"El meu ex utilitza els meus fills com a bombes per destruir-me a mi"

Després dels últims casos de menors morts en mans del seu pare per ferir la mare, han decidit explicar la seva història per mostrar la violència que exerceixen els seus exmarits cap als fills que tenen en comú. El col·lectiu denuncia desprotecció judicial cap als seus fills, que sovint queden exposats al maltractament parental. Una tesi que també comparteix la Conselleria de Feminismes, que ja ha reconegut moltes d’elles com a víctimes de violència institucional.

Manipulació i culpabilitat

La Patricia es va adonar que el seu marit la maltractava quan la van acomiadar de la feina el 2012. "Em vaig adonar dels seus ‘ets una inútil’, ‘tot ho fas malament’... ho tenia molt normalitzat. Em manipulava per fer-me sentir culpable i no volia que els meus fills creixessin així". Feia 16 anys que estaven casats. "Vaig voler deixar-lo pels nens... i vaig pensar: ‘Si ha de petar, que peti’". Quan ella li va parlar de la separació, ell la va agafar pel braç esquerre i li va clavar un cop de puny al pit. "Em vaig quedar en xoc". La Patricia va escapar a casa d’una amiga i, quan va explicar el que havia passat als seus pares, va decidir denunciar el seu marit. Els hematomes que li va causar van ser claus per condemnar-lo. Li van imposar una ordre d’allunyament durant dos anys.

"Després de la condemna vam obrir el procés de divorci", segueix la Patricia. I allà va passar l’inimaginable. Els jutjats de família van atribuir una custòdia exclusiva al pare, condemnat per maltractament, fins que acabés l’ordre d’allunyament i, a partir d’allà, van decretar custòdia compartida. Una resolució que va ratificar l’Audiència Provincial de Barcelona. Els jutges ho justifiquen en el fet que el pare només havia pegat a la mare, no als nens. De fet, en la sentència, demanen "seny" i "coordinació" entre víctima i maltractador. "Tu estàs amb por, saps com és ell i com reaccionarà", explica la mare al recordar cada vegada que li tocava entregar els nens. Al tornar, les conductes violentes i agressives dels nens anaven a més, relata ella.

"Jo mai em vaig atrevir a denunciar-lo", explica la C., una altra mare. "Ara m’adono que va ser ell qui em va portar a una depressió profunda: et menja el cap dient-te que ningú t’estima, que no ets ningú sense ell, em va aïllar perquè trenqués el contacte amb els meus amics i germanes...", segueix la dona, que demana anonimat. "Si plantejava una separació sempre em deia el mateix: ‘Et trauré els nens, estàs sola, no podràs cuidar-los’", explica la dona, que sospita que el seu marit la medicava d’amagat. També la Matilda s’adona ara pel que va passar. "És clar, que vivia situacions de violència: no el pots contradir, colpejava el mobiliari... li tenia por i no n’era conscient". "Tu ho normalitzes, ho justifiques i l’excuses. Tapes la violència cap a l’exterior", afegeix Isabel Martínez, una altra mare afectada.

La Matilda, la Silvia, la Isabel i la C. van decidir separar-se dels seus marits quan es van adonar que el maltractament afectava les seves filles. I ho feia també en forma d’abusos sexuals. A la C., la nena li va fer la primera revelació als 4 anys. L’equip especialitzat de Sant Joan de Déu va donar validesa al relat de la nena. La Matilda també es va adonar d’una actitud sexualitzada de la seva filla, que després, després de la separació, va venir acompanyada de dolors als genitals. Per a Silvia Aquiles, en canvi, la violència i el conflicte amb el seu ex sempre va passar després de la ruptura. Ella es va escapar de casa també arran de les revelacions de tocaments que li van fer els seus fills. "Aquí va començar una guerra contra mi, ell els utilitza per fer-me mal", afirma.

Arxivament per falta de proves

Aquestes quatre mares van denunciar els abusos entre el 2012 i el 2015. Algunes d’elles van aconseguir ordres d’allunyament dels pares de manera preventiva. Finalment, els casos van acabar arxivats per falta de proves. Les mares denuncien el paper de la unitat d’abusos sexuals de llavors, la UFAM de Sant Joan de Déu, i els equips d’assessorament tècnic de Justícia, per no escoltar ni tenir en compte les demandes dels nens. "Et tracten d’exagerada, de mare boja", explica la Matilda, que va denunciar els abusos el 2013, quan la seva filla nena tenia 3 anys. "Et sents jutjada a tot arreu, ningú et creu", diu. Totes assenteixen.

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

L’arxivament d’aquestes causes no va ajudar en el posterior divorci. "Et titllen de mala mare, de dona manipuladora", es queixa la Isabel. "A mi em van aplicar la falsa síndrome d’alienació parental, el SAP", insisteix Aquiles mostrant les seves sentències. L’ús d’aquesta figura –mare que manipula els nens per posar-los en contra del pare– està prohibida avui. "Però els és igual, apliquen altres paraules per venir a dir el mateix: que som dolentes, que posem els nens en contra dels pares. El tema és que un maltractador no pot ser un bon pare", manté la Isabel, la filla de la qual tornava amb cops després de les visites paternes.

La llei estatal de violència masclista ja no permet aquestes sentències de divorci. Si hi ha condemnes o sospites de maltractament, no es pot permetre la custòdia del pare sobre els nens. "Sabem que un maltractador no és un bon pare, però els jutges continuen permetent-ho", lamenta Laia Rosich, directora general contra l’erradicació de les violència masclista de la Generalitat. Rosich confia que el nou model Barnahus contra la violència sexual infantil permeti provar molts d’aquests casos. També insisteix que és essencial la formació en perspectiva de gènere obligatòria a tots els magistrats, també els de família. Si no es fa, diu, "s’exposa els menors a més violència i risc", es queixa.