"Sota la depressió coexisteixen diferents malalties"

¿Què és la depressió resistent?

És una depressió difícil de tractar. Hi ha diferents maneres de definir-la. La més típica segurament és que el malalt no ha tolerat dos tractaments de dosi i durada adequada. No és una malaltia diferent, però sí que té un grau de severitat més alt. Al ser més difícil de tractar, t’has de plantejar estratègies més complexes. Però cal tenir en compte que la depressió no és una malaltia, sinó que són moltes malalties.

Expliqui’s.

Sota el paraigua del que denominem depressió no hi ha una malaltia, hi ha diferents mecanismes, diferents malalties. Així, no és que la depressió resistent sigui una d’aquestes malalties, sinó que totes aquestes malalties poden ser més lleus o més severes. La resistent és la que és més difícil de tractar.

¿Quins són els tipus més freqüents de depressió?

No ho sabem estrictament. Sí que hi ha uns perfils clínics, com ara la depressió melancòlica, la depressió atípica, la depressió amb ansietat... Ara comencem a tenir uns biomarcadors o eines diagnòstiques que ens permetran no només entendre els mecanismes de la depressió, sinó també els mecanismes de cada individu. I així utilitzarem aquestes dades personalitzades per tractar un individu concret que té uns símptomes concrets que donen lloc a la depressió.

¿Unes teràpies dirigides per a la depressió?

Unes teràpies o bé dirigides o bé personalitzades.

Ara mateix són el més avançat en el món oncològic.

La medicina personalitzada, que està molt desenvolupada en oncologia o en cardiologia, està entrant en les neurociències clíniques, en la neuropsiquiatria, però el problema que hi ha hagut fins fa uns cinc anys és que es volia replicar el model de l’oncologia al cervell. I el cervell no és càncer. En càncer, els mecanismes moleculars són els que defineixen la malaltia. És a dir, en el càncer el rellevant és el tipus de cèl·lula maligna. No obstant, les neurones de l’esquizofrènia, de l’esclerosi múltiple, del parkinson, no són tan diferents molecularment. El que és diferent entre elles és el seu lloc al cervell i amb qui es connecten.

De tota la gent que té depressió, ¿quanta gent la pateix resistent?

Un 30%. I dels malalts amb depressió en general, entre un 10% o un 12% de la població ha tingut aquesta malaltia l’últim any i entre el 19% i el 21% l’ha tingut almenys una vegada en la vida.

¿Està augmentant?

No sabem si està augmentant o som millors detectant-la. No només tenim millors tècniques, sinó que hem reduït l’estigma. La gent demana ajuda i això ens permet identificar abans els malalts. Però els números no han canviat tant els últims 10 anys.

Des de la pandèmia han augmentat molt els trastorns de salut mental, especialment la depressió i l’ansietat.

Sobretot, en adolescents i nens. Han augmentat els nombres de casos, de nous diagnòstics, d’ingressos i el nombre d’intents de suïcidis i suïcidis complets, sobretot en adolescents i nens. Aquestes malalties són, com la majoria, multifactorials. No només és una qüestió genètica, sinó també de la dieta, de la conducta, de les toxines que hi ha en l’ambient. Tots aquests factors conflueixen d’una manera negativa i donen lloc a símptomes de diferents tipus.

¿Quins tractaments hi ha per a la depressió?

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

En psiquiatria i en neurologia tenim tres tipus de tractaments. Els fàrmacs, les teràpies de rehabilitació psicoteràpies i els tractaments d’estimulació cerebral. Els tractaments d’estimulació cerebral utilitzen màquines que apliquen energia elèctrica o electromagnètica sobre el cervell amb la intenció de canviar l’activitat de les neurones que estan activant-se d’una manera inadequada que dona lloc després a símptomes o trastorns neurològics o psiquiàtrics. Entre les eines que tenim per estimular el cervell d’una forma terapèutica hi ha les quirúrgiques on s’implanten elèctrodes, això s’utilitza sobretot per a trastorns del moviment com el parkinson, la teràpia convulsiva, que són els electroxocs, que més enllà del seu estigma és una teràpia que salva vides i una de les més efectives contra el suïcidi i contra depressions psicòtiques, i les teràpies no invasives. En aquest últim grup es troba l’estimulació magnètica transcranial.

¿En què consisteix?

És un tractament no quirúrgic. Un malalt ve caminant a la Guttmann, s’asseu en una cadira, se li posa una bobina i se li apliquen uns polsos electromagnètics. Són tractaments validats i aprovats per les agències reguladores dels EUA i Espanya.