Cau la banda dels DNI robats

Ja hi ha un recompte de més de 700 víctimes de la banda que han desarticulat la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra. Feien servir els DNI robats, però també els que havien sigut fotografiats o escanejats en algun tràmit i havien quedat al seu abast. Amb la imatge podien contractar préstecs en línia i fer compres de béns cars, sobretot mòbils d’alta gamma. Crèdits i adquisicions quedaven sense pagar, i la víctima anava a parar al fitxer de morosos... sense saber-ho.

L’organització criminal estava assentada a Tarragona, però ja començava a expandir-se a altres províncies. El botí que fins ara s’ha pogut constatar ascendeix fins a un milió d’euros, segons l’institut armat i la policia catalana. La majoria de les víctimes encara són a la llista de deutes impagats d’ASNEF, motiu pel qual no poden accedir a noves compres a crèdit ni a préstecs bancaris.

La major part dels DNI procedeixen de robatoris de documentació en zones turístiques de la Costa Daurada, a Tarragona i Reus. Una part de la banda es dedicava al furt: carteres robades a la platja, en terrasses, en centres comercials, en vehicles... Els lladres, espanyols i albanesos, es quedaven amb les joies i els diners i proporcionaven el DNI a l’altra secció de la banda, formada tota per ciutadans espanyols, tots amb edats que ronden la quarantena.

El primer cop

El 2023 els Mossos havien constatat un augment de robatoris de documents d’identitat, cosa que va desencadenar aquesta operació. Un ECI (Equip Conjunt d’Investigació) dels dos cossos policials ja va tenir confirmada l’existència d’una organització criminal el novembre de l’any passat, quan li van assestar el primer cop. Se la considera una organització d’aquesta mena pel repartiment de rols entre els seus membres.

Un DNI escanejat o fotografiat és un bé valuós, amb què es pot comerciar en canals foscos d’internet i amb què es pot obtenir finançament i compres a crèdit. Els estafadors adquirien dades d’identitat de DNI fotografiades per integrants de la banda que treballaven en llocs d’oci de la zona. Una part de les víctimes, 38, són del Baix Camp i el Priorat.

Amb la foto del DNI, en tenien prou per entrar en una web de crèdits en línia, simular un préstec i, si la web ho acceptava, formalitzar-lo en fals. Quan la web demanava dades de solvència, com ara la nòmina o l’ocupació, a operaris especialitzats, en possessió d’algunes contrasenyes, en tenien prou amb entrar a la pàgina de la Seguretat Social per obtenir l’antiguitat al lloc de treball. Els mateixos peons falsificaven nòmines i rebuts bancaris a nom de la víctima, la documentació de suport que solen demanar les financeres.

Han caigut 39 membres de la xarxa criminal. Alguns d’ells, el líder, per exemple, estaven immersos en altres investigacions pels mateixos delictes, però aquesta és una banda nova, no forma part dels que mossos o guàrdies podrien considerar "històrics" de la ciberestafa. Els lladres de carteres sí que compten amb nombrosos antecedents per furts i robatoris.

Vides de luxe

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Tota la banda, que feia dos anys que acumulava una gran bossa de DNI robats, es gastava els diners segons li arribaven. Portaven una vida de luxe, però sense aparentar ni fer ostentacions, més enllà dels que els suposaven ser clients freqüents dels casinos de Tarragona i de prostíbuls de la zona.

Els primers 19 van ser detinguts en un primer cop al novembre, en què van quedar aclarits 121 fets delictius. Les acusacions giren entorn de les figures d’estafa i falsedat documental. En la segona fase d’aquesta operació, que va transcendir ahir, són 20 més els detinguts i unes altres 267 denúncies les solucionades.