«Em va costar trobar suport per fer l’FP»

A Perduts pel camí: desigualtats en les transicions educatives després de l’ESO, presentat ahir a la llibreria Ona, veus d’alumnes d’FP de grau mitjà i de batxillerat que expliquen la seva transició de 4t de l’ESO a l’educació postobligatòria mostren sense embuts les llacunes del sistema.

Un sistema que a ulls de la professora Aina Taribini, una de les autores, hauria de ser «universal fins als 18 anys» ja que, malgrat que a Catalunya l’educació no és obligatòria fins als 18, «segons l’estàndard social, sí que ho és», va afegir Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill, en la presentació. «Deixar d’estudiar abans dels 18 anys es paga caríssim, està molt penalitzat. Ningú va enlloc amb el títol d’ESO», va assenyalar el director de la Bofill.

Jerarquia reveladora

El relat dels joves resulta revelador. La Laura, estudiant d’un cicle d’Estètica, explica que li va costar molt trobar suport del seu entorn per fer un grau mitjà. «Com que no tenia males notes, pensaven que era una pèrdua de talent. Com que m’esforçava per estudiar i m’anava més o menys bé em deien que amb Batxillerat podria tenir més sortides», apunta la jove.

El Daniel, estudiant d’Electromecànica de Vehicles, explica la seva experiència a l’ESO: «Si els profes creien que un alumne estava preparat per a batxillerat el posaven en un grup que es passava el dia estudiant. A la resta ens posaven en grups més baixos i ens preparaven per als cicles».

El relat de la Yanire, de Batxillerat científic, és similar (tot i que des de l’altre costat): «Hi havia molta diferència entre els grups. Tothom sabia que si estaves en l’A faries batxillerat científic. Si estaves en el B, social. I si estaves en el C, cicles». La jerarquia descrita per la Yanire es troba en pràcticament tots els testimonis d’una manera o altra.

«El coneixement teòric està més prestigiat que el pràctic i el rendiment en matèries considerades més teòriques condiciona l’autoimatge que tenen els mateixos nois sobre el seu valor educatiu», apunta la professora Tarabini. «L’alumnat percep una etiqueta per part del professorat en funció de la seva relació i resultats cap als dos tipus de coneixements», hi afegeix.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Una jerarquia que deriva en el fet que l’elecció del batxillerat és concebut com l’única via de l’èxit, a més de ser la més senzilla. «Jo mai em vaig plantejar fer FP. Crec que el Batxillerat està més ben vist. A l’ESO sempre es parlava de batxillerat com si fos millor, i crec que això m’ha influït», explica l’Olga, estudiant de batxillerat artístic.

«El sistema no dona facilitats per seguir cap a la via professional. Per fer batxillerat no et fa falta gairebé ni sol·licitud, mentre que per accedir a un grau mitjà de vegades és un calvari de tràmits. A més, la majoria de centres d’ESO tenen batxillerat, així que són els estudiants d’FP, no els altres, els que han d’anar a un altre centre». Aquesta declaració, recollida al llibre, no és de cap estudiant sinó d’un «responsable polític del Departament d’Educació», segons manifesten les autores.