Escoles caloroses i sense climatització

Anades i vingudes justificades que dificulten encara més crear un ambient de recolliment i concentració en aules amb 30 alumnes a 30 graus; una situació que anys enrere es produïa només en les últimes setmanes de juny, però que la crisi climàtica (i l’avançament del calendari escolar) està allargant a pràcticament una tercera part del curs.

Malgrat la treva donada les últimes setmanes, a principis d’abril ja hi va haver dies en què els termòmetres van ser propis de finals de juny, en unes escoles en moltes ocasions amb patis durs [pistes de ciment impracticables durant les hores centrals del dia, les més caloroses] i uns edificis sovint molt vells que no garanteixen el confort tèrmic. El resultat és que alumnat i professorat sobreviuen com poden, fent ventalls de paper com a exercici de papiroflèxia.

Dificultat afegida

"Mentre totes les administracions públiques disposen d’aire condicionat, nosaltres hem de conviure amb centenars de menors a 30 °C", assenyalen docents d’instituts i escoles de mig país, que per descomptat obren portes i finestres [una de les mesures proposades en el document enviat als centres per les conselleries d’Educació i Salut] bàsicament per poder respirar a l’aula, tot i que llavors entra en l’equació el soroll. Tant el del carrer com el del mateix centre (la veu del professor de l’aula del costat, sense anar més lluny), cosa que suma encara més dificultat al desenvolupament de qualsevol classe.

Els primers dies de maig de l’any passat, ja en màniga curta des de feia dies i després de les protestes de les famílies organitzades, el Departament de Educació va anunciar un pla per fer front a les onades de calor, que recollia mesures tan econòmiques com permetre als centres educatius parar les classes [que no tancar-los] durant els episodis de calor extrema.

Les mesures incloïen també la instal·lació d’un centenar d’aparells d’aire condicionat en "espais comuns" –que no aules– d’instituts i escoles bressol de la seva titularitat [els edificis de les escoles de primària depenen dels ajuntaments, no de la Generalitat]. La proposta no va convèncer llavors la comunitat educativa. A més, no era ni tan sols nova, ja que el llavors conseller Josep González-Cambray ja l’havia anunciat a la televisió setmanes enrere. Tant famílies com docents van considerar absolutament insuficient el conjunt del pla, una tireta per intentar parar una hemorràgia.

"Ens ofeguem"

Un any més tard, la temperatura torna a pujar, i docents i alumnes coincideixen a definir com a "insuportable" la situació a certes aules els dies de més calor a partir de les dotze del migdia. "Seguim igual que cada any. Arriba la calor més asfixiant i ens ofeguem a les aules. No s’ha fet pràcticament res. L’any passat es van enviar ventiladors i es va anunciar la climatització d’una sala comuna de 100 centres, que era totalment insuficient, i aquest any no han posat res de nou sobre la taula ni esperem que ho facin en el context actual, després de les eleccions", afirma Iolanda Segura, portaveu del sindicat USTEC. Afegeix que les actuacions haurien de ser "estructurals, no pedaços". "Seguim exigint actuacions que realment aportin un confort climàtic en els centres de forma progressiva, començant per les zones de més calor", afageix.

Teresa Esperabé, secretària general de CCOO Educació, recorda que a moltes escoles i instituts s’està incomplint reiteradament i des de fa molts anys el reial decret que indica que la temperatura en l’espai de treball ha d’estar entre 17 i 27 °C. "Fa falta un pla per adaptar urgentment els centres a aquesta nova realitat climàtica d’acord amb la seva ubicació geogràfica, els materials de construcció i també la qualitat de l’aïllament", assenayala Esperabé, que coincideix amb Segura.

En la mateixa línia es pronuncia Lidon Gasull, la directora d’Associacions Federades de Families d’Alumnes de Catalunya (Affac). "Una mica forçat pel pla de climatització elaborat pel Consorci d’Educació de Barcelona, el curs passat la conselleria es va veure obligada a presentar un pla propi, tot i que va ser una proposta molt menys ambiciosa i, un any després, ens hem quedat en el mateix punt".

Qui no s’ha quedat en el mateix punt i ha continuat lluitant és, per exemple, la coordinadora d’associacions de familiars d’alumnes de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), que l’any passat van dir prou després de patir diversos nens cremades i cops de calor al pati. El 15 de març, van organitzar una manifestació des de les diverses escoles del municipi fins a l’ajuntament per reclamar ombres als patis escolars. Hi van participar més de 1.000 persones, recorda Alba Calvet, vocal de la junta de la coordinadora de Sant Cugat, que assenyala que fa un any van fer un informe sobre la situació dels patis de les diferents escoles que van posar en mans del consistori: "No han acabat d’arreglar res".

Les recomanacions

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

En aquest context, el document de recomanacions (de sentit comú) del pla del Departament d’Educació de cara a fer front a les onades de calor enerva encara més les famílies quan assenyala coses com ara que, en els espais exteriors, s’utilitzin en la mesura possible "les zones d’ombra disponibles".

Altres de les recomanacions que irriten famílies i docents són les que assenyalen, d’una banda, que durant les hores de sol, "sempre que sigui possible", s’abaixin les persianes de les finestres en les quals el sol dona directament, mentre, a la mateixa pàgina, s’apunta que, "quan sigui possible, es redueixi al mínim l’ús de la il·luminació elèctrica". El Departament d’Educació ha declinat atendre aquest diari per fer balanç de la situació.