Homes maltractats, sota lupa

A moltes persones els ha sorprès el tema de les associacions d’homes maltractats i pensen que és una cosa nova, però els que estem en això hem parlat sobre aquestes associacions anys i anys. Ja estaven abans, només que ara creixen impulsades per l’onada negacionista. "¿I quin problema hi ha que això existeixi quan vosaltres teniu associacions de dones maltractades?", ens diuen.

El problema no rau en el fet que hi hagi una associació, ja que aquest és un dret constitucional sagrat, en l’article 22. Tampoc és problema que hi hagi homes maltractats que es reuneixin, ja que, a més, en aquests casos tenen el reconeixement legal de la violència domèstica en els casos en què es produeixi. El problema és quan aquestes associacions, més que preocupar-se per recuperar homes maltractats, difonen informacions en què es defensa el masclisme i ataquen les dones. Si bé hi pot haver excepcions, és un patró que es repeteix massa. I que casualment, des de l’aparició de Vox, moltes han despuntat i han desenvolupat accions expresses i manifestes contra les dones. Potser, encoratjades pel seu discurs.

Aquest és el greu problema de fons. Que tu pots visitar una web d’una associació de dones maltractades i veuràs que no hi ha ni una paraula en contra dels homes, sinó dels agressors, i que la informació que ofereixen es basa en lleis i en la justícia. Però que, en canvi, una bona part de webs d’associacions d’homes maltractats mostren poca informació sobre recursos veritables per a ells i molta de destinada a assenyalar les dones com les responsables d’una caça contra els homes, a més de manipular sobre les lleis feministes del nostre país.

En aquestes webs, o fins i tot fòrums de Telegram dedicats a això, sembla existir una plantilla de continguts amb què bombardejar una vegada i una altra, buscant la viralització de notícies falses o mitges veritats. Per exemple, la base de moltes d’aquestes associacions és indicar que no es compleix la igualtat per raó de sexe des que es va crear la llei de violència de gènere, recolzada pel Tribunal Constitucional. Consideren que no pot existir una justícia amb perspectiva de gènere, malgrat que així ho reconegui la CEDAW del 1979 (art. 15) i el Conveni d’Istanbul (art. 4), i hàgim d’aplicar per la Constitució (art. 96) aquests ordenaments. I és que, si hi manqués, no es produiria el dret a una tutela judicial efectiva. Però, és clar, davant la falta de formació democràtica de la població, aprofiten, a més, per fer pensar que mesures cautelars que s’apliquen a tots els casos es creen de manera específica només per protegir les dones, la qual cosa és falsa.

Diuen que les dones posen denúncies falses de manera majoritària, malgrat les xifres de la fiscalia que cada any ho neguen i intenten dir que els sobreseïments són denúncies falses en lloc d’explicar que la falta de proves d’una violència que s’exerceix en privat, i de vegades sense registre de mal físic, provoca la seva impunitat. De la mateixa manera que parlen de mares manipuladores en els processos de custòdia en lloc de reconèixer la violència vicària i com agressors es fan passar per víctimes.

Notícies relacionades

Anna Marbà: "Si no volen reduir el nivell en ciències, que no retallin hores

Juan Jesús Donaire: "Ens arriben alumnes que no saben sumar fraccions, una cosa impensable fa anys"

Són associacions que neguen les consideracions del Consell General del Poder Judicial, que rebutgen lleis i que no contemplen convenis internacionals. Diuen feminazis a les feministes i diuen que els homes queden relegats a esclaus del sistema, com si visquessin en un món paral·lel.

Hi insisteixo. Ningú s’oposa a associacions d’homes maltractats, si en veritat ho fossin i aquests espais no fossin un caldo de falsedats i notícies falses plenes de mandats patriarcals i estereotips. El que sí que es pot fer és qüestionar aquestes associacions quan les seves pàgines suposen una ofensa cap a les dones i cap al mateix Estat de dret. I, per entendre-les, cal posar la lupa a sobre seu, per veure bé què o qui hi ha al darrere.