El drama de la convalidació

Fonts del Departament d’Educació asseguren que, a Catalunya, es van tramitar 6.511 expedients el 2020 mentre que els 2021 van ser 9.620. El 2022 van arribar als 11.830 i el 2023 es van disparar fins als gairebé 14.000. És a dir, en quatre anys hi ha hagut un augment del 115% de les sol·licituds. Aquest número engloba no només els estudiants catalans que han estudiat un curs en algun altre país, sinó també els alumnes migrants que volen incorporar-se al sistema educatiu català. Segons Educació, els dos tipus d’estudiants han experimentat un augment considerable en els últims anys.

Moltes famílies adverteixen, amb desesperació, que esperen el tràmit. Sospiten que la conselleria té un considerable embús d’expedients per resoldre. Educació, no obstant, no confirma el nombre de sol·licituds que esperen a un coll d’ampolla rebre la llum verda. "És molt fluctuant", responen. El Govern, en tot cas, conscient de la situació, ha posat en marxa diverses mesures per agilitzar els processos. Una, assenyala una veu del departament, és reclamar el Ministeri d’Educació que actualitzi el decret –que data dels anys 80– perquè sigui més àgil. La segona, prossegueix, és un increment –sense especificar– del nombre de treballadors dels equips dedicats a la resolució d’expedients. I la tercera, una normativa aprovada aquest mateix mes que permet a docents d’FP ajudar en les convalidacions en el cas dels estudis de Formació Professional.

Les agències especialitzades recorden que homologar i convalidar són passos imprescindibles quan els menors estudien fora. Però no són el mateix. Homologar el títol és necessari en el cas d’estudiar fora un any complet, però no qualsevol sinó els que tanquen una etapa escolar. És a dir, 4t d’ESO o 2n de Batxillerat. "El que s’homologa no és el curs en si, sinó el títol de secundària o el de batxillerat", explica Lucía Muñoz, directora del departament acadèmic de la consultora d’educació internacional The Lemon Tree Education. Mentrestant, la convalidació és el pas administratiu que cal fer quan els alumnes han estudiat fora un curs que no tanca etapa. Per exemple, 3r d’ESO o 1r de Batxillerat. En aquest cas, es convalida el curs.

Catalunya, Euskadi i Galícia

Totes les comunitats tenen la competència educativa transferida, però només Catalunya, Euskadi i Galícia ostenten, a més, la competència en l’homologació i la convalidació. Això significa que els tràmits s’han de fer, no davant l’Alta Inspecció Educativa (que depèn del Ministeri d’Educació), sinó davant l’autonomia.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"Els tràmits administratius, en teoria, haurien de ser accessibles als usuaris. La realitat, no obstant, és que moltes vegades són enrevessats i complicats", afegeix Rubén Castillo, que és cofundador de The Lemon Tree Education, una agència que ha aconseguit tenir preparada la documentació dels seus estudiants en una mitjana de sis o set mesos.

¿Què passa quan l’homologació no arriba? Depèn. Si una alumna estudia 4t d’ESO en un altre país i torna al seu institut per continuar amb Batxillerat, haurà de demanar una cosa que no totes les autonomies tenen (Catalunya sí): un document batejat com a declaració responsable i que permet a l’alumne confirmar davant l’institut que està en el procés de convalidar els seus estudis. Té una durada d’un any, temps de sobres, en teoria, per tenir la documentació en regla.