Obrir les finestres
La fetor es considera subjectiva, una molèstia i motiu de desvetllament, però poques vegades com a contaminació. I ho és.
Ambientòleg i doctor en Biodiversitat. Autor del llibre 'Encara no és tard: claus per entendre i aturar el canvi climàtic'.
ver +
Si es pensa en "contaminació", segurament passaran pel cap imatges de tubs d’escapament, xemeneies i canonades que aboquen líquids tòxics al riu. Poques persones pensaran en la llum artificial i el soroll, dos contaminants que afecten greument la nostra salut i la de les altres espècies animals (i algunes de vegetals). Encara menys esmentaran les males olors.
Desproveïts d’un marc regulatori coherent i assentat, les males olors són considerades com una molèstia, un empipament o causa de desvetllaments, però poques vegades com es conceben com a contaminació. I això malgrat que en el reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses de 1961 es definia com a "molestes" les activitats que "constitueixin una incomoditat" per les olors que produeixen.
No obstant, malgrat el progrés de la legislació ambiental i certes normatives de caràcter eminentment industrial, la pudor no ha impregnat l’imaginari col·lectiu que gira al voltant de la contaminació, tot i que sí que ha penetrat en la vida de milions de persones, per a la seva desgràcia. El problema és que es veu com una percepció subjectiva.
Personatges pintorescos al marge (recordin: "¿On és la contaminació? Que jo la vegi"), ningú nega la contaminació de l’aire, de l’aigua i del terra. Pot enfrontar persones amb relativa facilitat i els seus efectes són coneguts, visibles i causen una considerable alarma social. La pudor, en canvi, carrega amb el llast de ser percebuda com una cosa que depèn de cada persona, fins al punt que se les culpabilitza per ser "massa sensibles" o "rondinaires".
Res més lluny de la realitat: una pudor persistent no només pot estar indicant una probable contaminació de l’aire o de l’aigua en l’entorn immediat, sinó que també pot provocar problemes de salut com a mal de cap, nàusees, insomni, vòmits o problemes respiratoris, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A més, sol comportar un empitjorament de l’estat d’ànim, ja que representa no només una alteració de la vida diària, sinó que també provoca un sentiment de desemparament, perquè amb prou feines existeixen eines legals per combatre aquesta forma tan desconeguda i alhora tan estesa i molesta de contaminació.
Ha arribat el moment de poder obrir les finestres sense por. Lluitem per això.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia