Prejudicis entre FP o batxillerat

A partir de 68 entrevistes realitzades a joves de primer de Batxillerat i d’FP de grau mitjà de Barcelona, aquest estudi mostra que «el sistema educatiu no és capaç d’oferir unes condicions d’igualtat a tot l’alumnat per accedir i finalitzar amb èxit els estudis postobligatoris». El treball elaborat per les professores Aina Tarabini, especialista en l’anàlisi sociològica de les desigualtats educatives (UAB), i Judith Jacovkis (UB) es fa ressò de l’evidència internacional que hi ha en aquest camp i apunta al mateix lloc que els joves: l’orientació als instituts catalans és «insuficient, esbiaixada i tardana».

A més del valuós testimoni dels xavals, l’obra eleva secrets de domini públic, com que l’elecció de batxillerat és encara concebuda com l’única via per a l’èxit (malgrat que el discurs oficial digui el contrari) o que la falta de places públiques de cicles formatius de grau mitjà moltes vegades empeny els joves a estudiar una cosa que no volen, que en no poques ocasions acaba derivant en l’abandonament escolar prematur, «el gran problema del sistema educatiu d’aquest país», segons remarca Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill, institució que publica el treball.

Les històries dels nois evidencien que les seves eleccions, a més, estan condicionades per factors que es construeixen al llarg de l’escolaritat –els clixés de l’«alumne gandul» i «mal estudiant» i els prejudicis que fins i tot pesen sobre l’FP i el batxillerat– i que impacten en la imatge que es van formant sobre el seu futur.

Reproducció de la desigualtat

«En el discurs públic s’explica com si fossin decisions personals, però les dades el que mostren és que en aquests moments d’elecció és quan més es reprodueix la desigualtat en clau de gènere, de classe i d’origen. No només és una qüestió d’elecció personal, sinó que és una qüestió profundament travessada per la desigualtat educativa, i per tant, cal tractar-ho des de les polítiques educatives», resumeix Tarabini.

Una desigualtat en clau de gènere que es fa molt evident en l’oferta d’FP de mecànica versus perruqueria, però que la investigadora adverteix que és molt més transversal. «A dos estudiants amb un vuit de mitjana, potser al noi li recomanaran fer batxillerat científic i a la noia el social», afirma la coautora de l’informe, que deixa sobre la taula una altra qüestió: «Es fan moltes polítiques per fomentar la vocacions STEAM (científiques) entre les noies, però no per despertar la vocació per les professions centrades en les cures als nois».

La investigació parteix de l’evidència que la transició de quart d’ESO a la postobligatòria –FP de grau mitjà o batxillerat–, és un dels moments més determinants de la trajectòria educativa dels joves que per primera vegada han d’enfrontar-se a una «elecció real» sobre la seva trajectòria educativa futura en què han d’escollir entre l’itinerari acadèmic o el professional.

Una transició que es presenta com una de les baules més febles del sistema educatiu, ja que és quan es produeix el gruix d’abandonament. A Catalunya, la majoria de joves que han deixat els estudis prematurament van abandonar precisament en aquell moment. El 2020, el 12,5% d’alumnes no va transitar cap a l’educació postobligatòria. És a dir, va deixar de formar-se.

Una de les conclusions (i reclamacions) de l’estudi és que el currículum d’ESO no inclou un ventall prou ampli d’experiències significatives perquè els alumnes explorin diferents opcions i adquireixin «un autoconeixement més profund dels seus interessos, capacitats i possibilitats». La majoria de joves assenyalen que elegeixen «per eliminació», «en negatiu» o, en el cas que optin per Batxillerat, «per guanyar dos anys» perquè als setze no saben què fer.

Proposta de solucions

L’informe apunta diverses línies d’acció i mesures urgents per corregir les desigualtats mostrades, entre les quals destaquen millorar la formació del professorat que ha de guiar l’alumnat. «El professorat té un coneixement desigual de les diferents opcions disponibles en l’educació secundària postobligatòria», assenyala l’informe.

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

Un altre repte important és el d’incrementar el nombre d’alumnes en places públiques de formació professional de grau mitjà «amb un enfocament prioritari en els sectors empresarials amb més oportunitats d’inserció laboral i més possibilitats d’especialització formativa» i «lluitar contra la sobreoferta d’estudis de baix cost (gestió administrativa, etcètera) que no garanteixen ni la continuïtat formativa ni la inserció laboral qualificada i facilitar la continuïtat d’oferta formativa entre graus mitjans i graus superiors d’una mateixa branca en els mateixos centres educatius o en centres propers».

La solució passaria també, insisteix la investigadora, per «garantir beques salari a tots els joves i ajudes de transport».