Una vorera infernal i un cel entre núvols

El que avui es veu quan es camina per les voreres d’aquest carrer de l’Eixample és una brutal paret de formigó, de 50 per 45 metres, aproximadament, en la qual convé (pocs ho fan) fixar-se en un detall. La futura porta d’entrada al temple ja és allà, amb un parenostre forjat per Josep Maria Subirachs. Cal aixecar una mica la vista per veure-la. La porta és a cinc metres d’altura, senyal inequívoc que tots aquests anys la junta constructora ha treballat amb la premissa que l’escalinata sobre el carrer de Mallorca seria una realitat o que, en cas de no ser autoritzada pel govern municipal, aquest accés quedaria tancat com si fos la porta dels Lleons de Jerusalem, tapiada en aquest cas fins que el messies que espera el judaisme baixi a la Terra.

La qüestió és que, si la continuació de les obres del temple ha fet parlar des de fa dècades cada vegada que ha sigut coronada una torre, la façana de la Glòria li agafarà el relleu en aquest sempre encès debat ciutadà tan bon punt comenci a entreveure’s en què consistirà. Una comissió teològica ja té molt definit com serà.

El pont sobre el carrer de Mallorca dividirà la façana simbòlicament en dues parts. Per sota del pont, és a dir, a peu de vorera i per tant a la vista només dels vianants i els conductors dels cotxes, es recrearà escultòricament l’infern. Recordarà –proposen els membres d’aquesta comissió i així ho han fet saber al Vaticà en un exhaustiu informe– la Porta de l’Infern d’Auguste Rodin.

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

Per sobre de l’escalinata, just a la sortida del temple, o sigui, un cop passat l’últim esglaó, la junta preveu reservar espai per a una mitja dotzena de sepultures per a personalitats encara pendents de decidir. I, a partir d’allà i escalant per la façana, es representaran escenes de joia, amb figures de diferents oficis, presidits pel de la fusteria, i més amunt encara, el cel, amb 36 sants entre núvols de pedra i ferro.

Antoni Gaudí no va deixar ni escrit ni meticulosament dibuixat res de tot això. La composició de la façana –sostenen els responsables de les obres– vindria a ser el mínim denominador comú de la interpretació del que els diferents deixebles de l’arquitecte van entendre que pretenia el seu mestre. D’aquest relat oral neixen detalls que, quan arribi el moment, sorprendran. ¿Un exemple? Als dos costats de l’escalinata tindrà una imponent presència, com a símbols de la purificació, un peveter de foc i una font de quatre brolladors.