Les llavors de xia amenacen d’envair les ribes dels rius espanyols

Les llars espanyoles consumeixen cada cop més xia, unes minúscules llavors originàries de l’Amèrica Central i Sud-amèrica que en els últims anys s’han expandit arreu del món a causa del seu peculiar gust, les seves propietats i la seva versatilitat per preparar tota mena de plats saludables. Però segons adverteixen els experts, el boom de la xia a Espanya podria propiciar la implantació d’una espècie invasora. De fet, són cada vegada més els ecòlegs que adverteixen que aquestes llavors d’origen tropical s’estan colant pels desaigües i arriben a les ribes dels rius espanyols i comencen a proliferar de forma descontrolada. Ja s’han detectat floracions espontànies de les plantes de xia en desenes de punts del territori. A Catalunya, per exemple, s’han vist aquestes plantes a les ribes del Besòs, el riu Tordera i diversos punts del Vallès Oriental.

No hi ha xifres oficials sobre la proliferació de les plantes de xia (Salvia hispanica) a Espanya. En gran part, perquè els únics registres disponibles sobre aquest fenomen són fruit únicament de la pura casualitat. Hi ha científics que, per exemple, han advertit la presència d’aquestes plantes mentre passejaven per la riba d’un riu i l’han documentat. O ciutadans que, gairebé sense saber-ho, han reportat l’existència d’aquestes plantes compartint-ne una foto a les xarxes socials i aquesta imatge ha acabat circulant per fòrums fins a arribar a mans d’experts que l’han reconegut. Una de les primeres notícies oficials d’aquesta planta a Espanya va ser elaborada pel biòleg Andreu Salvat, del projecte Life Alnus, fa tres anys a la conca del riu Besòs. Des d’aleshores se n’han donat almenys una desena més.

Segons dades de la plataforma iNaturalist, una de les xarxes de ciència ciutadana més grans del món, des del 2019 s’ha confirmat la presència d’aquesta planta en almenys 15 punts diferents d’Espanya, com, per exemple, Barcelona, Girona, Santa Coloma de Gramenet, Almeria, Madrid, Salamanca, Almuñécar, Tenerife i diverses zones del País Valencià. No obstant, aquestes xifres podrien mostrar només una part de l’expansió d’aquesta espècie.

"Es tracta d’una espècie exòtica que ha arribat al nostre territori mitjançant els nostres hàbits de consum. És aviat per dir si es convertirà en invasora, tot i que sabem que té el potencial per fer-ho i que hi ha antecedents d’altres plantes exòtiques com aquesta que han arribat de forma casual als ecosistemes espanyols i que s’han acabat convertint en espècies invasores amb un gran impacte", explica Joan Pino, director del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Per norma general, afirma el científic, s’estima que tan sols el 10% de les plantes exòtiques acaben sent invasores. Això sí, en paraules de Pino, "aquesta xifra no hauria de fer-nos abaixar la guàrdia sinó motivar-nos per impulsar programes de monitoratge específics i campanyes de mitigació".

En el cas concret de les plantes de xia, una espècie tropical molt comuna a Mèxic i Guatemala, també es creu que la seva expansió podria estar sent en part propiciada per l’impacte de la crisi climàtica i l’escalfament global al territori. I és que en el passat en països com Espanya no es donaven les condicions perquè aquest tipus de plantes tropicals, que tan sols proliferen sota certes condicions d’humitat i calor, poguessin prosperar amb facilitat.

Petita i de gran impacte

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Les plantes de xia (Salvia hispanica) de la mateixa família que la menta solen créixer de manera bastant discreta en forma de males herbes de tot just un metre d’alt i amb petites flors porprades en forma d’espiga. A simple vista, o almenys davant ulls inexperts, costaria identificar aquesta planta com una espècie exòtica. I molt menys, com un potencial perill per als ecosistemes autòctons. Però segons explica l’experta en botànica Jordina Belmonte Soler, de la Universitat Autònoma de Barcelona, tot i que l’espècie per si mateixa sembla relativament petita el seu impacte pot ser bastant gran. Sobretot a causa del seu ràpid potencial d’expansió i del seu possible impacte a la resta de les plantes i animals que depenen d’aquests ecosistemes.

"Estem parlant d’una planta que genera molta quantitat de llavors, fet que podria provocar una ràpida expansió de la seva població. Tot això, al seu torn, podria impedir el creixement de plantes autòctones en aquests terrenys i afectar els animals de la zona que se n’alimenten", diu aquesta especialista.