PERILL D’EXTINCIÓ

Bitxos invisibles

La viabilitat de la humanitat depèn dels insectes pol·linitzadors que perpetuen la massa forestal i dels manglars que purifiquen les aigües

Bitxos invisibles

Pixabay

3
Es llegeix en minuts
Jordi Serrallonga
Jordi Serrallonga

Arqueòleg, naturalista i explorador; professor col·laborador de la UOC.

ver +

Un bon grapat d’espècies biològiques en perill d’extinció estan a Catalunya. No és estrany que diverses institucions catalanes, i fins i tot britàniques (com és el cas del Chester Zoo), es posessin les piles per salvar l’únic vertebrat endèmic: el tritó del Montseny. És petitó i poc vistós, però crucial per a l’ecosistema. Ara bé, l’impacte humà sobre el món animal no entén de fronteres ni de banderes. La setmana vinent surto d’expedició amb destí a Uganda, una territori on ximpanzés i goril·les (com en la pel·lícula El regne del planeta dels simis, que s’acaba d’estrenar) conviuen amb el seu cosí més pròxim: l’Homo sapiens.

Protegir els pocs centenars de goril·les de muntanya (no arriben al miler) distribuïts entre Uganda, Ruanda i R.D. del Congo no significa que aquest simi ja es trobi fora del perill d’extinció. Abans, la caça esportiva, el trànsit d’espècies exòtiques i la destrucció de l’hàbitat per a l’ús antròpic va deixar una ferida difícil de curar: la població simia va estar a punt de la desaparició. Vam reaccionar a temps, però amb limitacions. La taxa de reproducció del goril·la de muntanya és tan baixa que, sumada a l’arribada de pandèmies (la nostra proximitat genètica els fa sensibles a les malalties humanes), l’activitat furtiva, els conflictes interns i l’explotació de recursos minerals, fan que el Gorilla b. beringei es mantingui en la llista d’espècies amenaçades. El mateix li passa al rinoceront blanc, amb el qual també tinc una cita a Uganda. I el drama inclou altres paquiderms quan treballo a Tanzània. Estúpides modes, en auge entre gent amb molts diners i poc cervell, fan que l’elefant continuï sent delmat darrere els seus ullals. ¿Quina satisfacció aporta una figura d’ivori a sobre de la videoconsola? ¿O que el rinoceront negre sigui abatut per arrabassar-li la banya de queratina? Les propietats estimulants de la virilitat, atribuïdes a aquesta defensa anatòmica, són una quimera. Només se sustenten en la seva forma fàl·lica. ¿Potser no seria més fàcil fer-se un tip de menjar pastanagues i naps amb morfologia de gran fal·lus? Però els homes acabalats volen diferenciar-se tenint béns de prestigi tan inútils com cars i il·legals, i alguns d’ells procedeixen d’animals que estan en un greu perill d’extinció. És trist saber que el futur d’una entitat biològica depengui de la demanda de productes afrodisíacs per a homes impotents en idees.

Aus i reptils

Notícies relacionades

Hem parlat d’animals invisibles icònics: goril·les, elefants, rinoceronts... Però hi ha altres bitxos invisibles que haurien de merèixer tot el respecte i atenció. Em refereixo a animals que van des de les aus, passant pels rèptils i amfibis, fins a arribar a les plantes i als animals més minúsculs: insectes, mol·luscos, coralls, fongs... Per exemple, és impossible la supervivència del goril·la de muntanya sense els arbres, calaus, formigues, cargols, granotes i fins i tot mosquits que habiten el bosc impenetrable. Un ecosistema en el qual cada personatge (independentment de la mida que tingui o de la simpatia que li professem) ha de ser conservat per igual.

En efecte, la viabilitat de la humanitat depèn dels insectes pol·linitzadors que perpetuen les masses forestals o dels manglars que purifiquen les aigües. Cada any desapareixen molts d’aquests bitxos invisibles a l’opinió pública, i ho fan davant dels nostres nassos. ¿On són les acolorides papallones que abans voletejaven per les ciutats catalanes? Prenguem-ne nota: la vida al planeta no desapareixerà, acabarà prenent altres camins i readaptant-se. Som nosaltres els que, ben aviat, podem col·lapsar.