Condemnat un matrimoni a 46 anys per esclavisme sexual

El tribunal de la Secció 10 ha imposat al ciutadà espanyol A. V. G. més de 46 anys de presó i a la seva dona, veneçolana, I. A. S. R., una mica més de 36. També els fa pagar una indemnització a cadascuna de les set víctimes que oscil·la entre 10.000 i 80.000 euros. Els togats han hagut d’especificar en la sentència, la ponent de la qual és la magistrada Montserrat Comas d’Argemí, el compliment màxim de la pena per a cada un: A. V. G., que també va agredir sexualment una de les dones, haurà d’estar, si es confirma la resolució judicial, 18 anys en un centre penitenciari, i la seva dona, I. A. S. R., 15 anys i mig.

Les víctimes són testimonis protegits i, per tant, se’n desconeixen els noms. Les inicials no són reals. L. residia a Veneçuela i tenia problemes psicològics i de relació amb la seva família. Volia abandonar el seu país i millorar la seva vida. Un amic la va posar en contacte amb una persona que li va oferir la possibilitat de viatjar a Espanya per treballar com a "dama de companyia". Per a això, se li va facilitar tota la documentació i bitllets d’avió d’anada i tornada (mai va tornar), cosa que va generar un deute de 2.500 euros que "podria anar pagant còmodament", segons detalla la sentència. Per convèncer-la, se li va assegurar que ella mateixa decidiria les condicions de la seva feina, facilitant-li el contacte de l’acusat A. V. G. La trama la va fer passar com a falsa turista per accedir a Espanya.

De l’avió al club de cites

El 18 de gener del 2017, L. va agafar a Caracas l’avió que la va portar a Barcelona via París. A l’aeroport l’esperava A. V. G., que la va portar a un dels seus prostíbuls, on li va explicar les condicions reals en les quals exerciria la prostitució. Treballaria de dilluns a dissabte de 10 a 22 hores, havia de tenir disponibilitat total per si sorgia algun servei i, si no obeïa les ordres o condicions imposades, la multarien amb 50 euros, sanció que també li podrien imposar per altres motius com fumar o arribar tard.

L’acusat li va assignar una habitació i va tancar la porta. Li va dir que faria un "simulacre" per veure si ella era apta per exercir la prostitució, a la qual cosa ella es va negar. No obstant, després de retenir-li el passaport i els 500 euros en efectiu que li havia entregat per al viatge, la va subjectar pels braços i la va obligar a fer-li una fel·lació. A l’acabar, li va llançar 30 euros i li va dir: "Això és el que tu vals", segons apunta el testimoni d’aquesta víctima.

Estant "indocumentada, sense diners, en situació d’irregularitat, sense arrelament i subjecta a un deute sota el constant control" que el matrimoni condemnat exercia sobre ella, "no va tenir més opció que atendre les exigències" dels acusats, recull la resolució.

Els diners que guanyava els entregaven a la "mami" i, quan acabava la jornada, aquesta els donava a A. V. V., que regentava el club. El 50% dels ingressos se’l quedava el matrimoni i l’altre 50% era per pagar el deute, més 140 euros a la setmana per despesa de menjar i allotjament. Feia de set a nou serveis diaris i, malgrat això, mai va rebre diners. Els magistrats defineixen la situació que va viure aquesta jove i la resta com a "explotació sexual".

La sentència sosté que el matrimoni imputat, en el període comprès entre el 2016 i principis del 2018, "van constituir de manera conjunta com el seu principal mitjà de vida i com una forma de lucre personal" la captació i introducció a Espanya de manera irregular per a l’explotació sexual de joves dones de Veneçuela, "un país immers en una complexa situació política, econòmica i social". A través d’un contacte, s’adreçaven a dones "joves, vulnerables, amb pocs recursos, sense capacitat o oportunitats de desenvolupament professional o professional, que desitjaven un futur millor".

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Condemna de tràfic. Els mecanismes

«Condicions clarament d’explotació i abús»

«Circumstàncies injustes, desmesurades i diferents de les enganyosament ofertes». Amb aquesta frase el tribunal de la Secció 10 de l’Audiència de Barcelona afirma que, tot i que a les joves veneçolanes se’ls oferís exercir la prostitució a Espanya, van ser enganyades si no es complien les condicions promeses, per la qual cosa han sigut condemnats per tràfic d’éssers humans. Quan les víctimes van arribar a Barcelona, remarquen els jutges, se’ls va imposar «condicions costoses, desproporcionades o clarament d’explotació i abús». El tribunal entén que l’engany és «frau o maquinació fraudulenta», una cosa que comprèn «qualsevol tipus d’esquer» que, segons les circumstàncies de cada cas, «sigui eficient per determinar la voluntat viciada de la víctima». Això es pot aconseguir a través de diferents mecanismes, tot i que el mitjà més habitual és la proposició fictícia d’ofertes de treball o la contractació simulada. En el cas del matrimoni condemnat, no obstant, a les joves veneçolanes se les va captar dient-los que exercirien la prostitució en unes condicions molt diferents de les que es van trobar quan van arribar a Barcelona. El frau o engany, argumenten els magistrats, requereix «l’ús d’estratègies capaces de crear un error» en les víctimes i que, d’aquesta manera, aquestes desconeguin el «significat real o la transcendència» del que accepta.