Truca’m al fix
Em vaig posar a parlar amb algú abans de la presentació d’un llibre, i quan acabàvem, i buscàvem un lloc on asseure’ns, em va preguntar si li facilitaria el meu número. L’hi vaig començar a donar, però em va interrompre. "El mòbil no, perdona. M’agrada trucar als telèfons fixos, ¿no en tens?". Em va interessar aquesta actitud perquè m’atrauen les manies inexplicables, com la de llegir la pàgina 99 dels llibres abans de començar-los des del principi, o la de sopar cada dia el mateix. "Per descomptat, que en tinc –li vaig dir–, però no me’l sé. I això no és el pitjor: desconec on és". Llavors, li vaig explicar la meva vida, o almenys una part: fa uns mesos, fart de rebre trucades promocionals, vaig inscriure el meu número a la llista Robinson. El resultat va ser fulminant: va deixar de sonar. Alhora, l’aparell va desaparèixer i en algun moment devia esgotar-se-li la bateria.
És un sense fil, i ningú a casa admet haver sigut l’últim a utilitzar-lo. No és ni bona ni mala notícia desconèixer-ne el parador. Potser no és notícia. A canvi que no aparegui, puc dir que jo no he gastat ni un minut de la meva vida buscant-lo. No sé d’on em ve aquesta supèrbia. Aplicaré el màxim càstig que es pot infligir a un objecte perdut, el que aparegui quan ja ningú el recordi, quan sigui del tot inútil saber que era en algun lloc. Que sàpiga que no el necessitem per a res. I que sàpiga que ens resulta tan indiferent que ni tan sols ens hem afanyat a comprar un altre telèfon per substituir-lo.
La meva aspiració és que un dia puguem dir que no sabíem que teníem telèfon fix, tot i que continuem pagant la línia cada mes. Cal triar bé la manera en què decideixes llençar els diners. Mai és mala hora per sortir de l’esclavitud a la qual ens sotmeten els objectes que perdem, i per culpa dels quals ens precipitem gairebé sempre a desesperades recerques, que no poques vegades condueixen al descoratjament perquè els objectes no tornen amb el seu amo. "Que ens busquin ells, ¿no et sembla?", vaig acabar dient al senyor, que em va mirar una mica avorrit i em va demanar que li donés el mòbil.
