Col·lectius vulnerables

Catalunya va imposar sis sancions per LGTBI-fòbia el 2023

La Generalitat va tenir constància de 670 situacions de discriminació, un repunt del 46% comparat amb l’any anterior, segons dades presentades ahir per Igualtat.

Catalunya va imposar sis sancions per LGTBI-fòbia el 2023

ELISENDA COLELL

2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Generalitat va imposar sis sancions el 2023, nou des que va començar el mandat, contra persones o entitats que han comès algun acte discriminatori contra persones LGTBI a Catalunya. En total, el Govern va tenir constància de 670 situacions de discriminació, un repunt del 46% comparat amb l’any anterior. Del total de casos constatats, 282 són agressions greus, coaccions o amenaces directes denunciades davant els Mossos i que segueixen un recorregut judicial. Les dades les va presentar ahir la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge. L’Observatori contra l’LGTBI-fòbia va qualificar la presentació de "pur electoralisme" i va lamentar que el Govern no treballi de manera coordinada amb les oenagés especialitzades que fan aquesta tasca des de fa ja molts anys.

Una de les sancions que ha imposat la conselleria es va aplicar a l’entitat Hazte Oír, que pretenia fer circular pel centre de Barcelona un autobús amb missatges contra els nens i nenes transgènere. La sanció encara no s’ha cobrat, perquè el grup ultracatòlic l’ha portat als jutjats. No obstant, en tres casos les multes ja han sigut abonades. Les sancions són una excepció a Catalunya: gràcies a la llei catalana contra l’homofòbia, aquestes denúncies es poden tramitar per la via administrativa. A la resta d’Espanya només es preveu la via penal, una via morta per a la majoria d’aquestes infraccions.

El 2023, el Govern va registrar 427 casos de discriminació en els quals sí que es pot actuar administrativament. Per exemple, companys de feina que continuen anomenant pel seu nom de naixement una persona trans; un metge que pressuposa que una dona lesbiana té relacions amb homes; una companyia d’assegurances que es nega a fer una pòlissa a una dona trans, o professionals públics que qüestionen una família formada per dos pares o dues mares. En aquest sentit, al president de l’observatori, Eugeni Rodríguez, li sembla insuficient la xifra. "Estem parlant que menys del 2% de casos han acabat en sanció. ¿Què han fet amb els altres? ¿Hi ha hagut alguna reparació econòmica per a aquestes víctimes?", qüestiona Rodríguez, que va saber de la presentació de l’estudi per la premsa.

Notícies relacionades

"Som partidaris de la mediació i sobretot de la reparació", va explicar el director general de Polítiques Públiques LGTBI del Govern, Xavier Florença. El seu departament ha activat 37 denúncies administratives, 135 atencions personalitzades, 90 atencions psicològiques gratuïtes, 81 acompanyaments i 17 assessoraments jurídics. La meitat d’aquestes denúncies han vingut derivades dels jutjats o els mateixos Mossos, al veure que els fets denunciats no consten en el Codi Penal.

Verge també va repassar algunes dades rellevants. El 56% del total d’afectats són persones trans, especialment dones. El 20% dels actes discriminatoris es registren en instal·lacions sanitàries, i el 15%, en centres educatius.