PERILL D’EXTINCIÓ
Bitxos invisibles
La viabilitat de la humanitat depèn dels insectes pol·linitzadors que perpetuen la massa forestal i dels manglars que purifiquen les aigües

Un bon grapat d’espècies biològiques en perill d’extinció estan a Catalunya. No és estrany que diverses institucions catalanes, i fins i tot britàniques (com és el cas del Chester Zoo), es posessin les piles per salvar l’únic vertebrat endèmic: el tritó del Montseny. És petitó i poc vistós, però crucial per a l’ecosistema. Ara bé, l’impacte humà sobre el món animal no entén de fronteres ni de banderes. La setmana vinent surto d’expedició amb destí a Uganda, una territori on ximpanzés i goril·les (com en la pel·lícula El regne del planeta dels simis, que s’acaba d’estrenar) conviuen amb el seu cosí més pròxim: l’Homo sapiens.
Protegir els pocs centenars de goril·les de muntanya (no arriben al miler) distribuïts entre Uganda, Ruanda i R.D. del Congo no significa que aquest simi ja es trobi fora del perill d’extinció. Abans, la caça esportiva, el trànsit d’espècies exòtiques i la destrucció de l’hàbitat per a l’ús antròpic va deixar una ferida difícil de curar: la població simia va estar a punt de la desaparició. Vam reaccionar a temps, però amb limitacions. La taxa de reproducció del goril·la de muntanya és tan baixa que, sumada a l’arribada de pandèmies (la nostra proximitat genètica els fa sensibles a les malalties humanes), l’activitat furtiva, els conflictes interns i l’explotació de recursos minerals, fan que el Gorilla b. beringei es mantingui en la llista d’espècies amenaçades. El mateix li passa al rinoceront blanc, amb el qual també tinc una cita a Uganda. I el drama inclou altres paquiderms quan treballo a Tanzània. Estúpides modes, en auge entre gent amb molts diners i poc cervell, fan que l’elefant continuï sent delmat darrere els seus ullals. ¿Quina satisfacció aporta una figura d’ivori a sobre de la videoconsola? ¿O que el rinoceront negre sigui abatut per arrabassar-li la banya de queratina? Les propietats estimulants de la virilitat, atribuïdes a aquesta defensa anatòmica, són una quimera. Només se sustenten en la seva forma fàl·lica. ¿Potser no seria més fàcil fer-se un tip de menjar pastanagues i naps amb morfologia de gran fal·lus? Però els homes acabalats volen diferenciar-se tenint béns de prestigi tan inútils com cars i il·legals, i alguns d’ells procedeixen d’animals que estan en un greu perill d’extinció. És trist saber que el futur d’una entitat biològica depengui de la demanda de productes afrodisíacs per a homes impotents en idees.
Aus i reptils
Notícies relacionadesHem parlat d’animals invisibles icònics: goril·les, elefants, rinoceronts... Però hi ha altres bitxos invisibles que haurien de merèixer tot el respecte i atenció. Em refereixo a animals que van des de les aus, passant pels rèptils i amfibis, fins a arribar a les plantes i als animals més minúsculs: insectes, mol·luscos, coralls, fongs... Per exemple, és impossible la supervivència del goril·la de muntanya sense els arbres, calaus, formigues, cargols, granotes i fins i tot mosquits que habiten el bosc impenetrable. Un ecosistema en el qual cada personatge (independentment de la mida que tingui o de la simpatia que li professem) ha de ser conservat per igual.
En efecte, la viabilitat de la humanitat depèn dels insectes pol·linitzadors que perpetuen les masses forestals o dels manglars que purifiquen les aigües. Cada any desapareixen molts d’aquests bitxos invisibles a l’opinió pública, i ho fan davant dels nostres nassos. ¿On són les acolorides papallones que abans voletejaven per les ciutats catalanes? Prenguem-ne nota: la vida al planeta no desapareixerà, acabarà prenent altres camins i readaptant-se. Som nosaltres els que, ben aviat, podem col·lapsar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Reforma pendent El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022
- Ciclisme La Volta suspèn el final de l’etapa reina a Queralt i farà una etapa plana de 120 km amb final a Berga en el seu lloc
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Pla pilot El Govern concedirà beques de 500 euros al mes per estudiar Filologia Catalana i augmentar la xifra de professors
- Catalunya Media City Salvador Illa presenta el ‘hub’ audiovisual Catalunya Media City a les Tres Xemeneies
- Crisi transatlàntica ¿Per què el Vell Continent és tan important per als EUA? Desmuntant el mite de l’Europa parasitària de Trump