La meitat de la violència digital contra les dones procedeix dels ex

"No sé què està passant"

"La meva exparella sap on soc, amb qui parlo, coneix els meus moviments. No sé què està passant perquè ja l’he deixat". Aquesta és una de les frases més habituals que senten al punt d’assessorament de Fem Bloc, lloc on les dones víctimes de violència digital són ateses per tecnòlogues, psicòlogues i advocades. Col·laboren amb la xarxa pública d’atenció a les violències masclistes, de manera que sovint els deriven casos. "Solem pensar en la separació física, analògica, però quan deixem la nostra parella (i més si hi ha maltractament i violència) no pensem a desvincular-nos-en digitalment, costa molt prendre consciència d’això", explica Cruells.

Hi ha diferents tipus de violència que la nova guia identifica. Solen ser senzills: les exparelles tenen accés al mòbil de la víctima i a la seva contrasenya, o els seus comptes estan vinculats a l’ordinador o a la tauleta que compartien. Altres vegades s’utilitzen dispositius més complexos, com geolocalitzadors, micròfons i fins i tot càmeres de seguiment. "Tenim la tecnologia molt present, però no sabem com funciona ni creiem que la podem controlar i decidir", diu Cruells. "Hi ha vegades en què les víctimes pensen que les estan piratejant, però simplement és que el seu agressor les segueix pel carrer, pregunta a les botigues on sol comprar o al gimnàs, per saber si hi continua anant. És a dir, és una violència analògica", explica una de les tecnòlogues del projecte.

En altres casos sí que hi ha un assetjament digital que es fa a través de les factures de la llum, l’aigua o el telèfon. "Hi ha empreses que no estan formades per entendre que aquesta informació no es pot donar", es queixen les tècniques. També hi ha agressors que reactiven els comptes de les seves exparelles en diverses aplicacions perquè recorden les contrasenyes. "L’ideal és canviar-les", expliquen. D’altres utilitzen el WhatsApp web o reactiven el compte de Google o Apple per rastrejar els moviments, el correu electrònic, la música que escolta a Youtube o l’historial de recerques a internet. "Cal mirar a quins dispositius continua vinculat el telèfon i desvincular-los", recomanen.

Més sofisticats són els dispositius de geolocalització. Tenen la mida d’una moneda de cinc cèntims i es col·loquen al bolso o a les butxaques sense que la víctima se n’adoni. "Hem tingut casos d’agressors que són informàtics que realment han piratejat per complet les seves víctimes i han publicat fotos d’elles que no tenien ni idea de com les havien aconseguit", explica Cruells. Hi ha qui fa seguiments d’IP o utilitza softwares espia.

No hi ha un perfil de víctima, però Cruells sí que veu dones afectades que són de totes les classes socioeconòmiques. "Des de treballadores sexuals fins a dones amb perfils públics molt actius", diu. Un altre patró, explica, és la fractura digital. "Normalment elles pensen que saben menys del que saben sobre la tecnologia, i ells fan creure que saben més del que saben: la clau aquí és empoderar les dones en la tecnologia", assegura l’activista.

Mares amb nens

Notícies relacionades

¿Podré circular per la meva ciutat?

El Govern manté el veto als cotxes amb etiqueta B el 2028

La guia de recomanacions s’estructura en funció del risc de cada dona. No és el mateix si es viu encara amb l’agressor que si ja s’han separat o si fa temps que s’ha començat una nova vida. Per exemple, quan encara es conviu, el bloqueig no és una bona idea. "En aquests casos és important que aconsegueixin un dispositiu nou que es quedi amb pany i clau i que creïn perfils nous, perquè quan el deixin ja puguin refer la seva vida digital", explica Cruells. La guia també està pensada per a mares amb fills amb l’objectiu d’evitar situacions de risc per als menors.

Cruells lamenta que, malgrat que les institucions reconeixen aquest tipus de violència i estan mirant d’afrontar-la (la guia està finançada pel Ministeri d’Igualtat), encara falta molta sensibilització. Especialment entre la policia i la judicatura. "Hi ha jutges que no saben què és un perfil, i la majoria de casos s’arxiven perquè diuen que no se’n pot provar l’autoria", es queixa Cruells.