Selectivitat 2024: així seran els exàmens

Un mes després que la Generalitat publiqués una circular informativa sobre com serà la selectivitat aquest curs, el Ministeri d’Educació i FP ha fet el mateix. El text, de fet, és molt similar al català, així que «no hi haurà friccions», segons fonts del departament que dirigeix Pilar Alegría.

Els exàmens de l’EBAU seran molt similars als dels anys anteriors. El nombre de proves serà el mateix, també la tipologia de les preguntes i el temps concedit. L’única novetat de la norma del ministeri és una cosa que ja s’especificava en la norma catalana: la inclusió dels diferents tipus de batxillerat que inclou l’actual llei educativa (el batxillerat general) i la possibilitat d’elegir entre història de la filosofia o història d’Espanya.

Igual que en l’ordre del ministeri, en la catalana s’explica que les PAU el 2024 incorporaran quatre noves matèries: arts escèniques, ciències generals, història de la música i de la dansa, i literatura dramàtica. L’estructura de la prova continuarà sent la mateixa de la dels últims anys i es mantindran els mateixos criteris generals d’avaluació. Hi continuarà havent dues fases, la general i l’específica. En la fase general hi continuarà havent cinc exàmens obligatoris: quatre matèries comunes i una matèria a elegir entre les de modalitat de batxillerat.

La futura selectivitat, en un calaix

La selectivitat continuarà sent com la dels últims anys, ja que la normativa que regula la futura EBAU (amb més temps i més accent en els aspectes competencials) continua guardada en un calaix, perquè el Govern està en funcions i no està capacitat per aprovar una norma d’aquesta envergadura.

¿Per què el ministeri ha publicat la seva ordre si Catalunya ja va fer el mateix al setembre? En la selectivitat hi ha tres òrgans competents: el Govern, les comunitats autònomes i les universitats. Educació –que s’ha reunit aquest matí amb les autonomies i amb els rectors– publica cada any l’ordre que regula els exàmens. Si no hi ha canvis legislatius, sol ser una ordre senzilla en la qual es decreten les dates de celebració dels exàmens i poc més. En aquesta ocasió, l’EBAU s’ha d’acoblar a la nova llei educativa, Lomloe. Els estudiants que es presentin a les proves s’examinaran de llengua castellana i literatura, llengua estrangera i la matèria específica obligatòria de la modalitat. A les comunitats autònomes amb llengua cooficial, també ho faran d’aquesta matèria. En compliment de la llei educativa, els alumnes hauran d’elegir si examinar-se d’història d’Espanya o història de la filosofia.

Per augmentar la nota

Notícies relacionades

El Papa passa «bé» la nit, s’ha aixecat i esmorzat entre rumors de renúncia

L'escola 'miracle' al barri del Besòs de Barcelona: de suspendre a estar per sobre de la mitjana en català i extraescolars

Els que vulguin augmentar la seva nota d’admissió també es podran examinar, almenys, de dues matèries de modalitat de segon curs de batxillerat. Així mateix, l’alumnat es podrà examinar d’una segona llengua estrangera diferent de la que hagi cursat com a matèria comuna i la nota podrà ser tinguda en compte per les universitats en el procés d’admissió.

En el cas de la convocatòria ordinària, els exàmens s’hauran de realitzar abans del 14 de juny i els resultats s’hauran de publicar abans del 28 d’aquell mateix mes. En el cas de l’extraordinària, les comunitats que decideixin fer-la al juliol, l’hauran de fer abans del dia 12 i publicar els resultats abans del 19. Si escullen el setembre, les dates límit seran el 13 i el 20.