Enderrocar vivendes és pecat
La Fachada de la Gloria de la Sagrada Família, llamada a ser algún día la puerta de entrada al templo. /
Quan Gaudí va acceptar el 1884 agafar les regnes del temple, va insistir a col·locar-lo en diagonal. No sabem si per fer la punyeta a Cerdà o per enaltir la seva magna obra. En cas d’haver sigut així, ara ens estalviaríem aquest problema. Però com que part de la fonamentació estava feta, va acceptar l’actual alineació. En un pla original de 1917 firmat per ell, l’encaixa en una sola illa, però ja cavalca sobre el carrer de Mallorca per salvar el desnivell i dibuixa la polèmica escalinata. Però amb prou feines afectant una part del solar enfrontat. Això sí, deixant els patis interiors d’illa oberts fins a arribar al carrer d’Aragó, per guanyar visibilitat. De Déu i dels homes.
El problema és que s’ha construït on no s’havia de fer. Núñez i Navarro, aprofitant el 1975 la seva connivència amb els ajuntaments franquistes, va plantar-hi un dels seus anodins blocs. I altres promotors van perdre la por i van començar les irregularitats. Ara el més just seria que aquests constructors indemnitzessin els veïns ressituant-los pel barri. És clar que aquesta hauria de ser la condició bàsica per acceptar qualsevol ampliació.
Jordi Valls, regidor de l’Eixample i responsable d’Economia, Hisenda i Promoció Econòmica i Turisme –dues vegades economia–, ho ha deixat clar: "La Sagrada Família és molt important per a la ciutat, però el dret a la vivenda dels veïns és igual d’important". Per tant, si no hi ha una solució al problema veïnal, no pot avançar el projecte. En tot cas, si les víctimes –els veïns– ho accepten, ¿quina ha de ser l’extensió d’aquesta afectació expropiatòria? La més petits possible. L’estrictament imprescindible. La que afecti el mínim de llars. Enderrocar una vivenda, amb la falta que ens fa ara mateix a Barcelona, i es parla d’unes mil, hauria de ser considerat pecat. I recordem que és un temple precisament per a l’expiació dels pecats. A més no hi ha pressa, ja va dir Gaudí que el seu client no el collava. Que calia fer les coses com Déu mana. Esperem que l’Església demostri pietat i que l’ajuntament compleixi la seva funció. Ara és democràtic.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- A JAÉN El poble més pobre d’Espanya no és tan pobre: «Aquí hi ha diners, però molts no es declaren»
- Una au intimidadora El veí de Sants que no pot sortir al terrat de Sant Jordi a Sant Joan per l’amenaça d’una gavina
- Violència de gènere Un home s’entrega a una patrulla de Mossos a l’AP-7 amb el cadàver de la seva dona al maleter
- A Terrassa L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director
- Procediment penal obert Investigats per «administració deslleial» els marmessors de la fortuna de Pere Mir, entre ells l’oncòleg Josep Tabernero