Tres de cada quatre ascensors s’hauran de reformar a Catalunya

El consistori de Barcelona ofereix costejar el 30% de les tasques de conservació

Empreses d’instal·lació i administradors de finques reclamen subvencions

La disposició del Ministeri d’Indústria entrarà en vigor el pròxim 1 de juliol

Un canvi normatiu exigirà posar al dia la seguretat de més de 150.000 elevadors en els pròxims anys, amb costos que poden arribar a superar els 25.000 euros 

Tres de cada quatre ascensors s’hauran  de reformar a Catalunya

jordi ribalaYguE

5
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Pocs ascensors es deslliuraran d’haver de renovar-se en els pròxims anys. D’alguna manera, la majoria s’haurà de sotmetre a algun tipus d’arranjament per cenyir-se a una disposició del Ministeri d’Indústria, que reforça les exigències en seguretat i entrarà en vigor l’1 de juliol. El ventall de supòsits que s’obre per a qualsevol dels elevadors instal·lats –ja sigui en blocs de vivendes, edificis d’oficines, recintes privats o equipaments públics– és ampli: tenint en compte l’estat de l’aparell, n’hi pot haver prou amb col·locar alguna peça puntual o pot ser que adaptar-se al reial decret exigeixi obres que s’allarguin durant setmanes, una hipòtesi que encariria la factura per a titulars i comunitats de propietaris.

El Gremi Empresarial d’Ascensors de Catalunya constata que es tracta del canvi normatiu que obligarà a reformar més elevadors en les últimes dècades. «Entre un 75% i un 80% necessitaran alguna intervenció o millora», calcula el president de l’associació, Pere Piñero. Si es té en compte que n’hi ha uns 202.000 d’instal·lats a Catalunya, es calcula que entre 151.500 i 161.600 ascensors requeriran modificacions en la comunitat.

Petites adequacions

«Excepte els instal·lats des de fa uns 10 anys, tots els altres estan afectats en una mesura o una altra», afegeix Piñero. Tot i així, l’antiguitat de l’aparell no és una referència precisa per saber si s’han de reparar o no. «També hi ha coses per revisar des de l’anterior normativa del 2013 fins ara. Alguns dels que s’han posat des de llavors poden necessitar petites adequacions, tot i que els dels últims anys ja compleixen. I dels antics, n’hi haurà que no necessitin reforma, perquè han anat millorant les seves condicions. Molts han canviat tota la part electrònica i mecànica», aclareix el dirigent dels ascensoristes.

Emmotllar-se a la instrucció tècnica complementària que el Govern ha dictat comportarà un desemborsament. Els imports fluctuen en una forquilla àmplia: segons el sector, la posada al dia es pot saldar per 500 euros per algun afegiment puntual o disparar-se a 40.000 euros quan una remodelació de pes sigui ineludible. A priori, l’actualització dels més veterans comportarà un dispendi més alt. «Tot i que dependrà de les adaptacions que ja hagin fet, perquè alguns d’antics estan posats al dia», matisa Piñero.

Tant les empreses d’instal·lació i manteniment com els administradors de finques reclamen subvencions per finançar les reparacions que la norma desencadenarà. «En alguns casos, la inversió pot arribar a 20.000, 25.000 o 30.000 euros», augura Lorenzo Viñas, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. «Moltes comunitats tindran dificultats. Hi ha edificis amb alta vulnerabilitat i és molt difícil que puguin assumir inversions de cop tan significatives», avisa.

Viñas advoca per crear «un fons de reserva que minimitzi l’impacte final». Al seu torn, l’agrupació d’ascensoristes ha sol·licitat una línia de subsidis a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, dependent de la Generalitat. «Sens dubte, les reformes seran més necessàries en habitatges, que constitueixen la gran part del mercat», assenyala la gerent del gremi d’ascensors, Beatriu de la Fragua. «Per ara, hi ha ajudes específiques per a la instal·lació d’ascensors nous. Estem en converses i trucant a portes», assenyala. L’Agència de l’Habitatge respon a EL PERIÓDICO que no té previst subvencions per sufragar les obres.

