Un pas endavant contra la pudor

La Diputació de Barcelona ha publicat un model de reglament contra la pudor que ha de servir als ajuntaments de la província per posar en marxa o, si és el cas, millorar les seves pròpies normatives. Amb aquesta iniciativa, l’ens provincial persegueix facilitar als consistoris un instrument que els ajudi a combatre amb més eficàcia un problema que està generant nombrosos conflictes i causant cada vegada més inquietud als pobles i les ciutats de Catalunya.

Ho demostra el fet que, durant els últims cinc anys, el Síndic de Greuges de Catalunya hagi rebut 120 queixes i hagi hagut de portar a terme 80 actuacions relacionades amb problemes causats per la pudor. Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona ha registrat un total de 717 reclamacions pel mateix motiu des de l’any 2019.

Si bé és veritat que ens trobem davant una qüestió que compta amb una regulació –que implica sistemes de mesurament i l’establiment de límits– que resulta complexa, no deixa de sorprendre que una iniciativa com la de la Diputació –igual, per exemple, com l’esborrany de llei sobre contaminació odorífera redactat per la Generalitat i paralitzat per la convocatòria de noves eleccions a Catalunya– no hagi arribat fins ara. Mentre en altres àmbits, singularment en el de la contaminació sonora, les administracions fa temps que van posar fil a l’agulla, en el cas de les fetors no hi ha cap normativa ni a escala europea, ni estatal ni autonòmica que les reguli i fixi les corresponents sancions.

Tant és així que són molt pocs els ajuntaments catalans que compten amb una regla específica i integral centrada en la pudor, que pot causar greus molèsties a aquelles persones que es veuen forçades a conviure-hi. Els casos que, a tall d’exemple, són explicats en l’edició d’avui d’EL PERIÓDICO són il·lustratius de les contrarietats que suposa per a les persones haver d’estar constantment exposades a olors desagradables. Estem davant un tipus de problemes que pot arribar a causar veritable intranquil·litat i angoixa entre els veïns, com assenyalen les entitats i associacions que a Catalunya s’ocupen de denunciar-les. Són situacions que amb freqüència s’arrosseguen durant molts anys sense que es trobi una solució satisfactòria. Els veïns es desesperen perquè les seves queixes no són degudament ateses i s’acaben sentint abandonats.

Quant a les causes de la pudor assenyalades per les queixes rebudes pel Síndic de Greuges, ens trobem en primer lloc amb les empreses que desenvolupen activitats industrials. En segon, i molt a prop de les anteriors quant a número, hi ha els establiments de restauració. Després venen els conflictes vinculats al clavegueram o contenidors d’escombraries així com la pudor per l’actuació de veïns.

Tot el que s’ha dit dona ple sentit a l’actuació de la Diputació de Barcelona, que ha constatat un estès malestar al món local per un problema, que, afegeix, s’està agreujant. Un món local que sens dubte veurà molt útil disposar d’un reglament que li serà de gran utilitat per combatre amb més garanties els problemes originats per les pudors.