La mare de la Yaiza: "Temia que la nena m’abandonés"

No podia suportar que la seva exparella, el Sergio, no tornés amb ella perquè havia iniciat una nova relació sentimental, i tots dos deixessin de conviure com una família corrent amb la seva filla Yaiza, de 4 anys. Per aquesta raó, Cristina Rivas va acabar amb la vida de la nena el 31 de maig del 2021 al seu domicili de Sant Joan Despí (Baix Llobregat) i després es va intentar suïcidar. "Temia l’abandonament per part de la Yaiza" i perdre el rol de mare, va declarar ahir la processada en el judici amb jurat que se celebra contra ella a l’Audiència de Barcelona.

"En la meva ment no veia cap més solució que el suïcidi", va precisar, i, entre sanglots, va repetir que ara a les nits i a la presó somia en la seva filla. Ella volia morir el mateix dia en què va assassinar la nena. "No volia aquesta vida. Penso molt que no hauria de ser aquí", va insistir. En el torn d’última paraula va afegir: "Tant de bo fos jo la que estigués morta i no la meva filla". El jurat haurà de dictar ara el seu veredicte.

La fiscalia i l’acusació particular, que exerceix el pare de la menor i els avis paterns, es van ratificar ahir que sol·liciten per a l’acusada la presó permanent revisable, tot i que van afegir a la sol·licitud que es dedueixi testimoni contra la imputada perquè un jutjat investigui la dona per un presumpte maltractament psicològic cap a la seva exparella per la carta de suïcidi que ella va deixar al Sergio i que tenia com a intenció "fer-li el màxim mal possible".

Les advocades de la defensa, per la seva banda, van reiterar que demanen l’absolució i que s’apliqui a l’acusada l’eximent de trastorn mental transitori i por insuperable, i sumar-hi l’atenuant de col·laboració amb la justícia. Però van afegir una alternativa (petició subsidiària): que es condemni Cristina Rivas per delicte d’homicidi i que la pena imposada se substitueixi per una mesura de seguretat.

Rivas només va respondre a les preguntes de la defensa. Va abandonar el banc que era just a sota de les seves advocades i es va situar a la cadira disposada per als acusats, mirant al magistrat que presideix el judici. A una banda, el jurat popular, que va escoltar amb atenció les paraules de la processada. Amb la guia d’una de les seves advocades, l’acusada va anar detallant com era la seva relació amb els seus pares (quan era nena o adolescent havia observat maltractaments per part del pare a la mare) i amb la que era la seva parella, el Sergio, que, com va detallar ahir el fiscal, "és la víctima i no el botxí", ja que la imputada "intentava culpabilitzar" ell i la seva família del "que ella havia fet": matar la petita Yaiza. Ho va fer donant-li pastilles tranquil·litzants i hores després, al matí següent, asfixiant-la.

Relació turbulenta

Notícies relacionades

Parlon admet més actituds violentes des de la pandèmia però nega un repunt de la perillositat a Catalunya

Patrulles en ‘el triangle negre’

La decisió d’acabar amb la vida de la nena va començar a rondar pel cap de Cristina Rivas quan es va assabentar que el Sergio, el pare de la seva filla, tenia una altra parella. "Pensava que perdria la meva filla", va reconèixer l’acusada. En la seva ment només veia una solució possible: suïcidar-se.

També va buscar notícies sobre pares o dones que havien assassinat els seus fills. "Pensava que no era l’única persona i em sentia alleujada", va insistir. Fins i tot es va comparar amb el que li passava a Rocío Carrasco (va rastrejar a internet notícies sobre ella), que el pare dels seus fills l’havia apartat d’ells. "Em sentia identificada amb ella", va afirmar.