Adolescents davant la crisi climàtica

«¿Com pot ser que els joves fem el que haurien d’estar fent els governs?», es plantegen joves de 14 a 18 anys reunits al campus The Challenge a Barcelona.

Adolescents davant la crisi climàtica

HEL·LENA LÓPEZ

2
Es llegeix en minuts
HEL·LENA LÓPEZ

La intervenció de Greta Thunberg al Fòrum Econòmic Mundial de Davos el gener del 2019 va marcar un abans i un després en una generació. En pocs mesos, més d’un milió d’estudiants de mig món s’havien afegit a la seva protesta en defensa de la salut del planeta i aquesta empremta continua en milers de joves, que han crescut junt amb Thunberg (aquests dies a les protestes a Malmö en suport del poble palestí). El pòsit d’aquesta lluita pel clima era més que evident aquesta setmana al CosmoCaixa de Barcelona, on centenars de joves de tot Espanya s’han reunit per compartir les seves idees per arreglar el malmès planeta que han heretat.

Una generació marcada per l’ecoansietat (el 82% dels joves espanyols l’ha patit, segons l’estudi El futur és clima) però decidida a transformar les coses i a no callar davant etiquetes i prejudicis que consideren totalment injustificats. «Els adults creuen que els joves no tenim consciència, que no pensem en el que passarà el dia de demà, però no és veritat, hi ha molta gent que sí», reivindicava l’Aitana, alumna de tercer d’ESO de Jaén.

«Una cosa que ens preocupa molt és com pot ser que es jugui a la borsa amb la privatització de l’aigua. És com si especulessis amb l’oxigen. ¿Com pots estar jugant així amb un bé comú sense el que no és possible la vida?», es pregunta l’Iván, un estudiant de segon de batxillerat i un altre dels participants de la trobada organitzada per EduCaixa. El seu grup ha elaborat un sistema de reg amb hidrogel, cosa que li fa plantejar també una altra qüestió: «¿Com pot ser que els joves fem el que haurien d’estar fent els governs?».

Espai per a l’autocrítica

Notícies relacionades

Entre els joves, d’entre 14 i 18 anys, també hi ha espai per a l’autocrítica (una altra qüestió que els separa de la majoria de polítics). «Hem reaccionat molt tard. Aquest problema no és nou, però quan van arribar les restriccions d’aigua és quan ens en vam adonar», assenyala l’Adrián, alumne de primer de batxillerat de Martorell.

Més d’hora o més tard, la consciència que tant els primers com els segons tenen avui sobre la gravetat de la crisi climàtica és palpable i evident, molt més que en la majoria d’espais d’adults. «Una dutxa són 100 litres. A casa meva som tres germans que ens dutxaríem al pavelló o al camp de futbol i que ara consumim aquests 300 litres a casa», prossegueix el jove, l’equip del qual ha elaborat un sistema que recicla l’aigua de la dutxa per a la cisterna del lavabo.