Un estudi revela que l’estiu del 2023 va ser el més càlid en 2.000 anys

Les temperatures que en aquests moments registra el planeta no tenen res de normal. Amb l’avançament de la crisi climàtica, els termòmetres globals estan marcant xifres cada vegada més elevades i, a més, estan sent testimoni d’innombrables rècords de temperatura i onades de calor cada cop més extremes. Sense anar més lluny, segons apunta un estudi publicat ahir a la revista Nature, l’estiu passat va ser el més càlid no només des que n’hi ha registres històrics, que majoritàriament van arrencar fa poc més d’un segle, sinó que destaca com el més calorós en almenys 2.000 anys. "Les temperatures van estar més de dos graus per sobre dels valors mitjans registrats entre 1850 i 1900 a tot l’hemisferi nord", destaca Jan Esper, investigador de la Universitat Johannes Gutenberg d’Alemanya i primer autor d’aquest treball.

La investigació ha utilitzat, d’una banda, els registres de temperatura de l’últim segle i, d’altra banda, la informació recopilada en el tronc d’arbres mil·lenaris especialment sensibles a les temperatures. Aquesta tècnica, també coneguda com a dendrocronologia, consisteix a estudiar la composició i l’amplada dels anells dels arbres per inferir informació sobre les condicions climàtiques que es van registrar fa centenars d’anys. Les anàlisis mostren que l’estiu més càlid dels últims dos mil·lennis va ser el del 2023. Per trobar-ne un altre així de calorós cal remuntar-se al 246 després de Crist. I per trobar el més fred cal viatjar fins a l’any 536, quan una erupció volcànica va inundar l’atmosfera de pols i va provocar un descens generalitzat de les temperatures.

Morts associades

L’avançament de l’escalfament global no només està disparant les xifres que registren els termòmetres. Segons advertia ahir l’últim informe de Lancet Countdown, l’augment de les temperatures està incrementant el nombre de morts associades a la calor (que al sud d’Europa han pujat almenys un 11% en els últims anys), així com les malalties derivades de les altes temperatures (que van des d’un empitjorament de les patologies cròniques fins a l’arribada de noves infeccions tropicals transmeses per mosquits i paparres). Els experts assenyalen que, tot i que tothom és vulnerable a aquests efectes, els més afectats són les persones grans, els pacients amb malalties cròniques i, en general, les llars més vulnerables i en risc d’exclusió social.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Un altre estudi publicat també ahir a Nature Communications incideix en aquest aspecte. En cas de continuar així, si les temperatures globals continuen augmentant, per al 2050 hi haurà almenys 250 milions de persones de més de 60 anys exposades a calor extrema. En aquests moments es calcula que el 14% de les persones grans del món (unes 177 milions en total) ja han patit de manera prolongada temperatures per sobre dels 37 °C. Segons apunta una anàlisi realitzada per un equip de científics italians, si es continua així, per a mitjans de segle almenys el 23% de les persones grans viuran sota condicions de calor extrema que podrien posar en greu risc la seva salut.

En tots aquests treballs, els experts reclamen, d’una banda, augmentar les mesures per frenar l’avançament de la crisi climàtica i, d’altra banda, adaptar diferents sectors per fer front a les conseqüències del fenomen. Els investigadors reclamen prioritzar, sobretot, la preparació dels sistemes de salut perquè puguin afrontar les malalties derivades de la crisi climàtica i protegir els col·lectius més vulnerables davant els extrems de temperatura.