Les joves amb càncer de mama es poden sotmetre a tècniques de fertilitat

L’estudi, presentat a ESMO Breast Cancer 2024, el congrés europeu sobre càncer que se celebra entre el 15 i el 17 de maig a Berlín, indica que els tractaments de fertilitat tampoc tenen conseqüències negatives en els embarassos d’aquestes pacients ni en els seus nadons.

"Aquest estudi aporta la primera prova que l’ús de procediments de fertilitat és segur en dones joves amb alteracions dels gens BRCA1 o BRCA2, que augmenten el risc de desenvolupar càncer de mama i altres tipus de càncer", explica Matteo Lambertini, professor associat i consultor d’Oncologia de la Universitat de Gènova i de l’Hospital IRCCS Policlínic San Martino de Gènova (Itàlia), en la presentació de l’estudi.

Les mutacions en els gens esmentats impliquen més risc de tenir càncer de mama i ovari i a edats més primerenques que les persones que no tenen aquesta variant. El seu origen és, majoritàriament, hereditari i es coneix col·loquialment com el gen d’Angelina Jolie atès que l’actriu es va sotmetre a una cirurgia preventiva per extirpar-se completament els pits després de descobrir que tenia aquesta mutació.

A Europa es diagnostiquen al voltant de 557.000 tumors de mama a l’any, 34.000 en dones joves de menys de 40 anys. D’elles, entre el 10% i 15% tenen mutacions BRCA. Atès que la incidència de càncer de mama amb aquesta mutació en persones joves no és alta, s’ha recorregut a centres de tot el món per poder reclutar un nombre suficient de participants en l’estudi.

Així, s’ha pogut comparar l’evolució en 107 pacients que es van quedar embarassades amb tècniques de reproducció assistida i 436 que van concebre de manera natural. Els resultats mostren que no hi ha diferències significatives en la recurrència de càncer de mama entre unes i d’altres, després de sotmetre’ls a proves durant una mica més de cinc anys després de l’embaràs. L’estudi tampoc va trobar diferències importants en la gestació o desenvolupament posterior dels nadons.

La troballa aporta una informació "realment tranquil·litzadora" per a les pacients joves amb càncer de mama i que desitgen ser mares i és "molt útil" a la pràctica clínica, ja que els metges podran aconsellar-les a l’hora de prendre decisions sobre la seva fertilitat, indica Ann Partridge, catedràtica de Harvard, vicepresidenta de l’Institut Oncològic Dana-Farber, oncòloga de l’Hospital Brigham and Women’s de Boston (Estats Units) i coautora de l’estudi.

La forma habitual per preservar la fertilitat en aquestes pacients consisteix a congelar-ne els ovòcits o embrions abans d’iniciar el tractament del càncer de mama, però aquestes tècniques solen implicar l’ús de fàrmacs que augmenten els nivells d’estrogen. Per això hi ha una preocupació en la comunitat mèdica sobre si aquests tractaments de reproducció, sobretot en pacients amb mutacions als gens BRCA, augmenten el risc de càncer sensible a les hormones o incrementen la possibilitat de recaiguda.

En la pràctica clínica

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A partir d’ara, "en vista d’aquests resultats, quan assessorem una dona amb les variants esmentades, podrem discutir amb ella, amb seguretat, l’ús de la preservació de la fertilitat abans d’iniciar el tractament, sense més preocupació", explica Lambertini, que es mostra convençut que la troballa tindrà implicació immediata en la pràctica clínica.

Aquest estudi se suma a un altre avenç important per a les pacients joves que volen ser mares: una investigació que fa just un any va demostrar que les malaltes poden interrompre el tractament contra el càncer durant un màxim de dos anys per buscar l’embaràs i aquest parèntesi no augmenta el risc de recaiguda.