Els metges es mostren dividits sobre el consum dels probiòtics

A mesura que la ciència ha anat demostrant que la microbiota –els bilions de bacteris, virus i fongs que viuen al cos humà, sobretot a l’intestí– és beneficiosa i ajuda a fer la digestió i és clau en el sistema immune, els probiòtics han anat guanyant popularitat. Probiòtic és aquell aliment, suplement o medicament que conté microorganismes vius i que, quan s’administren en quantitats adequades, confereix un benefici per a la salut.

Es podria dir que els probiòtics estan de moda, tenint en compte que els espanyols van gastar 75 milions d’euros en aquests productes el 2022 i no és un fet aïllat. El sector europeu de probiòtics tenia un valor estimat el 2022 de 9.400 milions d’euros, un 9% més que el 2018.

Un dels motius que expliquen l’auge i interès en els probiòtics –ja sigui en forma d’aliment, suplement o medicament– és que diversos estudis mostren que podrien ser útils en multitud de trastorns i malalties, com problemes digestius, infeccions adquirides en hospitals, càncer, pancreatitis o autisme, tot i que l’evidència científica no sempre és prou sòlida.

Segons l’Associació Científica Internacional de Probiòtics i Prebiòtics (ISAPP), serveixen per a la producció d’àcid, la regulació del trànsit intestinal, la normalització de la microbiota pertorbada, l’augment del recanvi de les cèl·lules epitelials intestinals i l’exclusió de patògens. A més, no s’ha demostrat que tinguin efectes secundaris importants.

No són universals

Però compte, no tots els probiòtics serveixen per a tot, no són el sant greal. Segons adverteixen els especialistes, no són universals, sinó que cada producte conté una soca o microorganisme concret que serveix per a una funció determinada.

"Passa igual que amb els medicaments; si em fa mal el cap, necessito x, no em val qualsevol pastilla: és el mateix que s’està intentant replicar en la probioteràpia, perquè el ventall microbià és molt extens, per això sempre aconsellaria assessorar-se amb un professional", indica Miodrag Borges, creador de la web microbiotadesdecero.

Al seu torn, el farmacèutic i dietista-nutricionista Andreu Prados aconsella que es "llegeixi el nom i cognom del producte, és a dir, el gènere, espècie i soca que conté, si els microorganismes són vius o no, i es busqui si hi ha estudis que demostren que aquesta soca en concret té els efectes beneficiosos que busquem".

L’especialista alerta que, com a estratègia de màrqueting, les farmacèutiques solen incloure multitud de soques en un mateix suplement, "però això no vol dir que sobre totes hi hagi estudis, en humans, que en demostrin la utilitat". I afegeix que com passa amb altres productes, és més fiable comprar-los a la farmàcia que per internet, "on se’n venen molts que no serveixen".

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

La microbiota és tan extensa –es calcula que hi ha 100 bilions de bestioletes que viuen a l’intestí, la pell i els diferents orificis del cos– que els estudis sobre probiòtics són molt variats i heterogenis, tant sobre les espècies, les dosis o les malalties. I, generalment, estan realitzats amb pocs pacients, per la qual cosa els resultats són difícils d’interpretar. "Per això, molts metges no creuen en la seva utilitat", apunta Javier Santos, cap clínic de gastroenterologia de la Vall d’Hebron i membre de CIBERehd, que apunta que cal dissenyar millor els estudis científics.

Hi ha, per tant, divisió d’opinions mèdiques, perquè especialistes en nutrició i aparell digestiu, ginecòlegs, oncòlegs, dermatòlegs i pediatres, entre d’altres, sí que solen prescriure probiòtics.