Un braç del Nil passava al costat de les piràmides

Després de milers i milers d’anys des de la seva construcció, les majestuoses piràmides d’Egipte continuen acollint multitud de misteris. Un dels més sonats té a veure amb la seva ubicació. ¿Per què es van construir justament allà, a l’inhòspit desert? ¿I a què respon exactament aquesta peculiar alineació d’aquestes espectaculars estructures de pedra en què s’enterraven els faraons? Segons revela un estudi publicat ahir a la revista científica Communications Earth, tot apunta que les grans piràmides d’Egipte es van construir a les ribes d’un antic ramal del riu Nil que ara es mantindria sepultat sota la sorra del desert.

La història que revela aquesta troballa resulta apassionant. Feia molt que la comunitat científica especulava amb la possible existència d’un riu que travessés la zona on ara es troben les piràmides, però ara, per primera vegada, un equip d’arqueòlegs han aconseguit trobar proves sòlides sobre l’existència d’aquest antic curs. Segons explica la investigadora egípcia Eman Ghoneim, per aconseguir-ho es va fer, d’una banda, un estudi d’imatges satel·litàries de les zones del desert on es troben les piràmides més importants d’Egipte i, d’altra banda, una anàlisi geofísica del diversos punts del terreny per buscar els possibles sediments d’aquest curs fluvial que va existir fa milers d’anys.

Les anàlisis confirmen una vegada per totes l’existència d’un antic braç del riu Nil que passava molt a prop de les grans piràmides i que, en molts casos, connectava de manera directa aquestes estructures gegants amb les aigües per facilitar el transport dels materials. Els investigadors proposen batejar-lo amb el nom d’Ahramat, la mateixa paraula que s’utilitza per denominar les piràmides en àrab. «El descobriment pot explicar per què aquests camps piramidals es van concentrar al llarg d’aquesta franja particular de desert a prop de l’antiga capital egípcia de Memfis, ja que haurien sigut fàcilment accessibles a través del braç del riu en el moment en què van ser construïts,» afirmen els autors d’aquest treball.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

¿Però què va passar amb aquest antic riu perquè, amb el pas del temps, acabés desapareixent per complet del mapa i la seva existència es mantingués sent un misteri durant milers d’anys? Els experts plantegen que, probablement, aquest ramal del Nil va ser sepultat de forma progressiva per l’acumulació de sorra arrossegada pel vent. També s’especula que l’arribada d’una gran sequera fa uns 4.200 anys podria haver accelerat aquest procés. Aquest succés, molt documentat, també va tenir efectes devastadors per al conjunt de la societat egípcia en tant que va delmar les collites i va provocar grans fams entre la població. De fet, hi ha fins i tot qui argumenta que aquest esdeveniment climàtic podria haver sigut una de les causes que va conduir al declivi del regnat dels faraons.

Ara que per fi s’ha aconseguit desenterrar la història d’aquest antic curs fluvial que unia les grans piràmides d’Egipte, com les del majestuós complex de Guiza, els experts suggereixen continuar investigant sobre com els canvis ambientals, així com els vaivens del riu Nil i dels seus afluents, podrien haver influït en les societats de l’antic Egipte. En aquest sentit, els arqueòlegs esperen aprofundir en la recerca de ramals extints on ara hi ha desert per veure si així, malgrat el pas del temps, s’aconsegueixen descobrir noves històries inèdites enterrades sota la sorra.