Marc Janeras: "Els gestors de Rodalies estan desmantellant l’ús de l’R3"

Marc Janeras: "Els gestors de Rodalies estan desmantellant l’ús de l’R3"

CARLOS MÁRQUEZ DANIEL

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Marc Janeras és usuari de l’R3 i forma part de la plataforma Perquè no ens Fotin el Tren, creada fa 11 anys per defensar la supervivència de l’estació de Torelló. Allò en va ser la llavor. Avui són la veu dels viatgers de tota la línia.

¿Com està anant el tall?

És una ferida molt sagnant perquè el tren no entra a Barcelona i cal fer transbord. En sentit nord, a Fabra i Puig, a més, és impossible saber a quina hora arriba o surt el bus, i no hi ha coordinació amb els trens a Montcada-Ripollet. O sigui que està anant malament. I continuem amb problemes a la resta de la línia. Dilluns vam tenir hores de tall per problemes d’alimentació elèctrica a Manlleu. Tot es delega en el càlcul que els usuaris facin del seu propi temps. En resum, som dins de la precària normalitat.

Suposo que tenen molt fresc el tall de l’octubre al febrer pel desdoblament de vies entre Parets i la Garriga.

Ja va ser molt dolorós. Vam fer molta pressió per tenir busos directes en hora punta des de la Garriga i Centelles i no haver de fer dos transbords.

¿Sensació d’improvisació?

Sensació d’improvisació amb les incidències, amb els horaris, amb tot. Hi podria haver un marge d’improvisació, però un operador seriós sempre té plans de contingència. I després hi ha la comunicació al viatger..., desastrosa. Però és que també improvisen amb les obres. Van tornar a obrir, els operaris continuaven treballant sobre la via i no havien tingut en compte les limitacions de velocitat que fan saltar pels aires els horaris.

Abans parlava del bus alternatiu. ¿Amb el fet que arribi a Fabra i Puig no en tenen prou?

No. És una limitació. Si arribés a Meridiana-la Sagrera tindríem més opcions de metro. Però sempre van regatejant amb les solucions. I després hi ha la gestió del bitllet de metro, que no és fàcil i el personal no sempre és d’ajuda. Depens de l’arbitrarietat del personal; sembla que de vegades t’estiguin perdonant la vida. És el problema de Rodalies, la falta d’esperit de servei públic. L’ànima de Rodalies està degradada.

¿Esperit? Desenvolupi-ho, sisplau.

La comparativa amb Ferrocarrils és odiosa, però hi ha diferència en l’esperit d’empresa que es trasllada als treballadors. El centre per preservar hauria de ser l’usuari i la seva mobilitat, i el personal hauria de formar part d’aquesta estratègia. Això és l’antítesi de Rodalies. Adif pren decisions pensant en la planificació de les obres i Renfe pensa a operar els trens. ¿Qui pensa en l’usuari? Et diuen ‘aquest és el servei alternatiu en funció dels nostres interessos; si no estàs satisfet, busca’t mitjans alternatius’. No és la manera.

¿Però té sentit comparar Rodalies amb FGC?

Potser és injust. Són diferents, però no tant, perquè tots dos donen un servei a la mobilitat.

¿Com estan els usuaris de l’R3?

Molt desesperats. Els gestors de Rodalies han aconseguit buidar el tren; està més buit que en el tall anterior. Només queda la gent que no té alternativa. S’està desmantellant l’ús de l’R3.

Això no sona bé.

Notícies relacionades

És molt trist. Hi ha ajuntaments que demanen serveis de bus directe amb Barcelona. És una molt mala notícia, perquè el bus hauria de ser una solució circumstancial a les fallades del tren, no una alternativa definitiva. Però és comprensible, perquè hi ha gent que perd feina per culpa de l’R3, que arriba tard a l’oficina o als estudis. Tot això degrada la societat. Curiós, ahir es van celebrar 20 anys de la llei de mobilitat. Doncs que sàpiguen que no estan garantint el dret a la mobilitat, sobretot el de les persones amb menys recursos.

¿Com li queda el cos quan sent els polítics promocionar el transport públic i sostenible?

És una incongruència absoluta. Però és possible que la política només sigui un reflex de la societat, en la qual encara es creu poc en el transport públic. La gent ha d’entendre que el tren no és una opció de militància, és una opció intel·ligent. Fa falta un canvi social.