Proves d’accés a la universitat
Selectivitat 2024: així seran els exàmens

Un mes després que la Generalitat publiqués una circular informativa sobre com serà la selectivitat aquest curs, el Ministeri d’Educació i FP ha fet el mateix. El text, de fet, és molt similar al català, així que «no hi haurà friccions», segons fonts del departament que dirigeix Pilar Alegría.
Els exàmens de l’EBAU seran molt similars als dels anys anteriors. El nombre de proves serà el mateix, també la tipologia de les preguntes i el temps concedit. L’única novetat de la norma del ministeri és una cosa que ja s’especificava en la norma catalana: la inclusió dels diferents tipus de batxillerat que inclou l’actual llei educativa (el batxillerat general) i la possibilitat d’elegir entre història de la filosofia o història d’Espanya.
Igual que en l’ordre del ministeri, en la catalana s’explica que les PAU el 2024 incorporaran quatre noves matèries: arts escèniques, ciències generals, història de la música i de la dansa, i literatura dramàtica. L’estructura de la prova continuarà sent la mateixa de la dels últims anys i es mantindran els mateixos criteris generals d’avaluació. Hi continuarà havent dues fases, la general i l’específica. En la fase general hi continuarà havent cinc exàmens obligatoris: quatre matèries comunes i una matèria a elegir entre les de modalitat de batxillerat.
La futura selectivitat, en un calaix
La selectivitat continuarà sent com la dels últims anys, ja que la normativa que regula la futura EBAU (amb més temps i més accent en els aspectes competencials) continua guardada en un calaix, perquè el Govern està en funcions i no està capacitat per aprovar una norma d’aquesta envergadura.
¿Per què el ministeri ha publicat la seva ordre si Catalunya ja va fer el mateix al setembre? En la selectivitat hi ha tres òrgans competents: el Govern, les comunitats autònomes i les universitats. Educació –que s’ha reunit aquest matí amb les autonomies i amb els rectors– publica cada any l’ordre que regula els exàmens. Si no hi ha canvis legislatius, sol ser una ordre senzilla en la qual es decreten les dates de celebració dels exàmens i poc més. En aquesta ocasió, l’EBAU s’ha d’acoblar a la nova llei educativa, Lomloe. Els estudiants que es presentin a les proves s’examinaran de llengua castellana i literatura, llengua estrangera i la matèria específica obligatòria de la modalitat. A les comunitats autònomes amb llengua cooficial, també ho faran d’aquesta matèria. En compliment de la llei educativa, els alumnes hauran d’elegir si examinar-se d’història d’Espanya o història de la filosofia.
Per augmentar la nota
Notícies relacionadesEls que vulguin augmentar la seva nota d’admissió també es podran examinar, almenys, de dues matèries de modalitat de segon curs de batxillerat. Així mateix, l’alumnat es podrà examinar d’una segona llengua estrangera diferent de la que hagi cursat com a matèria comuna i la nota podrà ser tinguda en compte per les universitats en el procés d’admissió.
En el cas de la convocatòria ordinària, els exàmens s’hauran de realitzar abans del 14 de juny i els resultats s’hauran de publicar abans del 28 d’aquell mateix mes. En el cas de l’extraordinària, les comunitats que decideixin fer-la al juliol, l’hauran de fer abans del dia 12 i publicar els resultats abans del 19. Si escullen el setembre, les dates límit seran el 13 i el 20.
- Responsables de 19.000 menors Drets Socials cessa la directora general i el subdirector d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)
- Pòdcast a Youtube José Elías, sobre el gran problema dels joves: «O espavilen o vindrà…»
- Previsió del Meteocat Set comarques, inclosa la de Barcelona, en avís groc per la intensitat de pluges previstes per a aquest dimarts
- Amanda Hughes: "No hi ha cap altre lloc com Barcelona"
- Un avi admet haver abusat repetidament de la seva neta durant anys
- Cosmètica, farmàcia i maquinària, punts crítics en la guerra comercial
- Pacte amb ERC i Comuns El Govern aprovarà un suplement de crèdit de 2.100 milions per garantir-se l'estabilitat sense pressupostos
- Serveis públics L'empresa FCC reclama 1,5 milions a l'Ajuntament de Tarragona pel servei de neteja de l'any 2023
- Via lliure per a ‘El odio’ Un jutjat de Barcelona denega la suspensió provisional de la publicació del llibre sobre José Bretón
- Responsables de 19.000 menors Drets Socials cessa la directora general i el subdirector d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)