La normativa enumera set «mesures mínimes de seguretat» que, si es detecta que no estan implementades en la pròxima inspecció ordinària, cada ascensor haurà d’adoptar en un marge que varia entre un i 10 anys, depenent de la modificació i l’antiguitat de l’elevador. A partir del moment que l’ordre entri en vigència, s’exigirà una precisió d’aturada que deixi l’aparell amb exactitud a l’altura del replà per evitar ensopegades, mecanismes de detecció de persones perquè les portes d’accionament automàtic no les colpegin per un tancament sobtat i proteccions davant moviments incontrolats de la cabina.

En cas d’un canvi de màquina de cara a millorar l’anivellament, la despesa serà d’entre 10.000 i 12.000 euros», calcula Piñero. A més a més, tots els ascensors s’hauran d’equipar amb una línia de comunicació bidireccional perquè els passatgers demanin auxili en cas que es quedin atrapats. «La comunitat assumirà un petit cost afegit, perquè s’haurà de fer càrrec d’una línia telefònica, però és senzilla d’instal·lar i important per seguretat», assenyala De la Fragua. «En queden molts que encara no la tenen. En bastants casos, són ascensors particulars amb més de 25 anys», afegeix Piñero.

El gremi, per la seva banda, apunta que el requisit més car serà substituir les guies que encarrilen la cabina i el contrapès. «Són de 25.000 euros cap amunt», concreta Piñero. La regulació no autoritza que continuïn sent cilíndriques, de raïl o de fusta.

Models amb més de mig segle

El gremi estima que uns 20.000 ascensors a Catalunya hauran de substituir les guies. Els models susceptibles d’haver d’afrontar la costosa transformació són els operatius almenys des de finals de la dècada dels 60 del segle XX. Es concentren sobretot a Barcelona, on s’han identificat almenys 1.220 ascensors històrics encara en funcionament, que conserven la caixa original de fusta i majoritàriament estan en servei des d’abans de 1940.

«Hi va haver un boom d’instal·lació d’ascensors als 50 i 60, tots muntats amb guia rodona. Abans se n’havien posat moltes de fusta. Tant unes com les altres s’han de canviar», adverteix Piñero. A banda de costós, suplir guies comporta uns quants dies d’obres. «Són dues o tres setmanes, si tot va rodat. En alguns casos, s’ha de desmuntar mig ascensor, en d’altres és molt més fàcil… Depèn», observa el president dels ascensoristes.

La instrucció tècnica també prescriu que hi hagi tot un seguit de dispositius de cara a impedir que es produeixin sobrecàrregues i adequacions als contrapesos. «Amb algunes d’aquestes mesures millorarà la confortabilitat, la velocitat o la parada», assenyala De la Fragua.

Els administradors de finques demanen que el pagament de les reformes es pugui saldar «de la manera més ajornada possible», segons planteja Viñas. El president de l’escola creu que contribuiria a propiciar «l’acceptació dels propietaris i tirar endavant els treballs necessaris de reparació o correcció».

Notícies relacionades

Piñero opina que, en funció de quant valgui la rehabilitació al complet, «la reforma sortirà més cara que tirar-ho tot i instal·lar un ascensor nou, en què ve tot estandarditzat». No obstant, no augura un relleu massiu de models antics per altres acabats de fabricar.

El gremi sol·licita que els auxilis econòmics siguin extensibles per renovar la mecànica dels elevadors catalogats com a històrics. L’Ajuntament de Barcelona ofereix costejar fins al 30% de les tasques de conservació, però circumscrites a protegir «els valors compositius de l’element original». «Els històrics s’hauran d’adaptar per anivellar bé i posar guies com les actuals. Està molt bé que mantinguem cabines, però la millora de les mesures de seguretat serà costosa i estaria molt bé tenir subvencions específiques», suggereix Piñero.