Pederàstia a l’Església

La denúncia d’un exalumne eleva a 20 els maristes acusats d’abusos

«Et tocaven per sota de la samarreta, el pit i l’esquena; després abaixaven la mà»

Aquesta última víctima, que estudiava a l’escola de l’orde a Rubí, assenyala dos germans religiosos per fets ocorreguts en la dècada dels 80, quan l’alumne tenia entre 12 i 15 anys.

La denúncia d’un exalumne eleva a 20 els maristes acusats d’abusos
3
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un exalumne de l’escola dels Maristes de Rubí (Vallès Occidental) ha denunciat dos professors del centre per abusos sexuals soferts a finals de la dècada dels 80. L’Albert, que assegura que va viure un "infern" en aquesta escola religiosa que havia normalitzat els càstigs físics i la pederàstia d’alguns docents del claustre, acusa els religiosos Dídac i Teófilo per haver abusat d’ell en els cursos escolars de 6è, 7è i 8è d’EGB. La denúncia d’aquest exalumne, que prefereix que no es facin públics els seus cognoms, eleva a 20 el total de professors maristes denunciats des que EL PERIÓDICO va començar a investigar la pederàstia oculta en aquesta organització religiosa el febrer del 2016.

En aquella escola hi havia "un clima de violència física molt contundent", recorda. "Sentia terror", assegura. "Els professors religiosos o laics pegaven de manera generalitzada: ens aixecaven del pupitre agafant-nos pel cabell, ens estampaven contra la pissarra, ens donaven bufetades i cops al cap amb els artells. I ens humiliaven davant dels nostres companys", enumera.

Els abusos sexuals que va patir l’Albert per part dels germans Dídac i Teófilo van començar a 6è d’EGB, quan tenia 12 anys, i es van allargar durant tres cursos, fins que va acabar 8è. L’Albert explica que els dos professors utilitzaven una estratègia semblant. Durant la classe, i mentre la resta de companys feien les tasques que els havien encarregat, aquests germans es col·locaven darrere els alumnes situats al final de la classe. Com l’Albert. "Primer començaven amb les carícies. Et tocaven per sota de la samarreta, el pit i l’esquena. Després, baixaven la mà fins al cul", rememora.

"Jo sempre intentava apartar la seva mà", explica. Però aquest gest defensiu era respost pels professors amb "xantatge". "Em retreien que no acceptés els seus gestos d’afecte", explica l’Albert, que admet que aquells comentaris que pretenien manipular-lo van aconseguir confondre’l i fins i tot van fer que se sentís culpable per rebutjar les agressions.

Ja han mort

El Dídac tenia uns 50 anys i el Teófilo, uns 60. Ara tots dos homes ja són morts. L’Albert assenyala que aquells abusos es produïen davant dels altres alumnes. "Aquest era el grau d’impunitat de què gaudien". A tot estirar, algun dels seus companys arribava a riure’s de les víctimes que sempre acabaven sent assetjades pels pederastes. Res més. Cap d’ells gosava defensar-los perquè, entre altres coses, que els professors actuessin així estava "normalitzat".

Aquells abusos es van succeir pràcticament totes les setmanes. "Sempre amb el mateix ritual: primer carícies, després tocaments". En més d’una ocasió, l’Albert va veure com el Dídac es masturbava posant-se la mà a la butxaca dels seus pantalons mentre el magrejava amb l’altra mà.

L’Albert va trigar anys a comprendre que els dos depredadors l’havien triat a ell perquè a casa tenia una situació "complicada". A través de les tutories i de les converses amb el seu pare, els professors coneixien la seva vulnerabilitat i la van utilitzar per acorralar-lo. A més, l’Albert era tímid i molt introvertit, una presa idònia.

Cada diumenge a la tarda, davant la proximitat d’un nou dilluns que implicava tornar a l’autocar i posar un altre cop els peus als Maristes de Rubí, l’Albert es tancava a la seva habitació i començava a plorar. "Tenia molta angoixa, em terroritzava entrar en aquella escola", recorda.

Després d’anys convivint amb les seqüeles que li van infligir aquells abusos, i seguint de prop però en silenci totes les informacions que afloraven a poc a poc sobre casos de pederàstia en escoles religioses –denúncies que han protagonitzat l’escriptor Alejandro Palomas en una escola de La Salle de Premià de Mar o l’activista Miguel Hurtado a l’abadia de Montserrat–, l’Albert ha fet finalment el pas de fer públic el calvari que va patir en la dècada dels 80 a l’escola de Rubí per si això ajuda algun dels seus companys que van passar pel mateix.

Notícies relacionades

Una portaveu dels Maristes explica que no consten abusos comesos pels mateixos pederastes a altres alumnes. Així mateix recorda que qualsevol estudiant que hagi patit abusos, a Rubí o en un altre centre de l’orde, pot posar-se en contacte amb l’organització a través del correu crr.catalunya@maristes.cat per poder ser "atès" per la comissió d’acollida de les víctimes amb casos prescrits, com els de l’Albert.

La investigació periodística sobre els abusos sexuals perpetrats en escoles religioses que EL PERIÓDICO va començar el febrer del 2016 ha fet aflorar ja 52 denúncies policials contra 20 docents maristes (14 germans religiosos, cinc professors seglars i un monitor de menjador).