1.500 migrants s’esperen nou mesos per accedir a la targeta sanitària

El manual de gestió del sistema d’acollida de protecció internacional, que coordina el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, estableix acompanyament social, psicològic, jurídic i formació, a part d’un sostre i manutenció, per als sol·licitants d’asil que no es puguin costejar les necessitats més bàsiques. Quan tramiten la primera sol·licitud, aquestes persones ja tenen dret a una atenció bàsica i urgent, especialment si estan en una situació de màxima vulnerabilitat, per exemple al carrer. És el que els va passar a molts refugiats que van arribar la tardor passada a les Canàries en pastera fugint de la guerra o de persecucions al seu país, tot i que també és ampliable a molts altres col·lectius.

Allargant-se excessivament

Aquesta primera atenció bàsica, només apta per als que demanen asil, es coneix com a fase zero o prefase. «S’hi porta a terme una primera avaluació de les necessitats bàsiques i urgents», diu el manual del sistema estatal. Les entitats que col·laboren en aquest projecte utilitzen allotjaments provisionals, majoritàriament hotels i pensions, i estudien els casos perquè puguin accedir a la fase 1 o d’acollida. Aquesta primera fase no es pot allargar més de 30 dies naturals. El 31 de març, segons dades de la Generalitat, hi havia 1.572 places ocupades amb aquestes característiques. El ministeri paga per elles 1.702 euros al mes. N’hi havia unes 397 més de buides però disponibles. En total: 1.969 llits. En canvi, segons les dades de final de març, a la fase 1 hi havia 2.260 places disponibles i només 56 de lliures a Catalunya. El cost és de 1.740 euros al mes per plaça ocupada: pràcticament el mateix, tot i que el servei i acompanyament ofert difereix en gran manera.

Al tractar-se d’un allotjament provisional per a tan poc temps, almenys sobre el paper, les entitats encarregades de fer aquesta acollida no gestionen l’empadronament dels afectats. Tampoc no tramiten targetes sanitàries, a excepció que es tracti de malalts crònics, ni poden accedir encara a cursos formatius més enllà de les primeres classes per entendre l’idioma. S’entén que al cap de poques setmanes arribaran a un centre d’acollida més estable on, com a mínim, s’estaran un any i mig.

Però el problema és que aquest primer mes d’atenció més urgent s’està allargant excessivament. «De mitjana, aquestes persones s’esperen nou mesos. Ens hem trobat casos de refugiats que s’han mantingut 12 mesos en aquestes condicions», insisteix a dir Romero, que obté les dades i el termòmetre de la situació en el comitè d’acollida de refugiats de la Generalitat, integrat per les entitats que participen en el sistema estatal.

Segons ella, especialment en el cas de Reus, no és que l’ajuntament no volgués tramitar el padró, sinó que a l’entitat que els acull no se li permet fer-ho. «El problema és del ministeri, que no fa les coses bé, que tenen tot el sistema col·lapsat amb unes conseqüències terribles», assenyala Romero. Fonts del sector també apunten que hi ha molts ajuntaments que no els ho posen fàcil, especialment facilitant el padró sense domicili fix.

La directora general lamenta que el sistema de reconeixement de l’estatus de refugiat a Espanya depengui exclusivament de l’Oficina d’Asil i Refugi, a Madrid, que així mateix depèn del Ministeri de l’Interior. «L’hi hem dit diverses vegades: ‘Descentralitzin, posin més mitjans: el sistema està col·lapsant i els sol·licitants d’asil ho estan pagant’», es queixa. No tan sols pel lloc on viuen, sinó també perquè, un cop obtinguda la resolució, poden treballar o estudiar a Espanya.

«No hi ha places»

Fonts de les entitats que gestionen aquestes places assenyalen que aquesta situació està dificultant les acollides. «El tap és que no hi ha places on derivar-los. No hi ha prou llocs, i per això es queden durant tants mesos en aquesta fase a les portes del sistema», explica la gestora d’una oenagé especialitzada. «És normal que ho visquin amb frustració. No tenen ningú ni a res a qui agafar-se i no coneixen el sistema: és massa temps així», es lamenta.

A part del cas de Reus, hi ha altres entitats que confirmen aquesta situació. «Hem trobat casos semblants a Pineda i el Masnou: hi ha persones que, després d’estar-se mesos al carrer a Barcelona, aconsegueixen entrar en el pla estatal de refugiats, les envien a un hotel i, en comptes d’estar-s’hi un mes, hi poden passar mig any», diu Maria Creixell, de la coordinadora Obrim Fronteres. Tot i que no els correspon fer-ho, Creixell assumeix que han ajudat diversos sol·licitants d’asil a tramitar la targeta sanitària: «Ens pregunten a nosaltres com es fa perquè en la majoria d’aquests hotels els educacors o referents de les entitats només venen un dia a la setmana».

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Amb el padró és més complicat. «Ho estem intentant, tot i que no tenen cap document que faci constar que viuen als hotels», explica. Una decisió que critica amb fermesa. «No té cap sentit no respectar els seus drets si saben que hi ha aquesta espera, com tampoc no té sentit que no puguin començar a formar-se. ¿Quina inserció laboral tindran, si no?», es pregunta Creixell.

Per a Creixell, la solució passa perquè, si se sobrepassa el mes de llimbs en la fase zero, es permeti iniciar els tràmits com si estiguessin en la segona. Romero reclama més mitjans i que es transfereixin les competències a Catalunya, com ja estableixen diverses sentències del Tribunal Suprem.