Grups de dol: un espai d'acompanyament per a compartir experiències després de la pèrdua d'un ésser estimat

El dol per la pèrdua d'un ésser estimat és, segons els experts, un procés cognitiu i emocional que permet enfrontar-se a la mort d'una persona estimada de forma adaptativa. “El dol ens dona la possibilitat d'enfrontar-nos a aquesta pèrdua i als canvis que es deriven progressivament”, apunta Xavier Savin, coordinador dels grups de dol de Fundación Mémora i psicòleg del grup de Nou Barris (Barcelona).

En alguns casos, com seria la pèrdua d'un fill, aquest procés pot ser molt més dur. La Josefina García ho sap molt bé. El seu fill Marc va morir amb tan sols 30 anys, quatre després de ser diagnosticat d'un tumor cerebral. El dolor que va desencadenar la pèrdua és difícil d'expressar amb paraules.

“És el pitjor que li pot passar a uns pares. Al principi no t'ho creus, sembla que tot sigui una pel·lícula. Penses que això no et pot estar passant a tu…”, explica la usuària del grup de dol de L'Hospitalet de Llobregat, un recurs que ofereix Fundación Mémora des de fa ja una dècada, i que ha atès al voltant de 15.000 persones en les 1.100 sessions dutes a terme en els grups que té a Barcelona, L’Hospitalet, Esplugues de Llobregat, Manresa, Tarragona, Reus i Girona.

Les emocions i les fases del dol

El dol desencadena una gran quantitat de sentiments. “Vaig tenir una sensació de buit. Alguna cosa dins teu ja no està i se'n va per sempre. Tens la sensació que la vida s'ha parat... Sents dolor, tristesa, ràbia, impotència per no poder fer res, no ho entens... Res t'importa... Segueixes aquí, però és com estar flotant, no entens que tot segueix igual al teu voltant, que el món continua i tu vius amb aquest dolor que no cessa”, narra García.

El coordinador dels grups de dol de Fundació Mémora assegura que les emocions que es desencadenen durant el procés són la resposta a una nova situació. "Comprendre el perquè de cadascuna d'elles és el gran repte”, afirma Savin. Els experts coincideixen que el dol, normalment, passa per cinc fases descrites per la psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross: la negació, la ira, la negociació, la depressió i l'acceptació. Per a Savin, el dol varia en funció de cada persona i no es passen les fases de la mateixa forma, ni en el mateix ordre.

"Sempre és diferent i depèn dels recursos cognitius i emocionals de la persona, de com de traumàtica sigui la pèrdua i del paper que juguin les amistats i la família", apunta l'expert. En aquest sentit, Savin defineix clarament quin és el seu paper: “Moltes vegades n'hi ha prou amb estar. Les presses o la incapacitat de suportar el dolor de la persona que pretenem ajudar són errors molt freqüents”.

El dol pot començar, fins i tot, abans de la mort. Per exemple, per una malaltia. Com en el cas del José Luís, que va perdre a la seva dona l'any 2021 a causa de l'Alzheimer. “Durant 10 anys em vaig oblidar del món i quan va morir va ser desolador. No tenia ganes de seguir. Eren 50 anys junts... Tota una vida”, explica aquest veí de L’Hospitalet, que també va acudir al grup de dol que té Fundación Mémora en el municipi.

Grups d'acompanyament al dol a Barcelona

La Josefina i el José Luís van trobar un espai de calma en els grups de dol. La Josefina ho va fer de la mà de la seva amiga Maria José, que també es troba en la mateixa situació. “M'aporta tranquil·litat poder parlar dels nostres fills i entendre que no ets l'única que està passant per aquesta situació, que no estàs sola i que aquestes persones entenen els teus pensaments i pel que passes”, assegura. El José Luís afegeix la sensació de sentir-se acompanyat. “M'he sentit acompanyat en tot moment. Et permet esplaiar-te i portar el dol de forma més lleugera. A més, professionals com la Lola Cabrera -la psicòloga del grup de duel de L’Hospitalet-, m'han portat de la maneta en tot moment”, explica.

“Es tracta, juntament amb la teràpia individual, d'un dels recursos més valuosos. Permet als malalts expressar-se sense sentir-se jutjats, conèixer a persones en situacions similars, crear vincles i rebre el suport i instruccions per part d'un professional de la salut mental”, apunta Savin.

Serveis d'acompanyament en el dol

Savin recomana buscar ajuda professional sobretot quan el dol interfereix en el dia a dia en situacions com els estudis o el treball, o quan es produeixi un aïllament. Mémora disposa actualment de diferents serveis d'acompanyament al dol. L'empresa funerària també té un telèfon gratuït d'atenció psicològica les 24 hores, sessions de teràpia individuals i una comunitat web amb recursos de suport.

“Vam tenir clar des del primer moment que havíem d'estar al costat de les famílies que han viscut una experiència tan dura com la pèrdua d'un éser estimat i oferir suport emocional es va convertir en una de les nostres prioritats. Estar al costat de les famílies forma part del nostre ADN i se suma a les activitats de responsabilitat social que duem a terme”, explica Josep París, director de desenvolupament Mémora a Catalunya.