Estudiants de la UPC creen un coet que viatjarà a 2.000 km/h

Es diu Lucid i ja ha fet història, igual que els seus pares: Alba Badia (la coordinadora), Abimael Campillo, Antonio Estrela, Arnau Pena, Aleix Ribas, Sergi Pena, Javier Salmerón, Pablo Torres i Alfred Valentín, nou estudiants del Cosmic Research de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Del 17 al 22 de juny, el seu coet supersònic participarà en la màxima categoria de la Spaceport America Cup, la competició universitària de coets més prestigiosa del món que se celebra anualment al primer port espacial de llançament de coets comercial del món, a Nou Mèxic, als Estats Units. Gesta que fins ara no havia aconseguit cap equip espanyol.

Amb els seus 40 quilos i els seus més de tres metres de longitud, Lucid volarà a 2.000 quilòmetres per hora i competirà en la categoria dels nou quilòmetres d’altitud amb les millors universitats del món. Dels 28 equips admesos en aquesta categoria hi ha només tres universitats europees: la UPC, la Universitat Tecnològica de Múnic i la Universitat Politècnica de Bucarest (la resta són dels Estats Units, Austràlia, el Canadà, l’Índia, Nova Zelanda i Tailàndia).

Coordinat per una dona malgrat ser encara un equip molt masculinitzat –Badia és l’única dona dels nou membres–, els estudiants de la UPC han batejat el seu coet com a Lucid en homenatge a Shannon Matilda Wells Lucid (1943), astronauta jubilada que va viatjar amb la NASA cinc vegades i que en la seva última missió va viure a l’espai durant 188 dies, de manera que va polvoritzar tots els rècords.

A més de supersònic, Lucid és un coet monobuc i la seva estructura està fabricada majoritàriament amb fibra de carboni, excepte el mòdul de l’electrònica, que s’ha dissenyat especialment per a aquest tipus de vols –és a dir, per a vols supersònics–, amb punta d’alumini i fibra de vidre "per oferir un compartiment radiotransparent", expliquen des del Cosmic Research, i remarquen que el conjunt de l’equipament electrònic també està desenvolupat per l’equip de Terrassa. Aquest els permetrà enviar en temps real les dades dels múltiples sensors de bord (posició, velocitat i acceleració) a l’estació a terra, també dissenyada per ells. "Aquest component és fonamental, perquè, a més, activa el sistema de recuperació i permet a l’equip localitzar el coet una vegada aterrat mitjançant dos paracaigudes", afegeixen. "Aquesta missió és una fita més en la nostra trajectòria".

Notícies relacionades

L’abandonament de docents a primària es duplica a escala mundial

¿Qui són els candidats a succeir el papa Francesc? Llista de cardenals ‘papables’

"Després de completar amb èxit la missió Bondar, amb la qual vam aconseguir batre el rècord universitari d’altitud a Espanya, a l’arribar als 7,8 quilòmetres, i llançar el coet més potent mai llançat a Catalunya, ara tocava imposar-nos un repte que ens ajudés a arribar algun dia als 100 km", apunta Alba Badia, coordinadora del Cosmic Research i estudiant del màster universitari en Enginyeria Industrial al l’ESEIAAT. "Estem emocionats perquè llançarem el nostre coet des del port que utilitzen les empreses Virgin Galactic i Blue Origin. Per a nosaltres, poder viure aquesta experiència ja és tot un triomf", conclou la coordinadora de la missió.

En el conjunt de categories de la Spaceport America Cup hi participen més de 1.700 estudiants d’arreu del món. L’any passat van competir 158 equips (80eren nord-americans, i 78, d’altres països).