Qui és qui en el culebró de les clarisses

Un grup de monges clarisses que elaboren trufes de xocolata (es pot pagar amb bizum i surten a 11 euros la bossa de deu) i que es declaren en rebel·lia davant el Vaticà. Un misteriós home excomunicat per l’Església catòlica el 2019 i fundador d’una organització anomenada Pía Unión de San Pablo. Un fals capellà amb passat de bàrman que exerceix de portaveu de les monges desobedients. Una operació immobiliària per vendre i comprar monestirs. Acusacions sectàries. Aquests són alguns dels ingredients del culebró de les clarisses de Belorado (Burgos) i Orduña (Biscaia).

A xarxes socials.

La telenovel·la continua amb un penúltim capítol. Les monges s’han obert un compte a Instagram amb el suggerent nom Te hago luz, on han publicat un somrient selfie i un vídeo en què afirmen que es troben bé i que no estan segrestades per ningú. Insisteixen que la seva separació de l’Església catòlica no té res a veure amb els diners –intentenvendre el monestir de Derio (Biscaia) per aconseguir l’Orduña (també a Biscaia)– sinó amb "dubtes de consciència". Estan, acaben, desenganyades de l’Església catòlica. Ho estan, més o menys, des de fa un any. Ara tenen un nou pastor amb qui es troben senten molt més còmodes.

Les monges.

Les 15 clarisses, residents al monestir de Belorado (Burgos), van emetre un explosiu comunicat aquesta setmana en què van anunciar la seva ruptura amb Roma. Firmat per l’abadessa, Isabel de la Trinidad, el document va ser rebut pel bisbe de Burgos, Mario Iceta, per WhatsApp a les 5.30 hores de dilluns passat, una hora abans que comencés el rosari de l’aurora. El prelat va rebre, segons va explicar ell mateix al canal de televisió 8 de Burgos, dos arxius de text. Un de 70 pàgines, molt crític amb el Vaticà, i un altre, de quatre, en què l’abadessa anunciava i firmava la ruptura oficial. "Les he vist molt convençudes. Això no es porta a terme d’un dia per l’altre", va explicar Iceta.

Elles defensen que estan totes unides en la batalla, però, per les explicacions que ha donat el bisbe de Burgos, és possible que algunes (les més grans i les que són al llit per motius de salut) no s’hagin afegit a la rebel·lió.

Segons l’opinió de les religioses, el Papa Francesc "no porta la vida dels sants". Les religioses també carreguen contra el bisbe de Bilbao, Joseba Segura, que veuen com "un heretge" per promoure trobades entre organitzacions cristianes i musulmanes. Segura, en unes declaracions a ETB, ha reconegut que, amb tota probabilitat, les monges estan sent "manipulades".

La venda del convent.

Les monges volen vendre un convent a Derio i comprar el d’Orduña, propietat d’altres clarisses, les que resideixen a Vitòria i que continuen sent fidels al Vaticà. Les dues congregacions van arribar fa temps a un acord. Les clarisses burgaleses es van comprometre a entregar a les alabeses 1,2 milions d’euros per l’immoble d’Orduña, que feia diverses dècades que no tenia activitat. Les monges van entregar un primer pagament de 100.000 euros i es van comprometre a fer entregues semestrals de 75.000. El primer pagament havia de tenir lloc el novembre del 2022, però no es va portar a terme.

El mecenes.

Apareix llavors en escena un mecenes que assegura tenir els diners per deixar a les religioses díscoles, que tenen vot de pobresa i travessen problemes econòmics. Aquest benefactor és Pablo de Rojas, un tipus estrany nascut a Jaén que presumeix de tenir molts títols nobiliaris i que va ser excomunicat el 2021 després que, el 2005, fundés una organització anomenada Pía Unión de San Pablo, amb seu a Bilbao i amb tentacles en altres ciutats.

No està inclosa a cap catàleg oficial de sectes, però el teòleg Luis Santamaría, un dels experts més grans en sectes d’Espanya, sí que considera que Pía Unión de San Pablo és una de les 99 sectes d’origen cristià que hi ha actualment a Espanya. L’Església catòlica, efectivament, també considera aquesta organització una secta. Santamaría assegura que Pablo de Rojas té "vincles clars" amb el Palmar de Troya, un altre grup sectari.

Advocats.

Després dels impagaments de les monges –i sospitant que el controvertit Pablo de Rojas era el misteriós mecenes– les clarisses de Vitòria es van negar que la compravenda del monestir d’Orduña seguís endavant. Segons El Correo, les monges de Vitòria, encara propietàries legals de l’immoble, han contractat un bufet d’advocats per recuperar la titularitat de l’immoble.

El portaveu.

Un altre dels personatges és José Ceacero, expresident de l’associació que agrupa els bàrmans de Biscaia i actual portaveu de les monges díscoles. Pertany a l’organització Pía Unión de San Pablo Apóstol, la fundada per Pablo de Rojas. "No hem animat les monges que trenquin amb Roma. Les clarisses s’han anat desenganyant, com tots els que hem passat per aquest procés", assegura. Ceacero afegeix que a Roma estan "acostumats a manejar les monges com si fossin unes marionetes perquè són dones". I acaba: "La mare Isabel (amb referència a l’abadessa Isabel de la Trinidad) és un caràcter. Mai ha callat".

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Investigació

El Bisbat de Burgos no ha emprès cap acció contra les monges rebels i continua la investigació. "Tenim paciència i estem oberts al diàleg", va anunciar el responsable de la diòcesi. Si bé va afegir: "Procedirem segons el dret catòlic. Però si estirem el fil, les conseqüències poden ser molt profundes".