La Catalunya dels 8 milions d’habitants arriba a la selectivitat

Nascuda i criada al Perú, la Leydi Cristina va arribar a Barcelona amb 12 anys, a segon d’ESO. Jiayi Xu va néixer a la Xina i va arribar a Barcelona amb vuit, a tercer de primària, i la Ingrid va néixer a l’Hospitalet (va ser la mare qui va migrar de Guinea Equatorial). Els TR de totes tres estan estretament vinculats a la seva condició de nenes d’origen migrant creixent lluny de les seves arrels o les dels seus pares; com és viure a la seva pell i quin impacte té el color d’aquesta en la seva vida, també acadèmica.

Sent totes tres exemple de superació –estudiants d’excel·lent que tenen clar que aniran a la universitat–, són conscients de les dificultats que han afrontat per arribar on són i de la importància que té posar-les sobre la taula perquè els que vinguin darrere ho tinguin més fàcil.

La generació de les PISA

De fet, el desembre passat, el Departament d’Educació va mostrar una gran malaptesa atribuint els mals resultats de les proves PISA a una hipotètica "sobrerepresentació" del col·lectiu migrant en els exàmens. Una argumentació que l’endemà la conselleria es va veure obligada a rectificar: no hi havia "sobrerepresentació", ja que PISA considera migrants els estudiants nascuts a l’estranger o de pares estrangers, col·lectiu que a Catalunya ja representa un 24%, tal com mostra correctament la prova de l’OCDE. I precisament es dona la circumstància que la Jiayi, la Leydi Cristina i la Ingrid, igual que la resta d’estudiants que faran la selectivitat la setmana que ve, formen part de la generació que va fer les polèmiques proves (es van fer el 2022, quan aquesta cinquena era a quart d’ESO).

"Vull que la meva feina serveixi per canviar les coses" és una altra de les idees que totes tres expressen quan parlen sobre els seus premiats TR. La Jiayi ha fet el batxillerat científic i vol estudiar "una cosa relacionada amb les ciències de la salut, potser Biomedicina". I la Leydi Cristina i la Ingrid han cursat batxillerat social (la primera vol estudiar Dret –"potser el doble grau amb ADE"– i a la Ingrid li agradaria estudiar Sociologia i Política).

L’experiència dels adolescents llatinoamericans en el sistema educatiu d’Espanya és el títol del treball de la Leydi Cristina, que va arribar a Barcelona l’estiu del 2019, sola, a viure amb la tia materna, que residia aquí des del 2006 i tenia clar que el primer que havia de fer la neboda era aprendre la llengua [avui mira orgullosa com, cinc anys després, manté aquesta entrevista en català amb fluïdesa]. "Abans de venir ja havia practicat una mica amb el Duolingo el Tu, vosaltres; a l’arribar, la meva tia em feia veure el 3Cat, i jo em posava a Youtube música en català, 31 FAM," explica la jove, que afegeix que " la part bona" és que allà, al Perú, va canviar moltes vegades d’escola i ja tenia experiència a socialitzar i començar de zero.

"Aquí va ser més complicat perquè, tot i que algunes parlaven en castellà, tampoc entenia què deien. Jo demanava que em passessin un esborrany i em miraven de manera estranya", segueix la Leydi Cristina, que va veure clar que si volia fer amigues "d’aquí" havia de ser la que s’acostés. "Aquí són més reservats. És més fàcil arribar a un altre que és migrant, com tu, per aquesta sensació de fer pinya. Quan és algú d’aquí tu t’has d’adaptar a aquesta persona, vaig veure que havia de fer el pas", relata. I el va fer: "Vaig tenir la sort de trobar una nena a qui li agradava el Kpop, com a mi, i em vaig agafar a això. Vam deixar fora les diferències i ens vam fixar en el que teníem en comú; i ella em va obrir al seu grup".

En el seu cas, va ser la seva tia, sempre al seu costat, la que li va donar la idea per al TR. "Que ningú cregui que l’error és seu; que estiguin orgullosos de ser d’on són, però que això no els faci tancar-se. N’hi ha alguns que, per por de perdre la seva identitat, és com si rebutgessin les coses noves. I han d’estar orgullosos, però també obrir-se", assegura, convençuda. "Tenia una mica de desconfiança en el treball. Pensava que potser no interessava. No sabia si seria ben rebut", confessa. Res més lluny de la realitat.

Tot i que estudiava batxillerat científic, Jiayi Xu tenia clar que volia que el seu TR fos sobre la seva comunitat, que "fa molt temps que és aquí, però és molt desconeguda". A diferència dels treballs de la Ingrid [Ser dona negra afrodescendent a Catalunya i la interseccionalitat; ¿afecta les alumnes negres afrodescendents no tenir referents docents?] o de la Leydi Cristina, Jiay Xu va voler fer el treball desprenent-se de la seva experiència personal. A Fort Pienc: El Chinatown de Barcelona; particularitats i evolució de la comunitat xinesa a la nostra ciutat, radiografia la realitat de la seva comunitat a través de les històries de desenes de ciutadans xinesos –no la seva–, però aprofitant que ella, al compartir la llengua i els codis, podia fer caure algunes barreres. "Hi havia treballs sobre el tema, però tots fets per persones que no són d’origen xinès, i això es nota", reflexiona.

Asseguda amb aquest diari, sí que parla de la seva experiència personal. Explica que les matemàtiques "li van salvar l’autoestima" quan va arribar a Barcelona i no entenia res a classe. El fet de destacar en matemàtiques va fer que s’adonessin que el problema no era el cap, era que (encara) no coneixia la llengua.

Més enllà de la nota

Igual que la Leydi Cristina, la Ingrid no es cansa d’agrair a les seves ties i, en el seu cas, les seves germanes, el suport rebut en la investigació. Un treball que, "més enllà de la nota", per a ella era molt important pel que significava: volia demostrar que el que ella sentia era veritat, que no era cosa seva. Va fer un qüestionari amb preguntes directes a 100 noies negres nascudes o que hagin estudiat a Catalunya. Va rebre 100 respostes i totes li donaven la raó.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A la pregunta directa sobre si alguna vegada havien patit racisme al col·le, no n’hi va haver una de sola que respongués que no. "Ho volia demostrar", apunta la jove de l’Hospitalet, a qui l’escola li va recomanar estudiar el batxillerat en un altre ambient –passar de la Torrassa Fort Pienc–, on va entendre què significa ser una dona negra a Catalunya, una cosa que la va ajudar a llegir, a partir dels 15 anys, autores com Desirée Bela-Lobedde, bell hooks o Angela Davis.

El seu TR vol mostrar que les noies negres formen part d’aquesta societat i també volen i necessitarien veure professores com elles. "Els referents són imprescindibles, sobretot en l’àmbit educatiu i en una societat cada vegada més diversa". La Ingrid està a punt d’examinar-se de la selectivitat, però té amigues que no cursaran estudis superiors perquè "no s’hi veuen", cosa que significa que a l’institut no les han acompanyat correctament. "L’orientació és molt important, i per a les persones negres encara més. És com si cap a nosaltres no hi hagués exigència, com si no et veiessin capaç i ja hauries fet molt si acabes el batxillerat", acaba aquesta preuniversitària, disposada a canviar la història.