aquesta decisió de desempadronar les persones que s’haguessin empadronat en seus d’oenagés no l’havíem ni plantejat. És una temeritat. Hi havia altres opcions a la taula", afirma Serra, que lamenta aquesta política de "fets consumats" i ha demanat una reunió urgent sobre l’assumpte.

Precarietat i oblit

Hi ha dues hipòtesis per explicar aquest repunt de les dades. Una, que els preus de la vivenda i la precarietat obliguen centenars de veïns de la capital a malviure. "És probable que hi hagi una part d’aquesta realitat que sigui un símbol del temps en què estem vivint", assenyalen des del consistori. L’altra és que al ser el de Barcelona l’únic ajuntament que ha permès el padró sense domicili fix, veïns d’altres municipis hagin acudit a la ciutat a la recerca d’aquest padró. I això, diuen els tècnics, explicaria el 65% de denegacions al padró.

Aquest diari coneix històries en primera persona: el Luis, a Ripoll; la Núbia i els seus tres nets, a la Florida (l’Hospitalet); el Carlos, a les barraques de Montcada, o la María, a Calella. A tots ells se’ls ha negat el padró social a la ciutat on resideixen. Acudir a la capital catalana a empadronar-se els va permetre tenir metge de capçalera, tramitar el permís de residència i accedir a un menjador social, entre altres drets bàsics.

Notícies relacionades

"L’educació ha de tornar a ser un ascensor social"

El Govern revisa el protocol antisuïcidis a les presons arran de la mort d’un pres

"Necessitem posar ordre. No negarem el padró a cap resident a Barcelona. Mirarem cas per cas si cal. Però el que no pot ser és que aquí estiguem fent el que altres ajuntaments no assumeixen. Perquè aquestes dades de residents no són reals", afirma Fuertes.

Només a la parròquia de Santa Anna, per exemple, hi ha prop d’un miler de persones empadronades, segons fonts municipals. Les oenagés temen pel futur de totes aquestes persones i que això obri la porta a futures restriccions. La coordinadora Obrim Fronteres parla d’"odissea" per al padró a Barcelona: "Com que la majoria són persones que viuen en l’exclusió social, no hi ha interès ni voluntat política de garantir els seus drets", afirmen.